Llambordes Stolpersteine per als olotins deportats

ERC d’Olot vol que es recordin permanentment les vuit persones olotines que van estar en camps de concentració i extermini nazis, quatre de les quals van ser víctimes de l’holocaust i les altres van sobreviure. Per això, proposarà en el ple de demà que l’Ajuntament s’adhereixi a la campanya Stolpersteine, que fomenta la col·locació de llambordes amb el nom de les víctimes al davant d’on havien viscut. En aquestes llambordes hi consta el nom de cada persona, la data i el lloc de naixement, la data d’exili, la data de deportació i la del dia i el camp on van ser assassinades. Es tracta d’una campanya d’àmbit europeu sorgida de la iniciativa de l’artista alemany Gunter Demnig l’any 1993 per preservar la memòria i homenatjar els qui van caure assassinats als camps nazis, i com a mitjà de denúncia permanent de l’horror nazi.

El portaveu d’aquest partit, Josep Quintana, ha remarcat que, ara per ara, gràcies a l’estudi Els garrotxins als camps nazis, de Jordi Pujiula, se sap que vuit olotins van ser deportats a camps de concentració i d’extermini nazis. Això no obstant, ha proposat que, si prospera la petició, l’Arxiu Comarcal de la Garrotxa d’Olot dugui a terme un treball de recerca per determinar si hi va haver més olotins en camps de concentració i extermini nazis.

Els municipis adherits a aquesta campanya duen a terme la col·locació d’aquestes plaques cada 27 de gener, dia en què es recorda les víctimes de l’holocaust. En l’actualitat, ja n’hi ha més de 50.000 repartides per tot Europa. A les comarques gironines, només Girona s’ha adherit a aquesta campanya amb la instal·lació, precisament el mes de gener passat, d’un total de setze plaques Stolpersteine.

ERC d’Olot ja va liderar anys enrere un pla per eliminar els símbols feixistes que hi havia a la ciutat i per contextualitzar els monuments de la Guerra Civil que es mantenen, com el del cementiri municipal.