‘Willkommen’ al cabaret

Estrenar un musical important al Paral·lel en una setmana de vertigen polític al més alt nivell a Catalunya comporta molts riscos. És possible que no se’t presenti ningú rellevant en el photocall, perquè, o tenen coses a fer, o no consideren apropiat anar-se’n de festa en aquestes circumstàncies. De fet, moltes inauguracions i presentacions en joieries i restaurants s’estan cancel·lant, però els nois de Cabaret no tenen por de les situacions d’alt voltatge, perquè l’obra que representen ja és en si mateixa tot un repte artístic amb un contingut gens frívol.

“No es podia ajornar perquè ho teníem planificat des de feia molt temps, i a més crec que la màgia del teatre permet capgirar la situació, jugar amb la metateatralitat, perquè Cabaret té moltes coses amb què ens podem identificar, cadascú a la seva manera”, diu l’ajudant de direcció David Pintó. Les històries que transcorren en un Berlín en plena crisi inflacionista, on conviu la múrria diversió del cabaret i l’efervescència artística amb el terror de l’incipient nazisme, esdevenen universals, perquè parlen d’odi, de tolerància, d’amor i de por. Posa els pèls de punta veure com el temor de la creu gammada frustra l’idil·li de tardor entre el fruiter jueu Schultz i l’alemanya Fräulein Schneider, a qui no convenç la bella frase del seu enamorat, que la convida a estar junts per molt difícil que sigui: “Sempre cal lluitar per agafar la poma de la branca més alta de l’arbre.” Schneider queda sense fruita, però sobreviu. Us fa pensar?

També ens commou la història de Sally, que viu dins la bombolla glamurosa del cabaret mentre tot s’ensorra al seu voltant. “De vegades s’és més feliç sent cec; el missatge de l’obra és sempre «Viu i deixa viure»”, assenyala Pintó, encara que la bella cabaretera que preferirà la seva vida entre plomes a l’amor tranquil amb el nord-americà Cliff, porta la pena a l’ànima. Elena Gadel assegura que queda esgotada després de dues hores i mitja vivint dins la pell d’un personatge que considera magnètic i fascinant. Tots recordem la mítica Liza Minelli en la versió cinematogràfica del 1972 firmada per Bob Fosse. “És un paper dur i molt exigent, però magnífic”, diu la intèrpret, que va aparèixer a les nostres vides el 2002 amb Operación triunfo i es va consolidar poc després en el musical Mar i cel. Realment se la veia cansada en acabar l’obra dimecres en el moment de la copa. També hi influeix que sigui mare d’una criatura de nou mesos i que gravi la sèrie de TV3 Com si fos ahir. El seu paper el considera un somni fet realitat, com Ivan Labanda el de l’ambigu, amoral i genial mestre de cerimònies del cabaret. Realment, es menja l’escenari donant vida a un personatge complex i polivalent que sembla escrit per a ell.

Els actors de Polònia (on Ivan interpreta Oriol Junqueras) no van faltar a la cita. Tampoc els de la sèrie Merlí, ni el mag Lari ni l’actriu Lloll Bertran, amb qui vam comentar l’estranya desactivació de correu electrònic de què va ser objecte fa uns dies el seu home, Celdoni Fonoll. Hi va ser Artur Mas amb Helena Rakosnik, que van gaudir del deliciós còctel amb ostres i cava que es va fer en l’entreacte a tocar de l’escenari i dels camerinos dels actors. Allà vam veure també l’influencer d’Instagram Jordi Tello, que no para de sumar seguidors amb els seus relats diaris, que ja ha publicat en paper amb el títol Todos los días de aquel verano.

El musical, nascut el 1966 amb Harold Prince, ja celebra 51 anys i arriba al Teatre Victòria amb SOM Produce i 3xt3s (Tricicle, Dagoll Dagom i Anexa) en un muntatge de Jaime Azpilicueta que a Barcelona el dirigeix Federico Barrio i que no escatima en recursos escenogràfics, ni en vestuari ni en maquillatge! Fins i tot té músics tocant jazz en directe a la balconada del Kit Kat Klub.

Impacten escenes com la de la cançó Money, money, money amb un enorme bitllet de dòlar al fons, perquè (tot i que el final és aterridor) es busca una visió glamurosa, diferent de la més decadent de Sam Mendes i Rob Marshall del 1993, que es va veure a Barcelona fa deu anys amb la gironina Marta Ribera fent de Sally. En el cartell de l’obra, sortia ballant damunt la cadira del club, una escena molt coneguda que no apareix en el nou muntatge. Cabaret s’ha traduït a 30 idiomes i s’ha representat en més de 50 països. “Deixin els problemes fora! Aquí la vida és divina, passin al cabaret.”