vaga feminista
Un 8-M per refer la història
Més enllà de la participació, la protesta d’ahir pot marcar un punt d’inflexió en la reivindicació feminista
Concentracions massives arreu
Hi ha protestes històriques i protestes que fan canviar la història. Milers de dones de Catalunya, de l’Estat espanyol i del món sencer es van mobilitzar ahir en una jornada de vaga sense precedents amb el convenciment que més enllà de les xifres de seguiment de la protesta o de si s’aconseguia aturar més o menys l’activitat econòmica, s’havia aconseguit l’objectiu de fer que el 8 de març de 2018 suposi un punt d’inflexió en la lluita per aconseguir la igualtat de gèneres, l’abolició de les conductes de discriminació social i laboral per raó de sexe i l’erradicació de la violència contra les dones.
Mai com fins ahir, el Dia de la Dona Treballadora s’havia convertit en un altaveu tan potent de les reivindicacions feministes, transcendint els àmbits de debat tradicionalment sensibles a aquesta lluita social. Els talls de carrers, carreteres i vies de tren a primera hora del matí, el seguiment de la protesta als mitjans de comunicació públics sense la presència de dones en els informatius i les mobilitzacions amb milers de persones al matí i al vespre, de totes les edats i condicions, arreu de Catalunya van configurar una jornada diferent dels 8 de març precedents.
La impressionant cadena humana que es va desplegar pels carrers del Barri Vell de Girona o la simultaneïtat de dues manifestacions a Barcelona ahir al migdia, una a la plaça de Sant Jaume i l’altra a la plaça de Catalunya, sumada a la gran concentració del vespre, són la mostra més evident que el 51% de la població d’aquest país –Catalunya té 3,8 milions de dones d’un total de població que a 1 de gener del 2017 arribava als 7,4 milions– ha dit prou a les discriminacions de què són víctimes.
Les xifres de seguiment ofertes pels sindicats convocants parlaven de “centenars de milers” de persones que ahir es van afegir a la vaga a Catalunya i de 5,3 milions al conjunt de l’Estat espanyol. La protesta estava plantejada com una aturada de 24 hores pels sindicats CGT i Ustec, mentre que els majoritaris de la UGT i CCOO van apostar per fer aturades de dues hores per torn.
En fer la valoració de la jornada d’ahir, els líders sindicals Javier Pacheco i Camil Ros van reivindicar el triomf del carrer assegurant que la lluita per una societat més justa “ja no té marxa enrere”. Per la seva part, la patronal Cecot va assegurar que el seguiment havia estat molt alt en el sector públic i molt baix en el privat.
Menys gent als trens
Un dels sectors on més es va notar la protesta d’ahir va ser el transport públic, tot i que el Ministeri d’Ocupació havia dictat uns mínims generosos. Al servei de rodalies, per exemple, es va experimentar un 25% menys d’usuaris. L’autobús de Barcelona va funcionar amb relativa normalitat, amb afectacions pels talls de carrers de les protestes i amb 22 línies interrompudes a la tarda per la gran manifestació. Més incidència hi va haver al metro, on les esperes van ser el doble d’un dia normal i on es va registrar una disminució de passatgers del 17%.
La protesta va començar a primera hora del matí amb talls importants de vies de comunicació i carrers principals de Barcelona que van contribuir a generar un ambient de dia diferent dels altres. A la capital catalana, els piquets van tallar l’entrada nord, per la Meridiana, i també al sud, a la Gran Via, on es van formar retencions. Durant bona part del matí, la línia del Vallès de Ferrocarrils de la Generalitat va deixar de funcionar per una ocupació temporal de les vies. També a primera hora del matí, el servei de metro de la ciutat de Barcelona va funcionar al límit i en algunes estacions es va haver de regular el trànsit de passatgers en formar-s’hi colls d’ampolla.
Per sectors, el seguiment va ser desigual en el món de l’ensenyament, que l’Ustec va xifrar entre un 15 i un 20%. En l’àmbit sanitari els sindicats van lamentar les condicions “abusives” fixades pel decret de serveis mínims, mentre que en l’àmbit industrial 600 empreses es van adherir a la protesta. Una de les indústries que van fer el seguiment de dues hores va ser la planta de Seat a Martorell, on la producció es va parar entre les 11.30 i les 12.40 hores.
El comerç va treballar amb normalitat, com era visible ahir al migdia al centre de Barcelona, i es desconeixen els efectes de la vaga de consum que també s’havia convocat per ahir.
A la tarda, tota l’atenció es va concentrar en la manifestació feminista sense precedents que va omplir el passeig de Gràcia, de cap a cap, amb 200.000 persones, segons la Guàrdia Urbana. També a la tarda 8.000 persones es van manifestar a Girona, que cal sumar a les 2.800 persones que ho van fer a Tarragona, un miler a Lleida i centenars a Manresa.
A les manifestacions del matí, com la de la plaça de Sant Jaume, hi van donar molta força la mobilització del col·lectiu de dones del sector de la neteja que estan negociant el seu conveni. A Sant Jaume hi va fer cap també l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, que va visualitzar així la seva jornada de vaga i el seu suport a la reivindicació del col·lectiu de dones. També hi van ser presents altres polítics com Xavier Trias o Miquel Iceta.
LES XIFRES
Una platja per no oblidar a Vinaròs
La jornada d’ahir va tenir diversos actes de reivindicació singulars i emotius.
Violència de gènere
La platja de Vinaròs es va omplir ahir amb 739 creus blanques de cartró, una per cada víctima de la violència masclista a l’Estat dels últims 10 anys. Cadascuna de les creus porta el nom de la dona assassinada, la seva edat, lloc i data on va morir i el nom de qui la va matar.
Universitaris tancats
A la Universitat de Barcelona la protesta pel 8 de març va començar la nit anterior amb la tancada d’un grup d’unes 40 estudiants a la Facultat de Belles Arts, i de 60 persones més a la Facultat de Geografia i Història i Filosofia.
260 diputades
El Parlament de Catalunya va difondre ahir un document amb les dades relatives a la presència de la dona a la cambra de representació. La informació es completa amb una galeria d’imatges de les 260 diputades que hi han exercit des del 1980, començant per la socialista Rosa Barenys i acabant per la portaveu de Junts per Catalunya, Elsa Artadi.
