El xef Ferran Adrià va desbordar ahir la capacitat de la darrera tribuna que la Fundació Jordi Comas i Matamala ha organitzat aquest 2017. Com ja havia succeït amb la ponència protagonitzada pel president Carles Puigdemont l’any passat, el cuiner va omplir de gom a gom l’espai. Molts l’enyoren darrere els fogons, sis anys després que El Bulli tanqués les portes, però continua fent venir gana i ganes d’escoltar-lo. El cuiner va bastir la conferència en les arrels de la feina feta a El Bulli, però sense descuidar l’equip dels 2.500 bullinians que van passar pel petit establiment de cala Montjoi, molts d’ells avui situats entre els xefs més influents del món, i fent gala d’una humilitat amb tocs de genialitat, tot afegint-hi que ell també hi va fer una estada d’un mes, o la seva dèria per continuar anant a treballar cada dia amb un Seat Panda a un restaurant que no perseguia beneficis però que va qüestionar “els 400 anys de monopoli de la cuina francesa” i la llibertat de transgredir, sense perdre el respecte a la tradició.

Malgrat això, Adrià vol arribar més lluny. Va tancar provisionalment “per pensar” –va insistir–. Però després que un titular imprecís del New York Times donés el descans sabàtic per definitiu, el xef es va sentir alliberat de la “caducitat limitada” d’un negoci i va tirar endavant la Bulli Foundation, no exempta d’entrebancs. La malaltia i mort de Juli Soler, els projectes embarrancats perquè la seu de cala Montjoi tiri endavant –espera que la cinquena sigui la bona–. I el maldecap afegit que, amb la retallada de sostre, l’arxiu museu de la Bulligrafia no hi té cabuda. Va dir que li agradaria assentar-la a Barcelona, però va recordar que “podria estar a Nova York”, abans de deixar caure que “una situació igual que a cala Montjoi no la suportarem”, en referència a les traves que ha trobat, en bona part, per les queixes d’entitats ambientalistes. Respecte a aquest projecte del nou Bulli, va reivindicar el vessant enriquidor de les estades de creatius, el foment de la innovació i el coneixement i el suport a una emprenedoria que continua sense sortir-se’n per manca d’assessorament. Un projecte obert i sostingut a més amb el capital que aportin les visites turístiques. Va recordar que “no hi ha cap museu al món dedicat a la innovació i la creativitat”, un atractiu més per a la Costa Brava. Ha analitzat a fons el procés creatiu al costat d’experts en altres disciplines artístiques, empresarials o del màrqueting, però les arrels són al menjar: el “llenguatge que entén tothom” i allà on els primers homo habilis van començar a interconnectar més neurones, quan fa dos milions i mig d’anys es trencaven la closca per dissenyar estris per tallar la carn i començar a dominar el foc per coure aliments. Amb tot, ironitzava, en la cuina moderna s’ha demostrat que el foc és un element prescindible.

Adrià no té secrets, ni en el receptari ni a l’hora de parlar: va defensar que la seva fundació és privada per no estar lligada de mans per les administracions públiques, però tampoc es va estar de reivindicar suport públic per fer lluir encara més el món de la restauració i la gastronomia, que mou un 8% de l’economia interior catalana.