municipal
campanya
Barcelona inclou l’addicció a la tecnologia en el pla de drogues
L’Ajuntament calcula que el 3% dels joves està enganxat a les pantalles o en situació de risc
El 45% de tractaments antidroga són per consum d’alcohol
El consistori vol reforçar la lluita contra l’estigmatització
Canvien els temps, els riscos i els reptes. També a l’hora de prevenir i reduir el consum de drogues i les conseqüències negatives del mateix. El nou pla d’acció de drogues de l’Ajuntament de Barcelona, que vertebrarà aquestes polítiques a nivell municipal de 2017 a 2010, incorporarà també eines per combatre un nou grup d’addiccions que han crescut els últims anys: les que no tenen com a objecte de desig cap substància psicoactiva, sinó les noves tecnologies.
El paquet inclou del joc patològic a la dependència de les pantalles, de l’ordinador, la tauleta o el mòbil. El consistori calcula que el 3% del jovent de la ciutat està enganxat a les noves tecnològies o en risc d’estar-ho. En la darrera enquesta de Factors de Risc en Estudiants de Secundària (Fresc) de l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) elabora, presentada el maig, el 4,1% dels nois enquestats i el 4,5% de les noies admetien tenir problemes freqüents relacionats amb l’ús del mòbil. El Centre d’Atenció i Seguiment (CAS) del districte d’Horta-Guinardó serà el que operarà com a centre especialitzat en aquest tipus d’addiccions entre adolescents i joves.
El pla, el novè des que es van començar a desplegar aquests fulls de ruta, als anys 80, vol posar l’èmfasi en la lluita contra l’estigmatització de les drogodependències, un factor que agreuja la situació dels malalts. Segons la directora de l’Observatori de Salut Pública de l’ASPB, Maribel Pasarín, l’estigma primer “endarrereix l’inici de l’atenció”, perquè accentua les reticències de l’addicte a demanar ajuda, i després, “dificulta el compliment de la teràpia”. Hi haurà, doncs, recursos per inserir laboralment als usuaris dels CAS.
El nou programa també aplicarà una perspectiva de gènere, amb recursos específics per atendre usuàries de drogues en risc de ser víctimes de violència i abusos, i reforçarà les mesures per reduir l’impacte de l’alcoholisme, que continua sent la patologia més recurrent. A Barcelona, es calcula que hi ha 65.000 persones de més de 15 anys que fan un consum d’alcohol de risc, i dels 4.242 tractaments iniciats el 2016 a la ciutat per trastorns vinculats a l’ús de substàncies psicoactives, el 45% ho van per alcohol. Els segons i els tercers en el rànquing són els consumidors de cocaïna (17%) i d’heroïna (16%). L’Ajuntament preveu desplegar una instrucció per restringir la publicitat indirecta de marques de begudes de més de 23 graus en espais públics. La tinent d’alcalde de Drets Socials, Laia Ortiz, va admetre, però, que la mesura encara s’ha de començar a treballar.
El pla aborda altres dues problemàtiques de forma específica. Una, l’addicció a medicaments de naturalesa psicotròpica, amb mesures per restringir-ne la prescripció facultativa. L’altra, el chem sex, la pràctica, estesa sobretot entre homes homosexuals, de mantenir relacions sexuals associades a consums de risc de metanfetamines.
El pla, coordinat per l’ASPB, ha comptat amb aportacions de més de 300 persones, entre membres d’entitats, usuaris i professionals, i s’aprovarà en el ple de divendres.
LA XIFRA
Més xeringues al Raval
L’Ajuntament de Barcelona admet que aquest estiu ha detectat un repunt del nombre de xeringues recollides al carrer al Raval, coincidint amb la crisi veïnal propiciada per la proliferació dels denominats “narcopisos”, un terme, per cert, que el consistori, en paraules de la comissionada de Salut, Gemma Tarafa, considera que “no ajuda a combatre l’estigma”, un dels objectius del pla.
Tarafa va insistir que, en els últims anys, el nombre de xeringues recollides a la via pública a Barcelona ha baixat de manera tan significativa com sostinguda. El 2004, se’n van recollir 156.000 i, de gener a agost del 2017, el registre va vorejar les 16.000. La comissionada va admetre, però, que hi pot haver repunts puntuals i localitzats, vinculats a desplaçaments de venedors i usuaris, i que al Raval, al juny i al juliol, es va passar de recollir-ne un “miler i escaig” al mes a vorejar les 2.000, mentre que, a l’agost, el volum es va reduir fins a les “1.700 o 1.800”.
Per fer front a l’increment, i revertir la tendència, el consistori ha doblat el nombre d’educadors al carrer per instar els consumidors que vagin a injectar-se al CAS Baluard i ha ampliat l’horari d’aquest centre.
