Víctimes assessorades

Salvador López és director d’un restaurant de la Rambla de Barcelona, i el fatídic 17 d’agost hi va arribar quan l’atemptat gihadista perpetrat per un jove de Ripoll ja havia deixat víctimes mortals i ferides esteses per tot arreu. “Vaig anar a ajudar les persones; les agafàvem i dèiem a tothom que vingués a refugiar-se al restaurant”, recorda López, de 40 anys. En aquesta tasca humanitària i espontània, es va trencar el peu i va estar dos mesos de baixa. “A l’ambulància que em duia a l’hospital em van donar el telèfon d’atenció a la víctima del delicte. Volia presentar una denúncia com a afectat. No volia ajuda psicològica, tot i que més tard vaig veure que sí que me’n calia. I m’han ajudat molt. Des d’aquest servei m’han orientat en tots els aspectes; no et maregen”, admet agraït López.

S.L. és l’operadora que el va atendre, i dimarts es van conèixer en una trobada a la seu de la Creu Roja, entitat que gestiona des de fa un any aquest servei, impulsat pel Departament de Justícia per complir l’Estatut de la Víctima del Delicte, en vigor des de l’octubre del 2015, el qual dona força drets a la persona que ha estat objecte d’un delicte, ja sigui un furt o una violació.

“La majoria de persones truquen derivades dels Mossos, i sobretot pregunten què han de fer perquè han estat víctimes d’un furt o d’un accident de trànsit i no saben on ho han de denunciar. Hi ha casos en què la persona truca bloquejada, i no sap realment que ella mateixa o un familiar seu són víctimes d’un delicte. Nosaltres li donem tota la informació perquè més endavant pugui actuar”, explica S.L. A cada persona que truca al servei, si ella ho consent, se li fa una fitxa i se la deriva al jutjat –on l’han d’informar si hi ha un procés obert pel seu cas i, si no n’hi ha cap, li han d’oferir la possibilitat d’iniciar-ne un–, al Col·legi d’Advocats pertinent o a les oficines d’atenció a la víctima, on pot rebre tractament psicològic. En el cas de López, el servei li va facilitar un advocat per reclamar com a víctima de l’atemptat de la Rambla en la causa que hi ha oberta a l’Audiencia Nacional, amb el suport del Ministeri de l’Interior. López agraeix el servei psicològic. “Era un professional especialitzat en aquests traumes”, destaca.

En aquest primer any de funcionament del servei telemàtic, la S.L i les seves companyes Araceli i Núria expliquen que fan servir majoritàriament l’anglès en el cas dels turistes que han estat objecte d’un robatori o que tenen algun problema. Un dels casos més curiosos que han hagut de resoldre, expliquen, és el d’una persona que denunciava assetjament a la feina en un vaixell que estava en aigües italianes. “Li vam dir que el que havíem de saber és la bandera que duia el vaixell per denunciar-ho a l’ambaixada corresponent”, indica la S.L.. La seva companya Núria també explica que, quan surt a les notícies que s’ha desarticulat alguna banda de lladres, les víctimes truquen al servei per saber si són els que els van robar.

Amb un total de 2.453 consultes rebudes en el primer any, la directora general d’Execució Penal a la Comunitat i Justícia Juvenil del Departament de Justícia, Pilar Heras, valida l’eficàcia d’aquest servei. “Va ser impulsat pel conseller Carles Mundó per fer complir els drets de la víctima i alhora mantenir-nos pioners en aquest àmbit amb el servei d’atenció a la víctima que hi ha a les demarcacions judicials”, manifesta Heras, que posa en relleu el fet que estigui gestionat per una ONG com la Creu Roja. El cost anual és d’uns 232.000 euros. En aquest any que ha estat en actiu, les dones n’han estat les principals usuàries (60%), i en la majoria dels casos ha estat per interposar una denúncia (47%). Bona part de les consultes són per furts i robatoris (43%), seguits pels delictes de violència de gènere (12,5%) i violència domèstica (10,4%).