Una setmana a Salut

Dilluns 19 de setembre. 11:30 h del matí. Sala de premsa del Departament de Salut. Conjuntament amb el doctor Pere Soler, de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron, i la doctora Carmen Cabezas, subdirectora general de Promoció de la Salut, presentem la inclusió de la prova per detectar la Immunodeficiència Combinada Greu (IDCG), coneguda com a “malaltia dels nens bombolla” en el cribratge neonatal. A Catalunya, el cribratge inclou proves per detectar fins a 23 malalties, i a partir de l'1 de gener del 2017 ja seran 24. Avui, la IDCG es diagnostica arran de l'aparició d'infeccions severes en els primers mesos de vida i la taxa de supervivència és només del 48%, mentre que amb aquesta prova es podrà detectar abans que es desenvolupi i la supervivència es podrà elevar fins al 94%. A la sala, els assistents celebren que Catalunya sigui la primera administració europea que implementa el test.

Dimarts 20, 19:30 h. Sala de reunions del departament. Acompanyat d'experts de la conselleria, rebo una nodrida representació del col·lectiu trans*. Ja fa mesos que s'està treballant, sota el lideratge de les doctores Cristina Nadal i Pilar Magrinyà, en l'adaptació del model d'assistència sanitària a aquest col·lectiu. Inspirats en l'experiència dels darrers anys a TRANSIT, un equip ubicat al CAP Manso de l'ICS, basada en la despatologització del fet transsexual, analitzem els últims serrells pendents del nou model que es presentarà properament. Els i les assistents destaquen la transcendència del pas que s'està fent endavant: només al Canadà aquests ciutadans i ciutadanes poden ser tractats pel sistema públic de salut sota unes premisses tan avançades. Les més expressives són les mares d'infants transsexuals, que m'assenyalen: “Conseller, serem els primers d'Europa a establir de manera formal i generalitzada un model tan avançat. Serem un referent per la resta del continent.”

Dimecres 21, 11.00 h. Sala d'actes de l'edifici Salvany del departament. A la taula, a la meva dreta, el director del CatSalut, David Elvira, i a l'esquerra, el doctor Toni Andreu, director general de Recerca i Innovació. Davant prop de 140 destacats investigadors, presentem el pla estratègic de recerca i innovació en salut (PERIS): un salt qualitatiu per a les polítiques de recerca en salut que s'ha elaborat de forma participativa amb la comunitat científica. Per primer cop, finançarem projectes i programes de recerca en salut mitjançant convocatòries públiques amb regles de concurrència competitiva, transparència i meritocràcia: 20 milions d'euros aquest 2016 que potenciaran el talent, l'excel·lència i la creativitat dels nostres investigadors i reforçaran el sistema assistencial. Així fan les seves polítiques de recerca els governs estatals del món avançat. Gràcies al PERIS, Catalunya, que ha estat capaç d'atraure més del 50% dels fons competitius europeus destinats a l'Estat i és la quarta regió d'Europa en captació de fons, continuarà tenint un paper capdavanter en aquest àmbit. La Generalitat és el primer govern no estatal de la UE que farà les polítiques de recerca en salut com les fan els governs dels estats.

Divendres 23. 11.00 h. Sala d'actes de l'hospital Vall d'Hebron. Durant els 90 minuts anteriors he acompanyat el president Carles Puigdemont en la inauguració del nou bloc quirúrgic: 19 sales d'operacions equipades amb la tecnologia més innovadora que permet fer cirurgies d'alta complexitat i que substitueixen els vells equipaments inaugurats fa seixanta anys, que, tot i la seva contínua renovació tecnològica, havien quedat obsolets. Han estat catorze anys d'àrdua i apassionada feina per part de centenars de professionals de primer nivell internacional i amb una inversió de 37 milions. Durant la visita hem pogut parlar amb cirurgians, infermeres i zeladors, que viuen aquest dia com un moment històric, i hem observat la sala d'operacions híbrida de neurocirurgia, la de cardiologia, la de laparoscòpia 3D o el robot Da Vinci, tot al servei de la màxima seguretat clínica i la màxima eficiència, per mantenir el centre, com ho és avui, com un dels grans hospitals d'Europa. Assegut al costat del president, escolto el discurs del director gerent del Vall d'Hebron, el doctor Vicenç Martínez Ibáñez: “Avui inaugurem, probablement, el millor bloc quirúrgic d'Europa i, per tant, de tot el món.”

Certament és que el sistema sanitari públic ha estat víctima dels ajustaments pressupostaris que han afectat uns àmbits tan sensibles com són els sous d'una bona part dels professionals –que tot i això han mantingut la qualitat del sistema, fent front amb la mateixa vocació i professionalitat de sempre l'increment de pressió assistencial dels darrers anys–; i també han afectat les excessives llistes d'espera i l'alentiment de les inversions. Però també és cert que el model de salut a Catalunya continua sent un dels millors d'Europa pel que fa a la seva qualitat assistencial. Moltes dades i moltes evidències avalen aquesta conclusió. Anuncis, reunions i inauguracions com les de la setmana passada són només una coincidència d'agenda. Tanmateix, mostren amb rotunditat l'excel·lència del nostre sistema, que és líder i referent a Europa i al món en moltes àrees, gràcies al compromís de les institucions públiques i, per sobre de tot, a l'esforç de milers de professionals.