Identifiquen una proteïna que manté adormides les cèl·lules metastàtiques del càncer de mama

Un treball liderat per l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona) al laboratori dirigit per l’investigador ICREA Roger Gomis ha identificat gens involucrats en l’estadi latent asimptomàtic de les metàstasis del càncer de mama.

El temps en què es produeixen les metàstasis en càncer de mama -lesions secundàries originades a partir de cèl·lules del tumor original disseminades- varia molt de pacient a pacient i es coneixen poc els mecanismes que governen la latència, l’estat dorment, de cèl·lules ja escampades.

El treball permet comprendre a nivell molecular com la pèrdua d’expressió de determinats gens facilita l’expansió de les lesions metastàtiques. La investigació es publica aquest dilluns a ’Nature Cell Biology’.

El treball ha analitzat el tipus més freqüent de tumor de mama, l’estrogen positiu (ER+), que representa el 80% del casos de càncer de mama. Aquest tumor es caracteritza per un llarg període de latència amb absència de símptomes.

L’equip ha identificat la proteïna quinasa MSK1 com un regulador important de les metàstasis dorments o latents. Seria la proteïna que manté les cèl·lules tumorals ’adormides’. Els científics han confirmat en mostres clíniques de pacients que els tumors de càncer de mama ER+ que no expressen MSK1 s’associen a un risc de recurrència més matiner, mentre que aquells que l’expressen faran metàstasi més tard en el temps.

“Al laboratori estem interessats a comprendre els mecanismes de metàstasi i el temps d’aquest procés. Fins ara, els mecanismes que permetien les cèl·lules de càncer de mama sortir de la latència eren poc coneguts en models preclínics i encara menys en pacients”, explica Roger Gomis, cap del laboratori de Control de Creixement i Metàstasi del Càncer.

Els investigadors apunten que en un futur aquest descobriment podria afavorir els pacients en dues direccions. En primer lloc, per identificar aquells amb risc proper en el temps de patir recaigudes i ajustar el tractament segons el pronòstic. I en segon lloc, també es podria provar de mimetitzar la funció de la quinasa MSK1 en un tractament amb l’objectiu de mantenir les lesions metastàtiques en estat de latència i asimptomàtiques durant el màxim temps possible.

El treball publicat s’ha fet en col·laboració amb el laboratori de Salvador Aznar Benitah i Angel R. Nebreda, ambdós del programa d’Oncologia de l’IRB Barcelona, i amb els laboratoris de Violeta Serra, de la Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO); Aleix Prat, de l’Hospital Clínic de Barcelona, i Joan Albanell, de l’Hospital del Mar. La primera autora de l’article és l’exestudiant de doctorat de ’la Caixa’ a l’IRB Barcelona Sylvia Gawrzak, actualment al Laboratori Europeu de Biologia Molecular (EMBL), a Alemanya.

L’estudi ha rebut finançament del Ministeri d’Economia, Indústria i Competitivitat a través del fons FEDER; l’AGAUR de la Generalitat de Catalunya; la Fundació BBVA; la Worldwide Cancer Research i el Centro de Investigación Biomédica en Red de Cáncer (CIBERONC), del qual forma part l’investigador Roger Gomis.