Confirmat. L’epidèmia de l’obesitat colpeja més les dones que els homes. Un estudi liderat per investigadors de l’hospital del Mar de Barcelona no només ha corroborat un cop més la vinculació entre el sobrepès i les malalties cardiovasculars i el càncer, sinó que hi ha donat un enfocament de gènere en què les dones surten més malparades. Segons aquest estudi –en el qual han participat 54.446 persones de set comunitats autònomes–, si en els homes ser obès dobla les possibilitats de tenir un càncer, en el cas de les dones l’obesitat multiplica per dotze aquest risc.

És sorprenent aquesta diferència de comportament entre homes i dones? El doctor Albert Goday, endocrinòleg de l’hospital del Mar i un dels autors de l’estudi, ho nega. “Se sap que els canvis hormonals que condicionen l’obesitat predisposen a patir alguns tipus de càncer com el de mama o els ginecològics”, explica Goday. És evident que qualsevol increment en l’índex de massa corporal per sobre dels nivells recomanats suposa un increment proporcional del risc de desenvolupar un tumor. I des d’aquest punt de vista, segons assenyala Goday, fer un esforç extra per baixar de pes val la pena com a mesura preventiva. Entre altres coses, perquè l’estudi també ha constatat l’efecte a la inversa, és a dir, que petites baixades de pes contribueixen a reduir el risc. “Aconseguir allò que ens costa tant de rebaixar quatre o cinc quilos val la pena perquè amb això ja estem reduint la possibilitat de la possibilitat de malaltia en un 20%”, subratlla Goday. Per aconseguir-ho, insisteix en la millora de l’estil de vida, que vol dir modificar hàbits dietètics i augmentar l’activitat física.

Pel que fa a les malalties cardiovasculars, en el cas de les dones l’obesitat incrementa per cinc el risc, mentre que entre els homes no influeix de manera significativa.

L’informe, en el qual han participat diferents grups de recerca de Barcelona, Girona, Reus, Palma, Saragossa, Múrcia, Pamplona, Sevilla i Talavera de la Reina, no se centra en les causes, sinó que té un valor quantitatiu, ja que aquest és l’estudi més gran fet fins ara a l’Estat. Als participants, dels quals només un 26% tenien un pes normal, se’ls ha fet un seguiment durant deu anys.