Atenció als més fràgils

Tenir 85 anys o més, deteriorament cognitiu o bé malalties cròniques avançades. Els pacients que reuneixen almenys una d'aquestes tres condicions quan han d'ingressar a l'Hospital Universitari de Vic ho fan a la unitat geriàtrica d'aguts (UGA), a la planta 6.2. Allà atenen, de forma multidisciplinària i transversal, els pacients més fràgils, “els que tenen el dipòsit de salut més buit”, com diu Jordi Amblàs, geriatre d'aquesta unitat. Encara que la majoria són hospitalitzats per infeccions (respiratòries o d'orina), problemes cardíacs o respiratoris, fractures de fèmur i ictus (síndromes geriàtrics a part), en aquesta unitat mèdica i quirúrgica no s'organitzen en funció del diagnòstic sinó de les necessitats individuals de cada persona. El pacient, un ésser únic, “se situa al centre de tot”.

Malgrat que ja fa gairebé vuit anys que es va posar en marxa l'UGA, ha sigut aquest any quan s'ha consolidat. Per aquesta unitat amb vocació docent –dotada amb vint llits i un equip de tres metges adjunts (dos geriatres i un internista), dos metges residents (a més dels especialistes), un fisioterapeuta, una dietista, una infermera d'enllaç i un equip d'infermers de sis persones– cada any hi passen un miler de persones. Una mica més del 50% tornen a casa, entre el 35% i el 40% es deriven a un hospital de cures intermèdies i un 10% moren. Els professionals sanitaris de l'UGA fan un pla de cures individualitzat que té com a objectius “millorar l'atenció al pacient i la seva experiència, i prevenir complicacions i síndromes geriàtriques associades”, comenta Sílvia Casas, cap d'unitat de cures de medecina interna i de l'UGA. Tot i que a partir dels 85 anys hi ha una davallada funcional, “un dels nostres propòsits és no fer dependents els pacients en tot allò que encara puguin fer”, explica.

Les xifres i les opinions

Els resultats del treball fet a l'UGA són palpables: en salut (menys disfàgia, menys confusió, minimització del risc de complicacions...), en l'experiència del malalt en la manera de ser atès (escoltar-los, tenir en compte la seva opinió, contacte físic...) i en l'eficiència (estada mitjana d'ingrés de 5,7 dies, quan sol ser de 10; un 17,3% menys de reingressos, i una mortalitat un 14,5% menor, comparada amb altres centres). Més enllà de les xifres, però, els testimonis. Consol Serra, amb 92 anys i 5 besnéts, encara escombra, fa el dinar, es vesteix sola... “Gràcies a Déu, el cap el tinc bastant serè”, deia asseguda en una butaca, a la seva habitació de l'UGA, on estava ingressada la setmana passada. “De tant en tant se m'inflama el fetge, però em diuen que no m'hi troben gaire res”, afegia amb bon humor i en presència del seu fill. “Aquí em tracten molt bé, aquestes noies són tan amables i tenen una paciència...”