Puixança vs. burocràcia

La rivalitat atàvica entre Madrid i Barcelona no es restringeix a la política o el futbol. També es pot aplicar a la recerca científica, segons l’enfocament del darrer informe sobre ciutats científiques que ha elaborat la prestigiosa revista Nature. En el seu balanç del 2017 ha escollit la capital catalana com una de les més atractives del món, i n’analitza la producció i el pes específic dels principals centres de recerca. A banda, també dedica un article –en la versió on-line– a contrastar el funcionament i la salut de la investigació a totes dues capitals. La conclusió és clara: “Barcelona atrau els científics i Madrid està lligada per la burocràcia.”

El text deixa clar des del primer moment que el domini català no és ni puntual ni estrictament recent. “Barcelona va reemplaçar Madrid el 2008 com la ciutat més científicament productiva de l’Estat. Una dècada després, la ciutat catalana s’aferra al lideratge mentre la capital lluita per recuperar-se d’una crisi financera que ha deixat gran nombre d’instituts públics de recerca al llindar del col·lapse”, argumenta l’autora.

Nature posa en evidència que Barcelona genera el 39,2% d’articles de recerca publicats a l’Estat, mentre que Madrid es queda en el 36,6%, tot i que, com queda clar en l’article, disposa de 2.000 investigadors en plantilla més, a banda de molta més diversitat de centres del CSIC. La revista remarca com una de les claus de l’èxit el programa Icrea, impulsat el 2001 per Andreu Mas-Colell quan era conseller de Recerca i Universitats. Actualment, aquest programa de captació de talent de primer nivell disposa d’uns 260 científics, la meitat dels quals treballaven a l’estranger quan van ser contractats. Segons la revista, cada investigador Icrea va captar el 2016 gairebé 300.000 euros, quadruplicant la inversió feta en ells i contribuint decisivament al fet que gairebé la meitat dels ajuts del Consell Europeu de Recerca a científics espanyols hagin anat a parar a Catalunya durant la darrera dècada.

Per contra, quan es fixa en Madrid, en destaca les “retallades del 32% al pressupost del CISC” i els “milers de científics acomiadats” d’una entitat cada cop més envellida i lligada per la burocràcia estatal. Tampoc no amaga que han començar a sorgir noves institucions que segueixen el model dels centres Cerca creats abans a Catalunya.

En aquest informe, Nature destaca la Universitat de Barcelona com l’entitat més important de Barcelona, seguit de prop per l’Institut de Ciències Fotòniques. El programa Icrea, la Universitat Autònoma i la Pompeu Fabra completen les cinc primeres posicions, mentre que la resta de la llista la integren, per aquest ordre, l’Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia, l’Institut de Ciències Materials de Barcelona, l’Institut de Recerca Biomèdica, l’Institut de Física d’Altes Energies i la Universitat Politècnica.