Manel Esteller explica l'epigenètica per a tothom
L'oncòleg explora noves vies de divulgació científica amb ‘No sóc el meu ADN'
Guia sobre la nova disciplina
El doctor Manel Esteller, referent mundial en la lluita contra el càncer pels seus treballs en el camp de l'epigenètica, ha deixat de banda (temporalment, això sí) la investigació al laboratori per centrar-se en la literatura científica. Amplia, doncs, el vessant divulgador amb la publicació de No sóc el meu ADN, un llibre editat per RBA amb el qual pretén explicar a tothom la disciplina que l'ha convertit en un dels científics catalans més citats i reconeguts.
“Tot i que el dia a dia el passem amb la ciència més avançada, sempre tenim la necessitat d'arribar a la gent, perquè si el que fem no es pot entendre difícilment serà valorat”, comenta Esteller. D'aquí que el director del programa d'Epigenètica i Biologia del Càncer de l'Institut d'Investigacions Biomèdiques de Bellvitge hagi adoptat un to amè i didàctic. No vol deixar cap lector enrere: “La idea era que tothom pogués entendre com el material biogenètic ens dona forma i, a la vegada, també com es pot alterar.”
L'herència genètica té la seva importància, però al final només representa el 10% de les malalties. L'entorn, els hàbits, l'alimentació i l'atzar també les determinen”, afirma.
Manel Esteller recorre a una dotzena d'històries –“petits contes amb certa gràcia”– per explicar conceptes com la discordança fenotípica, la memòria genètica i la clonació, però també punts més bàsics com els efectes de l'alcohol o el tabac a l'ADN. “Combinar la divulgació biomèdica amb anècdotes és una tendència clara a la literatura científica als Estats Units que volia importar cap aquí”, explica. “La idea és que el lector gaudeixi i li generi un interès per anar més enllà”, hi afegeix.
Manel Esteller, Josep Baselga i Joan Massagué van rebre fa poc el premi internacional Catalunya pels avenços en la recerca sobre el càncer.
