“Volem que l’últim moment de la vida sigui el màxim de digne possible”

Una mort digna és una mort que va lligada als valors de vida de la persona. Si són valors religiosos, serà una mort lligada a valors religiosos; si són humanistes, lligada als valors humanistes. Una mort digna és sobretot una mort sense patiment innecessari, en què pots acomiadar-te de la gent que tens al voltant i acompanyat de la gent que estimes. Cadascú ha de valorar què és per a ell una mort digna.

Hi ha diversos perfils. Hi ha persones que filosòficament han arribat a plantejar-se com volen que sigui la seva mort, i quan arriben aquí fan el document de voluntats anticipades i organitzen una mica com volen que sigui el final de la seva vida. També n’hi ha que tenen un familiar que està al final de la vida i volen una mort diferent per a aquesta persona. Hi ha, a més, els malalts terminals als quals els tractaments pal·liatius no ajuden a arribar al final desitjat. I darrerament se’ns apropa gent molt jove.

Per les experiències viscudes. La medicina ha avançat molt, però, tal com va dir fa uns dies a Girona el doctor Marc Antoni Broggi, en la medicina actual es fa molt per frenar la mort i molt poc per evitar el sofriment. Sovint s’allarga la vida de forma innecessària a causa dels mateixos metges o dels familiars o dels malalts. Per això donem molta importància al document de voluntats anticipades, perquè allà és on es pot reflectir la voluntat, i això preval sobre l’opinió dels metges i dels familiars.

Per a ells de vegades la mort és un fracàs. I actualment hi ha molt poques facultats de medicina que treballin l’últim moment de vida lligat a la mort. S’hauria de tractar a les facultats; és una de les nostres reivindicacions. El metge ha d’aprendre a acompanyar en el moment de la mort. Acceptar que el malalt es morirà i buscar el màxim confort, la màxima qualitat de vida per al moment de la mort. La mort no és res més que l’últim moment de la vida. I nosaltres busquem que aquest últim moment sigui el màxim de digne possible.

Tot i que a Catalunya s’ha avançat moltíssim en el tema dels pal·liatius, encara hi ha un percentatge molt alt de població, que alguns estudis situen en un 70%, que mor amb patiment que es podria haver evitat. Per exemple, l’Estat espanyol és a la cua dels països europeus a l’hora de subministrament de morfina. Dins de l’estament mèdic, n’hi ha que tenen por de prendre segons quines decisions per les conseqüències que poden tenir.

Al nostre país la sedació terminal és una bona pràctica mèdica. Quan a un malalt no se li pot aturar de cap altra manera el dolor, s’han d’aplicar els analgèsics normatius perquè se li aturi el dolor, encara que això avanci la mort. Però com que això és susceptible de ser denunciat, hi ha moltes metges que endarrereixen el moment d’aplicar aquesta sedació, i això fa patir els malalts. Nosaltres reclamem una llei d’eutanàsia perquè clarificaria tots aquests conceptes i deixaria tranquils els metges.

Per la pressió que exerceixen petits grups vinculats a l’Església catòlica, els quals estan en contra de regular l’eutanàsia perquè consideren que la vida no és pròpia sinó de Déu. Només representen el 7% de la població espanyola, però són molt influents. Hi ha un 84% de la població espanyola que està a favor de regular l’eutanàsia.

Una mort amb dolor innecessari, acarnissada, en soledat. També pot ser una mort que es provoca de forma irregular. Com va ser el cas per exemple, de Ramón Sampedro. Ara tindria els mateixos problemes que fa 25 anys; no ha canviat res. Es tracta d’un cas que requeria un suïcidi mèdicament assistit, però això, segons el Codi Penal, és punible. A l’Estat espanyol ni l’eutanàsia ni el suïcidi mèdicament assistit són legals. Cal dir, però, que a Catalunya, el 25 juliol del 2017, el Parlament va aprovar, per una àmplia majoria, una proposta de llei per regular l’eutanàsia i despenalitzar el suïcidi assistit.

Treballem per a la regulació del suïcidi assistit, de l’eutanàsia. Aquest és el nostre principal objectiu. I hem desembarcat a Girona per iniciar una conversa sobre aquest tema amb les institucions –la Generalitat, els ajuntaments i la Diputació– i amb la societat. I puc avançar que pel dia 14 és previst que passi pel ple de l’Ajuntament de Girona una moció en suport al dret a morir dignament.