“Catalunya té una capacitat d’atracció evident en un món global”

[Xavier Monzó] Sí. El clúster és una eina molt coneguda arreu del món, especialment a Europa. Són eines per aplicar polítiques públiques de promoció econòmica. El món ha canviat i el concepte tradicional ha variat i ara és més ampli. Per exemple, si vols ser una eina de promoció del sector de l’automoció, avui dia és més complex. Qui està dins del sector quan la majoria d’automòbils tenen sistemes tecnològics? Es dilueix el concepte tradicional i emergeix la integració de la cadena. Quan vols fer polítiques públiques és molt més eficient actuar sobre cadenes de valors connectades amb algun propòsit. A Catalunya aquest concepte ha estat pioner i està molt ben desenvolupat.

[X.M.] El clúster ha estat molt heterogeni. Per exemple, en l’àmbit territorial, a Igualada la indústria de la pell o de la maquinària agrícola n’han constituït per donar resposta a unes necessitats concretes. Cadascú neix de les seves necessitats, i el Clúster Digital va fer-ho al districte 22@. Volem tenir un abast català, ja som arreu, amb una economia d’escala important i amb un pla estratègic clar mirant cap a Europa.

[X.M.] Evidentment. O pots tenir una estratègia d’internacionalització individualitzada o compartida amb més actors. Aquesta última et permet presentar-te al món d’una altra manera, perfilant-te en un context de col·laboració. I això és molt important. Les polítiques de clúster estan molt desenvolupades i trobes un llenguatge que et facilita molt la comunicació, cosa que permet que la companyia faci un salt evident.

[X.M.] La bona salut des del punt de vista d’innovació digital és relativa. És un país que atrau molt capital. Té una capacitat d’atracció en un món global evident. Una altra cosa és que la indústria catalana sigui competitiva arreu del món. El que intenta el clúster és que la indústria que aterra a Catalunya estigui molt connectada amb la local. Per exemple, una oportunitat per a això és el Mobile World Congress. Hi ha un camí d’oportunitat important en què s’ha de buscar un mercat més gran i confiar més en els nostres productes i solucions. [Albino Campon] El que intentem és buscar oportunitats per intentar donar suports a les empreses locals i ajudar-les a sortir fora.

[A.C.] El Mobile és una gran oportunitat per posar Barcelona en el prisma global i et trobes totes les empreses especialitzades. I es fa molt bona feina. Potser falta un pas més per maximitzar l’impacte en les empreses locals. L’atracció d’empreses de fora cap aquí té uns hàndicaps, com ara la fiscalitat, que condicionen les inversions. Tenim empreses locals molt potents que els falta donar-se a conèixer cap enfora. Intentem trobar les palanques d’impuls cap a l’exterior.

[X.M.] Els clústers tenen una formulació específica i un segell que dona el Ministeri que permet tenir accés a una sèrie de recursos econòmics específics d’innovació. L’administració entén que són una eina de provocar innovació. Pensar que tenim una situació d’R+D+I amb un gran suport de les administracions, crec que no. Catalunya no lidera l’R+D+I en l’àmbit d’Espanya i hauríem de poder fer-ho. Tenim una mancança de recursos, que ens gestionen i que no gestionem. La majoria de recursos són per a R+D, i tenim una de les millors ciències del món. Estem en una mitjana de publicacions com els Estats Units. Tenim molt bona recerca, però quan parlem de transferència o patents, baixa. L’assumpció de riscos l’han de fer les empreses.

[A.C.] Sí, efectivament. Són projectes molt interessants pel quals tenim suport perquè s’han pogut finançar, però són recursos que venen d’Europa, que és qui fa l’aposta. L’Estat bàsicament el que fa és gestionar les ajudes que provenen d’Europa. La Generalitat ajuda molt posant a disposició un entorn clúster o amb criteris d’homologació, per exemple.

[A.C.] De continuïtat, perquè la feina que s’ha fet és molt bona.