El difícil control de les malalties infeccioses
Els experts alerten que, si no es prenen mesures, seran una epidèmia l’any 2050
És el tema de La Marató
El terme és ampli i s’associa massa sovint a un refredat o una grip. Però notícies com la de la mort del fiscal general de l’Estat, José Manuel Maza, per una sèpsia greu o el brot d’enterovirus que es va produir l’any passat a Catalunya desperten totes les alertes. Les malalties infeccioses, molt controlades des de fa 70 anys amb els antibiòtics, preocupen cada cop més la comunitat científica. La globalització, la resistència als antibiòtics, un ús excessiu d’aquestes i una recerca escassa per trobar noves alternatives terapèutiques fan témer que l’any 2050 siguin una veritable epidèmica de difícil control. “La resistència als antibiòtics ha empitjorat molt en els últims deu anys. Tant és així, que, si res no canvia, es preveu que el 2050 morin 10 milions de persones cada any a causa d’infeccions provocades per patògens resistents”, adverteix el cap del servei de malalties infeccioses de l’hospital Vall d’Hebron, Benito Almirante, que insisteix que la “preocupació és tan gran que aquest tema ha estat tractat en una assemblea de les Nacions Unides”.
Meningitis, tuberculosi, hepatitis, infecció per VIH, infeccions relacionades amb l’assistència sanitària, sèpsies... I malalties emergents com ara el xarampió, la tos ferina, la diftèria o viatgeres com ara la malària, el dengue o el zika. Aquest any La Marató de TV3, que se celebra diumenge, està destinada a conèixer millor aquestes malalties i recollir fons per continuar investigant. No només es tracta de buscar antibiòtics nous. També cal desenvolupar programes per assessorar els professionals sanitaris sobre el seu ús i sobretot, com destaca Almirante, “trobar noves eines de diagnòstic que permetin fer-ho de manera ràpida i precisa en dues o tres hores, ja que a vegades es triga fins a 48 hores a tenir el resultat d’un cultiu”. I insistir a despertar la consciència social i política, ja que “l’ús que es fa dels antibiòtics per engreixar els animals també acaba generant bacteris resistents que acaben passant a les persones”.
LA XIFRA
“Vaig estar 52 dies en coma per una sèpsia”
Ja han passat dos anys, ha tornat a estudiar, a estar pendent d’algunes operacions de cirurgia plàstica i és feliç. Guillem Cuartero, 21 anys, va desenvolupar una sèpsia greu, una infecció generalitzada que arriba a la sang i a altres òrgans i que pot provocar la mort. De fet, a Catalunya moren 10 persones cada dia per una sèpia greu. Va ser a partir d’una mononucleosi. La febre no li baixava i al final el van ingressar. Primer a Mataró i més tard a l’hospital Vall d’Hebron. En el seu cas, el bacteri responsable, anomenat fasciïtis necrosant, se’l menjava per dins, com ell explica ara. “Diuen que no necessita oxigen i és immune als antibiòtics i a tot.”
Els metges li van induir el coma i el van operar fins a 13 vegades, algunes a vida o mort. “Vaig estar 52 dies en coma, quan em vaig despertar no podia caminar i havia perdut la sensibilitat d’un braç”, relata. Li van haver d’extirpar músculs de l’esquena i del pit.
Quan li van donar l’alta, el 24 de desembre, tenia la sensació d’haver nascut de nou. “No podia caminar ni respirar, menjava triturat”. Primer caminava amb l’ajut d’una cèdula, però de mica en mica, amb rehabilitació i molta força de voluntat, va aconseguir caminar sol. Encara es cansa i té una incapacitat del 56%, però tenint en compte el que ha passat, no menteix quan diu que està “perfecte”.
Cristóbal Carrasco, de 83 anys, va tenir una infecció nosocomial per trasplantament de pròtesi. Li han hagut de fer tres trasplantaments i les complicacions li van produir un infart i va estar a l’UCI amb respiració assistida. En poc més d’un any va passar 9 cops per la sala d’operacions.