“Hi ha altres medicines que curen”

Demostra que alguna cosa està canviant en la nostra societat. En relació amb la salut i la malaltia, una persona conscient és aquella que creu que no tot comença i acaba en el cos físic. Les emocions tenen un paper cabdal a l'hora de provocar determinades malalties i a l'hora de tractar-les. Hi ha un canvi de consciència que encara no ha arribat a l'establishment, però sí a la gent del carrer. Només cal veure el consum d'homeopatia, productes naturals, flors de Bach.... Això vol dir que alguna cosa està canviant. I això només són alguns indicis del nou paradigma que està emergint. No es pot resumir amb un titular; té moltes branques i totes queden reflectides en les jornades.

És un reflex de la nova consciència. El llibre és un dietari espiritual sobre la meva descoberta d'aquesta consciència després del seguiment durant dos anys i mig del català, Enric Corbera, que més impacte té a internet, amb 18 milions de seguidors a You Tube. És un fenomen de masses a Llatinoamèrica i m'interessava saber quina base científica tenia el que diu sobre la malaltia i la vida.

He estat en contacte amb diverses universitats de medicina de Llatinoamèrica on s'ensenya una altra manera d'entendre la medicina. S'ensenya medicina ayurvédica, homeopatia i acupuntura als futurs metges. I una de les coses que em va dir el rector de la Universitat de Rosario, on s'ensenya la metodologia de Corbera, i que em va quedar gravada és que l'única medicina és la que cura. I el que jo demanaria a tothom, tenint en compte que tenim un gran sistema de salut i grans professionals, és humilitat per aprendre d'altres medicines que també curen. I integrar-les al costat dels avenços de la medicina al·lopàtica. Donaria molta més riquesa al nostre sistema de salut. Això no vol dir que no hàgim de ser molt exigents i curosos per destriar el gra de la palla.

En primer lloc, tenir clar que no tot comença i acaba en el món físic. El teòleg i antropòleg Xavier Melloni diu una frase que m'agrada molt: viure sense consciència és com circular de nit amb els llums curts i viure amb consciència és veure-hi més enllà amb els llums llargs. La consciència seria com el vent, no el podem tocar però el notem i sabem que hi és.

La situació d'ara és comparable a quan l'home creia que la Terra era plana; vivim en el mateix malentès. Pensem que cadascú de nosaltres és un individu aïllat i separat de la resta. I el que està demostrant la ciència, i que és el mateix que sostenen les grans tradicions religioses i espirituals, és que no hi ha cossos individuals sinó una unitat de fons. Tots som u i tots ens afectem més del que ens pensem. I cada cop hi ha més gent que viu des d'aquesta nova percepció. I no són hippies, sinó que són metges, arquitectes..., persones amb una bona formació.

Des d'aquesta concepció d'unitat, no fas a l'altre allò que no voldries per a tu perquè saps que ell sent el mateix que tu. El que fas contra l'altre ho estàs fent contra tu mateix. Entens que l'altre ets tu. Això no es pot entendre des de la ment racional; és un concepte més espiritual.