ALEIX VALLS “Cal entendre que aviat la tecnologia serà igual de fonamental com avui ho és l’anglès”

El congrés posa l’accent en una efemèride en què tots mirem cap a la tecnologia i fem una reflexió de cap on anem com a societat i sobretot, cap on ens està portant, econòmicament i social, la transformació digital.

Vaig dedicar-me set anys molt intensament al projecte. Vam poder fer coses meravelloses: el 4YFN i altres iniciatives, i em va venir de gust tancar aquest capítol i arrencar noves aventures professionals. I va ser de mutu acord. Ser director del MWC ha estat encantador. Estressant com qualsevol projecte ambiciós, però gratificant.

El tema del talent digital, acompanyar les noves generacions a engrescar-se encara més. L’mSchools era un projecte amb mainada de quart d’ESO, una molt bona iniciativa per començar a introduir la passió per la tecnologia, per entendre que en el futur, siguis metge o advocat, la tecnologia serà igual de fonamental com avui ho és l’anglès. Acompanyar aquestes generacions a sentir passió per la tecnologia és molt i molt important.

La xifra és: set bilions d’habitants al món i més de deu bilions de connexions mòbils. Això vol dir que estem davant d’una plataforma tecnològica que és el primer producte universal i democràtic. Tothom tindrà un mòbil. Estem davant d’una eina que canviarà les maneres de fer negocis, de relacionar-nos i de fer economia. En el futur no veurem un canvi dramàtic en el dispositiu; començarem a veure cada cop més integració de tecnologies, com realitat augmentada o virtual a les càmeres del mateix mòbil, per oferir serveis més avançats. I sobretot, el que ve és la connectivitat de les coses. El cotxe és un dels dispositius que ja ho fa, però n’hi ha d’altres com la domòtica. Des de la nevera o la tele, els productes de la quotidianitat són els que s’aniran connectant, i transformant-se en objectes més intel·ligents.

Quan vaig fer la tesi doctoral, vaig estar programant molt perquè utilitzava els ordinadors per simular equacions i allà vaig començar descobrir el món de la tecnologia i els seus usos en àmbits en què no eren quotidians.

Alguns sectors ja ho han vist: els mitjans, la publicitat, o la producció musical, on a mesura en què la forma de fer negocis és cada cop més digital, hem canviat totalment la forma de consum. Això que ha passat en llocs on ho veiem obvi, està passant en llocs on no ho és tant, com el sector bancari per exemple, l’immobiliari, i també en sectors on sembla que l’actiu amb què treballen no sigui digitalitzable, però sí que ho és com es ven.

Visualitzo tres elements de canvi. Un, que els edificis seran cada cop més intel·ligents i sostenibles. Però on crec que és veurà més serà en la manera de fer el negoci. Gairebé el 95% de l’oferta de pisos digitalitzada és a través de portals. Fins ara només són llistats digitals, sense capacitat de compravenda, però estic començant a veure empreses emergents que estan donant-los la capacitat de fer transaccions. Quan passa això, els intermediaris habituals desapareixen, perquè ets capaç de donar molt més servei amb uns marges molt més baixos i això acaba canviant la manera com avui comprem i venem pisos.

Se’n crearan d’altres! Per exemple, en el moment que l’edifici estigui sensoritzat i generi dades, hi haurà la possibilitat de poder-les entendre, analitzar i explotar, per oferir serveis amb més valor afegit. Al final, el que volen és que la gent sigui més productiva, tingui una vida saludable i pugui arribar i marxar dels edificis de la manera més ràpida i còmoda possible.

Sí, la transformació digital dels sectors, com farem negocis amb ella, generarà més competitivitat. Una altra cosa és si serem bons a l’hora de distribuir-la. Això acabarà portant noves necessitats i nous professionals amb nous coneixements, que siguin capaços d’aprofitar les dades i executar nous models de negoci. Algunes feines desapareixeran o canviaran profundament, sens dubte. Hi haurà una destrucció de llocs de treball, però se’n crearan de nous. El gran repte és si la gent serà capaç de reciclar-se, per poder-se incorporar a la nova economia. No és trivial, perquè el canvi és massa ràpid per poder formar la gent.

Totes aquelles vinculades al procés, tractament i gestió de dades de forma massiva. També les vinculades a tècniques cognitives, aquells que entenguin com pensem o processem la informació amb la intel·ligència artificial. Molts dels exercicis filosòfics que s’havien fet fins ara passen a ser de primer rigor quan programem algoritmes d’intel·ligència artificial, perquè el debat ètic o moral s’ha de programar.

El que han fet de forma extraordinària és que el seu producte ja no és tal. Són les estructures econòmiques del segle XXI. D’Apple em quedo amb l’aspiracional. En un producte seu hi ha més marge que amb un Ferrari, que té al voltant d’un 36% enfront del 39% d’Apple. Les característiques dels seus terminals no són gaire millors o diferents que les dels seus competidors, però té molts seguidors, i és la pulsió. Si em permets la broma, Google és Déu. Abans preguntàvem a Déu; ara, a Google. Facebook és l’amor. Tots volem estimar i ser estimats. Això es diu likes. Amazon és l’estómac: tothom l’ha d’omplir i ell ho permet.

Segons un informe, aquest any serà el primer de la història que el 51% de totes les compres nadalenques als EUA es faran en línia. Tots estem en línia, és qüestió que la solució sigui prou convenient. Amazon té un servei que et porta el producte a casa sense pagar despeses i ja té un 58% de penetració a totes les llars americanes.

Abans de cinc anys. Però Amazon ja és aquí, i més a Barcelona, on sempre ha tingut predilecció. Quan l’experiència és realment convenient, adoptem la solució. De totes formes en qui ens hem de fixar és en Àsia, on hi ha plataformes d’internet de les coses molt més desenvolupades. Són la punta de la llança i ja estem copiant els seus models digitals.

Buscar la creativitat i la diferenciació. Vendre electrònica de consum basat en un negoci de marge i preu és una decisió complexa perquè hi pot entrar un jugador com Amazon. Aquest any, als EUA tancaran més centres comercials que en tota la història: 6.400. Però per altra banda, Sephora i Starbucks obren més botigues que mai. La gent que està prioritzant l’experiència respecte del marge i el preu està trobant models d’èxit. Haurem de reinterpretar què és un centre comercial. A ningú li agrada córrer pels lineals omplint un carret i perdre estona pagant quan es pot fer en línia. Però si, per exemple ens agrada la fotografia, i anem a una botiga on ens assessoren, acompanyen i fins i tot ens formen per gaudir de la nostra afició, hi passarem temps i hi voldrem tornar.

Anar d’una estratègia basada en el preu i el descompte a una de basada en el client i l’experiència. O tenint un producte molt diferencial que només tu siguis capaç de poder servir.