Salut

sanitat

recerca i investigació

L’IRB Barcelona obre la porta a la immunoteràpia per tractar tumors de còlon i les seves metàstasis

Els investigadors han descobert que, si es neutralitza l’hormona TGF-beta, les cèl·lules del sistema immune aconsegueixen combatre el càncer

La immunoteràpia –teràpies que activen el sistema immune conra cèl·lules cancerígenes– s’ha convertit en poc temps en un tractament molt eficaç d’alguns tumors com el melanoma o el càncer de pulmó. Ara bé, fins ara la majoria dels tumors de còlon semblaven insensibles a aquest tipus de teràpies. Un equip liderat per l’investigador ICREA Eduard Batlle a l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona) ha descobert que l’hormona TGF-beta és la responsable que el sistema immune sigui cec davant les cèl·lules tumorals de còlon.

L’estudi, publicat aquest dimecres a la revista ’Nature’, explica que si es neutralitza l’acció del TGF-beta, les cèl·lules del sistema immune aconsegueixen reconèixer el tumor, combatre el càncer i fins i tot prevenir l’aparició de metàstasis generades en fetge i pulmó per tumors que es desenvolupen en còlon en un model preclínic de ratolí que mimetitza la malaltia en humans. “Els resultats suggereixen que, fins i tot, quan la malaltia es troba avançada, hem estat capaços de revertir-la. Ratolins que estaven en procés de morir, els hem curat i estan vius”, afirma Batlle.

Els pocs assaigs clínics d’immunoteràpia amb pacients portadors del subtipus de càncer de còlon més freqüent no estaven donant resultats positius i no es comprenia per què. L’article que publica ’Nature’ demostra que si es neutralitza l’acció de l’hormona TGF-beta el sistema immune reconeix el tumor de còlon i s’aconsegueix combatre el càncer. Els investigadors també demostren que, combinat l’inhibidor TGF-beta amb immunoteràpies ja disponibles, l’efecte antitumoral es potencia i el sistema immune elimina de forma eficaç les metàstasis ja desenvolupades i que podrien provocar la mort en poques setmanes.

Batlle assenyala que, en el cas de càncer de còlon, mai havia vist cap teràpia que fos capaç d’aconseguir el que fan els inhibidors i parla de resultats “espectaculars”. Amb tot, el líder de l’estudi adverteix que els pacients són molt més complexes i heterogenis que els models preclínics i que els tumors poden desenvolupar altres mecanismes. “Hi ha camí per millorar i treballar en aquesta àrea, però estic convençut que hi haurà molts pacients que es beneficiaran d’aquesta teràpia”, afirma Batlle.

Entre el 40 i el 50% dels pacients amb tumor al còlon recauran en la malaltia en forma de metàstasi, amb tumors que es reproduiran en el fetge o pulmó principalment. Quan hi ha un diagnòstic de càncer de còlon en els estadis més avançats, els oncòlegs no tenen a la seva disposició tractaments eficaços que puguin curar el pacient. Aquest treball obre la porta que es desenvolupi el primer tractament basat en immunoteràpia per a pacients amb càncer de còlon metastàsic i per a aquells pacients amb mal pronòstic però que encara no han desenvolupat metàstasi. Els investigadors esperen els primers resultats en assaigs clínics en dos o tres anys.

Model mimètic en ratolins

El científic Daniele Tauriello, investigador postdoctoral i primer autor de l’article, va aplicar a ratolins de laboratori quatre de les mutacions genètiques més comunes presents en els tumors de còlon avançats. “La creació del model animal ens va portar quatre anys però vam encertar plenament”, ressalta Tauriello.

Després de comprovar la similitud amb els tumors humans agressius, van crear un biobanc d’organoids tumorals -minitumors en tres dimensions- per poder introduir-los de forma controlada en ratolins immunocompetents. “Per estudiar el sistema immune, el tumor ha de ser de ratolí, d’una altra manera el seu organisme el rebutjaria”, explica. A través d’aquest model que mimetitza les principals característiques del càncer de còlon metastàsic desenvolupat en pacients, van poder estudiar com les cèl·lules cancerígenes aconseguien ocultar-se de l’acció del sistema immune.

Més enllà del càncer de còlon

Tot i que l’equip de IRB Barcelona només ha experimentat en tumors de còlon, els investigadors sospiten que els inhibidors de TGF-beta podrien funcionar en altres tipus de càncers, que també tenen nivells elevats d’aquesta hormona.

’Nature’ publica en el mateix número un altre estudi de la farmacèutica nord-americana Genentech que arriba a les mateixes conclusions que l’equip de Batlle investigant la manca de resposta a la immunoteràpia en pacients amb càncer de bufeta. Els científics de l’IRB Barcelona assenyalen que aquest estudi demostra que el descobriment pot anar més enllà del càncer de còlon. “Aparentment múltiples tipus de tumors utilitzen la mateixa estratègia, l’elevació dels nivells de TGF-beta en l’entorn, per fer-se invisibles al sistema immune. Aquests altres també podrien beneficiar-se de les immunoteràpies basades a inhibir l’acció d’aquesta hormona”, apunten els investigadors.

Un gen que augmenta el risc de càncer de pàncrees

Un grup d’investigadors del Centre Nacional d’Investigadors Oncològiques (CNIO) ha descobert el vincle entre l’augment del risc de desenvolupar càncer de pàncrees que provoca un gen i la seva capacitat per controlar la inflamació en el teixit normal.

Segons un dels investigadors, Paco Real, catedràtic del Departament de Ciències Experimentals i de la Salut de la UPF, és un ’’canvi conceptual important’’ perquè ajuda a entendre l’origen dels tumors i suggereix noves estratègies per millorar la prevenció del càncer de pàncrees. La inflamació es considera una resposta defensiva a una agressió externa però els investigadors la veuen ara com un mecanisme de defensa la cèl·lula manté inactivat fins que li fa falta.

Amb aquest treball, s’ha descobert també que, almenys en el pàncrees, els mecanismes moleculars implicats en les funcions normals del teixit sa, com la diferenciació cel·lular, són també els que suprimeixen la inflamació. Per tant, mantenir la inflamació sota clau és habitual i es porta a terme mitjançant mecanismes moleculars implicats en el funcionament normal de la cèl·lula.

El treball es publica a la revista ’Nature’ aquest dijous.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

La comunitat educativa surt al carrer per exigir més inversió per a l’escola pública

Barcelona

Lleida-Alguaire serà la base de dos avions de l’aerolínia portuguesa Lease-Fly Charter

Barcelona
El Temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Tarda de dissabte amb temporal de llevant

Barcelona

Els “armilles grogues” aixequen les barreres dels peatges a la Catalunya del Nord

Perpinyà
la videoteca

Roba una cabra a París i se l’emporta agafant el metro

opinió
Marc Alcaraz

El dret dels infants a la diversitat

Cap d’estudis de Fundesplai

La carretera ja s’ha cobrat dos morts més que el 2017

barcelona

Sanitat s’obre al comerç de la píndola preventiva del VIH

madrid
CARME PARAREDA
ENGINYERA TOPÒGRAF, AMANT DELS ESPORTS D’AVENTURA I CAP D’OPERACIONS DE L’ICTINEU 3

“El fons del mar és un món per descobrir, és exploració pura”

SANT FELIU DE LLOBREGAT