Infraestructures i serveis

sequera

Dessaladores privades sense limitació i piscines com a refugi climàtic

Les dessaladores mòbils que instal·li el sector turístic per omplir piscines no tindran limitacions d’ús d’aigua perquè la iniciativa serà finançada privadament i l’aigua generada estalviarà consum de recurs a la xarxa general. Aquestes dessaladores, però, hauran de complir certes condicions. Per exemple, si es constitueix una comunitat d’usuaris hauran de permetre l’entrada d’usuaris amb explotacions agrícoles i ramaderes que tenen dificultat d’accés a l’aigua. Les dessaladores hauran de tenir un permís privatiu d’ús, i els impulsors hauran de demostrar que s’instal·la per al manteniment de la seva activitat i els llocs de treball; i hauran de presentar un pla d’estalvi d’aigua per a una situació de normalitat. Així ho estableix el nou decret llei aprovat avui pel Govern que modifica el Pla Especial de Sequera també pel que fa a les piscines i al consum d’aigua per plaça turística.

Pel que fa a les piscines que es podran reomplir com a refugis climàtics, el nou decret dona als ajuntaments la potestat d’establir quines piscines d’hotels o comunitàries funcionaran en aquestes condicions. El decret, però, estableix que l’ajuntament haurà de demostrar que “en el municipi, barri o districte aquest equipament és imprescindible” com a refugi climàtic per a les altes temperatures. El govern deixa clar, però, que les piscines familiars privades no podran ser considerades refugis climàtics excepte en la situació límit en què la piscina d’una família és l’únic recurs d’un municipi o nucli poblacional petit.

Pel que fa a les limitacions de consum d’aigua per a les places turístiques, per primer cop s’introdueix un llindar màxim en el Pla Especial de Sequera. Si fins ara l’única limitació que tenien els establiments turístics pel que fa a consum s’incloïa dins del llindar genèric de 200 litres per habitant dia (l/h/d) del municipi, ara el decret estableix com a límit per a una plaça turística el consum mitjà dels ciutadans: 115 l/h/d en excepcionalitat; 100 en emergència i emergència I; i 90 en emergència II. Això sí, aquestes limitacions de consum per turista no seran obligatòries fins que el municipi no hagi sobrepassat durant tres mesos consecutius les dotacions màximes per a la població.

En darrer terme, el decret també modifica el règim sancionador per sobrepassar les dotacions municipals de consum d’aigua. Es considera un període de tres mesos consecutius –i no d’un sol mes com fins ara– que permet, segons el govern, tenir en compte un cicle més llarg per analitzar l’evolució del consum i “modular així la sanció”. La multa per infracció lleu serà de 10.000 euros; la d’infracció greu, d’entre 10.000 i 50.000 euros; i la d’infracció molt greu, d’entre 50.000 i 150.000 euros. També es facilita l’ajornament i/o fraccionament en el pagament de la sanció als municipis que hagin sobrepassat la dotació durant tres mesos consecutius.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

política municipal

Banyoles invertirà més de 2 milions d’euros en diferents actuacions

BANYOLES
FIGUERES

Càritas celebra 50 anys a la ciutat

FIGUERES
societat

Catalunya registra el dia més plujós des del setembre de l’any passat

barcelona
medi ambient

Reus intensifica les sancions per no llançar bé les escombraries

REUS
meteorologia

Més de 350 avisos per la pluja des de diumenge al vespre

BARCELONA
estats units

Almenys quatre morts per múltiples tornados a Oklahoma

barcelona
Societat

Mor Carles Busquets, reconegut fotògraf reusenc i expropietari de Niepce

societat

S’ensorra una part de l’edifici de l’Escola de Vela a causa del temporal

platja d’aro
llengua

Voluntariat per la llengua ha creat més de 178.000 parelles lingüístiques

barcelona