Salut

SALVADOR MACIP I MARESMA

Escriptor i investigador

“És un grandíssim error separar-nos en ciències i lletres”

“A casa nostra es fa ciència molt bona i de primer nivell; tenim la qualitat, però ens falta la quantitat”

“Un científic no pot girar l'esquena a les humanitats, però també és aberrant que una persona de lletres no entengui els principis bàsics de la biologia”

Inquiet en tots els sentits
El dia no té prou hores per a aquest científic blanenc, que reconeix que va haver d'afluixar amb una de les seves aficions, la música, quan va néixer el seu fill, ara fa nou anys
Potser quan tinguem un estat propi podrem dedicar més recursos a la ciència. A Catalunya hi ha més visió de recerca
La medicina personalitzada serà el futur no només en el tractament del càncer, sinó de totes les malalties

Ha tocat gairebé totes les tecles, en sentit figurat i literal. Nascut a Blanes el 1970, va estudiar medicina a Barcelona. La seva trajectòria d'investigador el va portar a treballar nou anys a l'hospital Mount Sinai de Nova York, i des de fa nou anys, a la Universitat de Leicester, al Regne Unit, on lidera un equip d'investigació. És també escriptor –ha rebut diversos premis, com ara el recent Ramon Muntaner– i músic. Acaba de publicar Ramón y Cajal. Ara i aquí, una biografia del Nobel i humanista, barrejada amb les seves pròpies experiències de laboratori. Per Macip, Ramon y Cajal és un exemple perfecte d'una persona completa, un científic humanista i defensor de la cultura.

La part de docència li agrada o preferiria dedicar-se només a investigar?
La meva feina principal és la recerca, però també faig classes, i el cert és que no hi ha ningú millor o més informat sobre el tema que el que l'està investigant. Hi ha aquest concepte que el científic ha d'estar tancat en un laboratori sense comunicar-se amb ningú, i molts científics encara pensen així, però la nostra feina té un impacte social important, i que sortim a educar les noves generacions ho veig part necessària de la feina.
Tan aviat fa llibres de divulgació com novel·les juvenils i infantils...
M'agrada canviar molt. Tinc gustos eclèctics i m'ho passo bé escrivint per a joves i també per a adults. I parlant de ciència o d'una altra cosa; m'agrada anar canviant. Si només fes una cosa, crec que m'avorriria bastant. Ara estic escrivint una novel·la que no té res de ciència...
Adreçada a quin públic?
Ara em tocarà adult, perquè he estat fent molt per als joves últimament. Tinc ganes de canviar. La novel·la es basa en les meves experiències a Nova York el 2001, amb la caiguda de les Torres Bessones.
Està establert fa anys a Leicester. Quan ve a Catalunya li omplen l'agenda d'actes?
Cada vegada que vinc, tinc tres o quatre clubs de lectura o visites a instituts, i m'agrada molt. El que més m'emociona com a escriptor és la resposta del públic. És la millor recompensa, millor que tots els llibres que puguis vendre. La feina d'escriptor és una mica com la del científic: de vegades pot ser molt solitària i tendeixes a tancar-te en el teu món, però en el fons estàs fent una cosa que és per a un públic, igual que la ciència, que la fas per a la societat.
Viure tants anys fora de Catalunya deu donar una perspectiva diferent del país...
És un moment interessant. Quan ets fora, es reactiva molt el sentiment de pertànyer al teu país, el sentiment nacionalista. Sempre diuen que el nacionalisme es cura viatjant, però tota la gent que conec diu que el fet d'estar lluny de les arrels fa que les idealitzis i que es reactivi el sentiment de pertànyer a la comunitat que no tens a prop. Tot i que quan vas de vacances a casa potser t'adones que no és tant, que hi ha coses que es poden millorar. Quan fa tant temps que vius fora com jo, acabes no sent ni d'un lloc ni de l'altre, perquè tens una idea del país que hi havia quan vas marxar, i tu has anat evolucionant cap a un costat, i el país cap a un altre, i no acabes sent del lloc on estàs, però tampoc acabes d'encaixar amb el país tal com està.
Molts llibres els ha escrit a quatre mans. No és molt complicat?
Escriure en parella, en trio o en quartet requereix molta preparació. Primer de tot, per tenir clar què s'ha d'escriure, passem mesos fent l'escaleta, que és com un guió molt detallat de com anirà la història. I, quan la tenim tancada, ens posem a escriure. M'agrada escriure en parella perquè és una manera d'aprendre, i la feina no és tan solitària. Veus els errors propis i coses dels altres que pots incorporar a la teva manera de fer. Treballo amb gent amb qui em ve de gust fer un projecte comú.
Escriure també és un procés metòdic i gairebé científic, doncs?
Fins i tot quan treballo en solitari, sempre tinc molt clar el principi i molt clar el final; no puc escriure fins que no tinc molt clar per on ha d'anar el llibre. Potser perquè sóc científic, i el fet d'estar organitzat és part de la meva personalitat. Si no fos així, no podria fer totes les coses que faig. Perquè, per tenir una feina de científic, i escriure, i ser pare..., necessites ser molt ordenat. En aquest sentit, trasllado això a les meves novel·les, i sempre les tinc molt clares i molt pautades. I és igualment important per a mi la reescriptura i la correcció...
És fill i nét de metges. Estava predestinat a fer medicina per tradició familiar?
Mai m'hi vaig sentir obligat. La medicina sempre m'ha apassionat, potser perquè l'he vist a casa tota la vida, i no he tingut cap dubte que volia estudiar medicina. Però he acabat fent una medicina molt diferent de la que feien el meu pare i el meu avi, que és la de metge de laboratori, no pas la del dia a dia del pacient. Potser encaixa més amb la meva manera de ser.
A banda d'escriure, impartir classes i investigar, també tocava en un grup de música. D'on treu el temps?
La veritat és que, des que sóc pare, en alguna cosa havia de cedir, i ja em dedico menys a la música. Però des dels 18 anys que he estat tocant en grups tots els instruments possibles; em fascina. He tocat la guitarra, el baix, els teclats..., i és una experiència molt enriquidora i interessant, la de pujar a un escenari. Sempre he estat molt tímid, em feia molta por el públic i crec que l'esforç de pujar a l'escenari i estar davant d'un públic em va ajudar a superar aquesta por escènica que tenia. Ara faig conferències i classes sense cap mena de problema. Recordo que el primer concert en què vaig pujar a un escenari, a Blanes, vaig estar tota l'estona mirant la guitara. No vaig mirar el públic ni una sola vegada. La música m'ha ajudat a comunicar, a arribar al públic; és menys solitari que l'escriptura. El primer grup en què tocava era a Nova York, i es deia Sunion. Hi havia un circuit de sales de concert molt estable i tocàvem per diversos locals de la zona; era molt divertit. Teníem els nostres seguidors, un centenar potser... I a casa tinc un petit estudi de gravació. Ara el meu nano té nou anys, i fem duets amb els ukeleles, o les guitarres, o el cello...
Actualment investiga sobre el càncer i l'envelliment?
Som una dotzena de persones al laboratori i tenim dues branques: busquem nous tractaments contra el càncer, sobretot la leucèmia, i també maneres d'alentir l'envelliment. La medicina personalitzada serà el futur no només contra el càncer, sinó contra totes les malalties. Podrem agafar una mostra de sang i fer-ne una anàlisi genètica; en funció dels resultats, podrem determinar el fàrmac que va millor per a la malaltia d'un pacient en particular. Ara estem donant el mateix a tothom i no tothom reacciona igual. Fa poc vam tenir una experiència molt bona amb un pacient que tenia una forma estranya de leucèmia. A través d'una anàlisi genètica, vam veure que tenia una mutació rara no descrita, i per a aquella mutació hi havia un fàrmac que es donava per als càncers de pell, però no per a la leucèmia; ningú ho havia fet abans. Vam aconseguir que se li pogués donar el fàrmac. Era un malalt que no responia a cap tractament i estava a les acaballes, i va respondre molt bé al tractament i es va curar. És un exemple del que volem fer.
Fer tractaments tan personalitzats no pot encarir molt la despesa sanitària?
És cert. De fet, amb el càncer, quan surten els nous fàrmacs, són tremendament cars; és abusiu. És veritat que les companyies farmacèutiques necessiten recuperar la inversió, ja que un fàrmac requereix molta inversió i molts anys de feina. És normal que posin un preu alt, però no fins a l'extrem a què s'ha arribat ara, que els governs s'arruïnen pagant aquestes fortunes pels tractaments. Les anàlisis genètiques haurien de ser relativament barates en comparació dels fàrmacs. I, si al final el que aconsegueixes és un tractament que cura o té menys efectes secundaris, a la llarga és un estalvi per a l'Estat.
Alentir l'envelliment i fer-nos viure més temps no deu ser gaire interessant per a l'economia...
Pot generar un problema social important. Si tots visquéssim 100 anys, es plantejarien una sèrie de problemes. Des del punt de vista personal, però, tothom vol viure més i millor. L'envelliment és inevitable, una conseqüència d'estar viu, però sabem quins són els processos que determinen l'envelliment i, un cop els coneixem, els podem manipular i aturar, i en animals s'ha aconseguit: a alguns animals els fem viure durant molts més anys del que els tocaria. Aquesta és la part científica; la part social és la que hem de discutir on ens portarà. Estem anant cap a un món en què els països rics i la gent rica es podran pagar tractaments que els permetran viure 100 anys i a la vegada hi haurà països a l'Àfrica on l'esperança de vida sigui de 30 o 40 anys? Aquesta separació encara la farem més gran? Però, és clar, la ciència avança. Si no ho descobreixo jo, ho descobrirà un altre.
Però hi deu haver un límit al qual podem aspirar a viure...
Un article de la revista Nature el situava en 115 anys. Però hi havia gent que el criticava i deia que, si podem manipular l'envelliment, el podríem sobrepassar i arribar al que sigui... El debat està obert. Hi ha científics que pensen que podem ser immortals si podem controlar tot el que ens envelleix. En els propers 10, 15 o 20 anys, veurem coses espectaculars.
Per això hi ha tant d'interès ara pels estudis biomèdics?
Sí. Jo sempre dic a les escoles que estudiïn ciències, i les ciències biomèdiques estan en un punt espectacular. Quan vaig començar, les coses que podia fer al laboratori no són ni la meitat del que puc fer ara.
Anima a estudiar ciències. On queden les humanitats, l'art...?
És que també defenso sempre que no es poden separar les ciències i les lletres. I jo en sóc un exemple. És un grandíssim error del sistema educatiu que ens obligui a separar-nos entre ciències i lletres; és absurd. No hi ha ningú que sigui totalment de ciències o totalment de lletres. Jo no puc concebre un científic que no sigui un humanista. Com pots estar intentant resoldre problemes biològics sense entendre'n la implicació social i ètica. L'humanisme en medicina és essencial. I les arts són part del que ens fa persones. Un científic no hi pot girar l'esquena, de la mateixa manera que és aberrant que una persona de lletres no entengui els quatre principis bàsics de la biologia. Ens estem limitant com a societat fent aquesta divisió i ens convertim en individus incomplets.
Què hauria de passar perquè vostè investigués a Catalunya?
A casa nostra es fa ciència molt bona i de primer nivell; tenim la qualitat, però ens falta quantitat. Tenim grups de recerca molt bons i competitius internacionalment, però estan xuclant els pocs recursos que l'Estat dedica a la ciència. Cal molta més inversió perquè hi hagi planter de científics. Els grans grups impedeixen que hi hagi recanvi generacional. Les noves generacions han de marxar fora i s'hi acaben quedant. És un peix que es mossega la cua. No hi ha pressupost per a la ciència i, per tant, no hi ha prestigi i no hi ha tradició científica al país. Els polítics pensen amb una perspectiva de quatre anys, que és el gran problema, i els projectes científics són a llarg termini. La ciència és rendible, genera riquesa, genera patents, genera empresa i, quan hi ha retallades en ciència, triga dècades a recuperar-se. Potser quan tinguem un estat propi podrem dedicar-hi més recursos. Crec que Catalunya té més visió de recerca, investigació i ciència que no pas Espanya.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

castelló d’empúries

Un robot avaluarà i posarà al dia el nombre d’amarradors d’Empuriabrava

castelló d’empúries
la crònica

Un pilot d’avió a la vall de Llémena

Cases sense gas el 2040

barcelona

El Manhattan mataroní

mataró

Obre a Girona una nova Barnahus per a infants i adolescents que han patit violència sexual

Societat

Els sindicats tornaran a plantar el govern aquest dimarts

Barcelona
societat

König i La Puntual, entre els establiments guardonats en la Nit del Comerç

girona
FIGUERES

Una lletrada denuncia que el bloqueig a la presó li impedeix veure un representat

FIGUERES
SALUT

Reforma del sistema sanitari a partir d’eixos d’hospitals

Barcelona