Societat
Cuidant vides prematures
L’hospital Josep Trueta potencia un model d’atenció integral dels nadons prematurs
Es treballa perquè els pares participin activament en les cures dels fills
Es redueixen els factors d’estrès i s’estimulen els enriquidors
Fora de l’úter matern però rebent les millors atencions mèdiques i humanes possibles per facilitar als nadons prematurs el correcte desenvolupament del sistema nerviós central. Aquest és el principi que inspira el programa d’assessorament i cura del desenvolupament individualitzat del nounat, el Nidcap (Newborn individualized developmental care and assessment program) que l’hospital Josep Trueta de Girona, amb la nova unitat de neonatologia a ple rendiment i amb la recent incorporació d’un cap de secció de neonatologia, el pediatra Josep Perapoch, vol potenciar amb la implicació de tots els professionals que treballen en la unitat. “El cervell dels nadons prematurs està en ple procés de creixement i d’organització. En la segona part de la gestació, tots els sentits del fetus estan en marxa, rep molts estímuls de la mare i es pot dir que està aprenent a aprendre. Però quan ingressa en una unitat de neonatologia, es troba amb un munt d’experiències sensorials anàrquiques que dificulten l’aprenentatge. Si està en un entorn enriquidor, es recupera bé dels canvis; però si no és així, poden aparèixer dificultats en tots els àmbits en el seu desenvolupament futur”, explicar Perapoch, procedent de l’hospital Vall d’Hebron de Barcelona, un dels primers de Catalunya a implantar el Nidcap. D’acord amb aquestes premisses, el servei de neonatologia del Trueta busca, a més de la curació, reduir els elements estressants (com ara les llums i els sorolls) i potenciar els elements enriquidors per al seu creixement. Entre aquests elements, cal destacar les facilitats que es donen als pares perquè puguin tenir un contacte “pell a pell” amb els seus fills, amb l’objectiu que es converteixen en un cuidador més durant l’estada a la unitat.
“L’atenció a l’infant prematur ha canviat moltíssim. Fa dos anys, es va obrir la unitat les 24 hores als pares, després s’hi van incloure les visites dels germans i, fa poc, s’ha obert a la resta de la família”, explica la supervisora d’infermeria de l’àrea de pediatria, Montse Reixach. “En aquesta unitat, som molt flexibles amb les normes. En relació al contacte amb els familiars, ens hem de preguntar cada vegada: què és el que més li convé a aquest nen? I en funció de la resposta, es prenen decisions”, exposa. Les infermeres a més de tenir cura dels nadons, també fan de pont entre aquests i els seus pares. En aquest sentit, conviden els pares a participar, en la mesura del possible, en les cures dels fills com una forma de reforçar el vincle emocional.
El paper de la psicòloga també és clau en aquesta unitat, atesa la situació de vulnerabilitat en què es troben els pares, que viuen una experiència que els gener moltes inquietuds i pors. “Els fills són prematurs, però els pares, també”, explica Natàlia Artigas. I és que hi ha una part important de nens que se’n surten, d’altres que marxen de la unitat amb seqüeles de per vida i d’altres que moren. “La meva tasca és acompanyar-los en aquests processos”, exposa Artigas.
Un 17% dels nens que neixen al Trueta són prematurs
Entre el 16 i el 17% dels naixements que es registren anualment al Trueta són nadons prematurs, és a dir, són nens que neixen abans de les 37 setmanes de gestació. Entre els prematurs, hi ha els grans prematurs, que neixen amb menys de 32 setmanes (solen fer menys de 1.500 grams de pes), i els prematurs extrems que, amb menys de 1.000 grams de pes, són els qui presenten més complicacions. El nombre de grans prematurs que neixen al Trueta se situa entre els 45 i els 60 i de prematurs extrems n’hi ha entre 10 i 15 casos cada any. La unitat de neonatologia del Trueta rep a l’any uns 70 nadons d’altres hospitals comarcals pel fet que és de referència de la regió sanitària de Girona. Això fa que la taxa de prematuritat del Trueta sigui més alta que la de Catalunya, que l’any 2016 va ser d’un 7,23%.
Un servei que s’ofereix als pares dels grans prematurs i sels prematurs extrems quan els fills són donats d’alta és l’hospitalització a domicili. Cal tenir en compte que les estades a la unitat de prematurs poden anar des de 24 hores fins a quatre mesos i, a l’hora de rebre l’alta, els pares es poden sentir desvalguts. El servei, que es va començar a implantar l’octubre del 2016 per fases, consisteix en un seguiment a casa dels infants durant tres setmanes, dos cops per setmana. Aquest seguiment es fa de forma coordinada amb la infermera del CAP. Ara per ara, però, té una limitació territorial: arriba a les famílies que es troben dins d’un radi de 45 quilòmetres del Trueta.
“Ser aquí és molt dur, però el tracte és excel·lent”
N.A
Anna Pujolàs i Toni Rico fa pràcticament un mes que fan vida a la unitat de neonatologia del Trueta, on tenen ingressat el seu fill, en Pere, a la unitat de cures intensives neonatals perquè va néixer a les 24 setmanes de gestació i amb 700 grams de pes. Va ser, juntament amb la seva germana bessona, l’Aitana, que va morir 48 hores després de néixer, un prematur extrem. Tot i la situació que travessen, s’avenen a parlar-ne i qualifiquen “d’excel·lent” el tracte que han rebut des del primer dia per part dels pediatres, les infermeres i la psicòloga de la unitat, la Natàlia Artigas, que els ha acompanyat en tot el procés. “Ser aquí és molt dur, però l’ajuda psicològica que et donen des del primer moment està super bé i el tracte del personal és excel·lent”, diu la mare. Pujolàs es mostra agraïda del comiat que van poder fer-li a la seva filla. “Hi havia molta gent, però semblava que no hi hagués ningú. Hi havia un silenci, un respecte… Em van posar la nena sobre meu i la vaig tenir fins que li va deixar de bategar el cor. Ens vam poder acomiadar molt bé d’ella”, relata la mare. “Pots fer les preguntes que vols, t’informen sempre, amb realisme, sense enganyar-te, però responen sempre perquè el que més angoixa genera és la incertesa”, hi afegeix el pare.
D’altra banda, agraeixen moltíssim les facilitats que els donen per ser al costat del seu fill totes les hores que vulguin. “Des del primer moment ens van dir que teníem sempre les portes obertes. I quan soc a casa també puc trucar quan ho necessito, sigui l’hora que sigui”, explica Pujolàs. “Això [la unitat de cures intensives neonatals] és un altre món; un món en què no havies entrat mai i on tot t’atabala. A mesura que reconeixes els sorolls, et vas calmant”, exposa el pare. També valoren positivament la visita, la primera, que el seu fill més gran, en Martí, de 3 anys, va poder fer, fa uns dies, al seu germà amb l’acompanyament també de la psicòloga.“A ell li va anar molt bé i a nosaltres també, perquè ens ha ajudat a connectar els dos mons, el de casa i d’aquí”, indica ella. Tot i el diagnòstic prudent dels pediatres, els pares estan esperançats amb l’evolució del seu fill. Segons expliquen, ha superat la fase més crítica i ha entrat en una dinàmica favorable quant al menjar i la respiració. Encara els queden dies per endavant. “Per molt bé que estiguis, això és una bombolla, un món estrany, de què vols sortir com més aviat millor”, reconeix Rico.