Els nens poden ser vegans?

Aquest estiu, una nena italiana de dos anys va haver d'ingressar en un centre hospitalari amb importants carències de vitamina B12 i uns nivells d'hemoglobina per sota dels mínims. La nena no menjava cap aliment de procedència animal. No només carn o peix; tampoc ous, mel ni llet... D'acord amb els principis dels seus pares, la nena seguia una dieta vegana estricta que, segons els metges,
va ser la causa de les seves deficiències nutricionals. La notícia va obrir una vegada més el debat sobre si una dieta vegana és segura, sobretot per als nens. I, com en molts temes relacionats amb l'alimentació, no hi ha una resposta uniforme. Mentre que les associacions de vegans asseguren que els més petits poden seguir sense por una dieta sense aliments d'origen animal, sempre que es faci d'una manera controlada i amb els suplements vitamínics adequats, alguns nutricionistes més ortodoxos i alguns pediatres ho desaconsellen, perquè entenen que és molt difícil seguir una dieta d'aquestes característiques de manera adequada per no posar en perill la salut dels nens.

Entre les persones que desaconsellen aquest tipus de dieta per als nens, hi ha el pediatre i expert en nutrició Ramon Tormo. “Jo no l'aconsello. No només perquè alguns aminoàcids essencials només es troben en la carn i perquè per aconseguir el ferro que aporta un bistec haurien de menjar moltes llenties, sinó també perquè fer una dieta vegana ben feta és molt difícil i requereix un seguiment molt estricte”, opina Tormo, que recorda que “alguns dèficits en edat de creixement poden ser crucials”.

L'interès que desperta el tema ha portat la Fundació Alícia a elaborar un manual de recomanacions i consells a tenir en compte en cas de seguir una dieta vegana estricta. En aquest manual, tot i valorar que les persones que segueixen una dieta vegana “tenen una aportació extraordinària de fibra, vitamina, minerals i altres compostos no nutrients com ara els antioxidants”, així com un consum nul de colesterol, d'entrada consideren que “la restricció de certs nutrients i la falta de control poden comportar deficiències o malalties”.

El principal problema de la dieta vegana, segons recorda el manual de la Fundació Alícia, és el dèficit de vitamina B12, que només es troba en els productes d'origen animal i que “és essencial per a la formació dels glòbuls vermells i el correcte funcionament del sistema nerviós; per la qual cosa, aquest dèficit pot causar episodis d'anèmia o neuropatia”. I aquesta mancança no només afecta els nens, sinó també les embarassades, ja que poden traslladar aquest dèficit al nadó.

Àlex Vidal, dietista nutricionista i professor de nutrició de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), entén que es pot seguir una dieta vegana, “com qualsevol altra dieta, si es fa bé” i, en aquest cas, com que hi ha una mancança de B12, “normalment s'ha de donar un suplement d'aquesta vitamina”. Però tampoc en aquest aspecte hi ha consens. Hi ha pediatres, com és el cas de Tormo, que desaconsellen que els infants prenguin suplements nutricionals
si poden aconseguir aquestes aportacions seguint una dieta equilibrada. Vidal, en canvi, entén que el problema no és la dieta: “No es tracta de decidir quina és la millor alimentació, sinó que, d'acord amb la decisió que es prengui, i en funció de la religió, la ideologia o la salut, cal recórrer a un professional que et pugui ajudar a escollir bé.”

Vidal critica que es qüestioni la dieta vegana, que es pot seguir amb els suplements adequats,
i que no es critiqui la dieta que segueix molta gent, “amb sucres refinats, un excés d'alcohol i aliments ultraprocessats”. En aquest sentit, Vidal ho té clar: “És molt més perjudicial aquesta mena d'alimentació i, en canvi, no té tants detractors.”

El catedràtic emèrit de nutrició de la UB, Albert Mariné, comparteix la idea que una alimentació amb un excés de sucres, greixos animals i aliments processats no és bona, però adverteix que no es tracta de triar entre un camí o l'altre. Insta al sentit comú i recorda que una dieta vegana estricta no només té un dèficit de B12, sinó que també comporta mancances de calci, ferro i zinc. “No sóc partidari de prohibir, però no em sembla un disbarat que es reguli aquesta qüestió. Entenc que una dieta vegana estricta no és aconsellable per a les criatures”, diu Mariné, que apel·la a la natura per recordar que “tots els aliments tenen cabuda, però el consum d'aliments d'origen vegetal ha de ser superior al consum d'aliments d'origen animal”. I hi afegeix: “En una dieta vegana calen alguns suplements, cosa que no passa amb una alimentació omnívora correcta.”

La seva recomanació coincideix amb el que en els darrers temps ja s'està començant a definir com a flexitarianisme, que consisteix a seguir una dieta vegetariana –per tant, no es rebutgen ni la llet ni els ous–, però amb un consum esporàdic de productes animals per aportar els nutrients necessaris que els vegetals no aporten, o no de la manera més òptima. “El ferro de les carns, per exemple, s'assimila molt millor que el dels espinacs”, subratlla.

Més enllà de la teoria, l'experiència de moltes persones fa pensar que no hi ha dietes universals ni aliments miraculosos. L'advocada Montse Fernández segueix una dieta vegana des dels 17 anys. Ara en té 30 i no té intenció d'abandonar-la, ni tan sols si es queda embarassada. “Si no hi ha contraindicació mèdica, ho faré així”, assegura.

Per a ella, com per a la majoria dels vegans, la motivació no és nutricional, sinó filosòfica. “Hi ha una motivació ètica. No trobo cap justificació per alimentar-me d'animals torturats, explotats i assassinats. No vull consumir cap producte que suposi que un animal hagi de patir per garantir la meva supervivència. I això incou també roba i cosmètica”, assegura.

La Montse mai ha tingut problemes de salut. Es fa els controls rutinaris i analítiques un cop a l'any. De tant en tant, si es detecta que està baixa de B12, pren
un suplement durant un temps. Ni tan sols ho fa de manera rutinària. Això sí, té clar que cada
dia ha de menjar un bon grapat de fruits secs –com avellanes i nous–, llegums, llavors, algues, brots, sèsam... “La dieta és variada i copiosa, i no trobo a faltar cap aliment”, assegura.

En els últims anys, a més, té molta més oferta d'establiments i restaurants exclusivament vegans. A Barcelona, per exemple, se n'han obert molts. “Quan vaig començar, només tenia un amic vegetarià i era difícil trobar un lloc per menjar”, explica. Ara,
en canvi, l'oferta de restaurants vegans ha crescut molt. Alguns, com l'Armonia, ni tan sols ho diuen obertament. “Del que es tracta és d'anar sumant. Que la gent ho provi i vegi que es pot menjar igual de bé o millor.”