Salut

GEMMA PRAT

COORDINADORA TÈCNICA DE MOSAIC, QUE PARTICIPA AL PROJECTE PARELLES ARTÍSTIQUES

“Promovem la desestigmatització dels problemes de salut mental”

L’hospital Sant Joan de Déu de Manresa és la seu d’una exposició de 62 obres fetes per artistes i persones amb problemes de salut mental, dins el projecte Parelles Artístiques

El vestíbul de l’hospital Sant Joan de Déu de la Fundació Althaia de Manresa és la seu, fins al 24 de març, de 62 obres artístiques fetes per parelles formades per artistes i persones vinculades a serveis de salut mental.

Com i quan va néixer el projecte Parelles Artístiques?
Parelles artístiques, experiències creatives per a la salut mental és un projecte comunitari que va sorgir a Osonament, una entitat sense afany de lucre que promou la qualitat de vida de les persones que tenen problemes de salut mental. Té el suport de la Fundació Antiga Caixa Manlleu i BBVA CX. El projecte sorgeix el 2006 dins dels actes del Dia Mundial de la Salut Mental i intentava arribar a la societat per explicar el problema de la salut mental a través de l’art. A partir d’aquí es va decidir donar continuïtat al projecte davant la implicació d’artistes, població, entitats i mitjans.
S’ha anat estenent a través d’Osona a més punts, no?
Sí, el projecte va anar expandint-se per Catalunya i actualment hi ha vuit comarques que hi participen. Una d’aquestes és el Bages. En la dotzena edició hi han participat el Bages i cinc comarques: Barcelonès, Osona, Segrià, Tarragonès i Vallès Oriental. En total hi participen 120 artistes i s’han creat 62 obres. Les entitats implicades al Bages són Ampans, Centre de Dia Althaia, Club Social Mosaic i Llar Residència La Sardana de Mutuam. Pel que fa a la resta de comarques, també hi participen l’Associació El Far, Grup CHM Salut Mental i Radio Nikosia, Osonament, Sant Joan de Déu Terres de Lleida, Servei de Rehabilitació Comunitària de Tarragona i Ment i Salut La Muralla.
Quins objectius té? En què ajuda l’art una persona que té una malaltia mental?
Realment el projecte té diversos objectius. Un d’aquests és promoure la recuperació dels problemes de salut mental i l’altre promoure la sensibilització i la desestigmatització dels problemes de salut mental davant la societat.
Em pot posar un exemple de com ajuda en la recuperació?
Pot ajudar en moltes coses. D’una banda, hi ha la rehabilitació de capacitats que han estat afectades, com ara la motricitat fina, la comunicació o l’expressió emocional. De l’altra, hi ha el creixement personal a través de l’art i el fet de compartir una experiència amb una persona no afectada per problemes de salut mental.
És important aquesta relació entre una persona amb una malaltia mental i una altra sense?
Sí, perquè realment l’obra es crea conjuntament. La creació i la responsabilitat és compartida. El fet de participar d’igual a igual dona un apoderament en qüestions d’autoconcepte, d’autoestima i de fer les coses sense que et posin l’etiqueta que tens un problema de salut mental. A més, el fet d’exposar l’obra i explicar com s’ha fet el projecte, amb aquest tipus de relació horitzontal entre artista i persona afectada, contribueix a sensibilitzar la societat del que són els problemes de salut mental i a desestigmatitzar.
Ha parlat d’estigma un parell de cops. En l’àmbit social és el problema principal?
L’estigma és un dels principals problemes que hi ha al darrere de l’acceptació dels problemes de salut mental. Hi ha moltes dificultats i limitacions, però són coses que la gent pot treballar i fer-les, tot i que de manera diferent. En canvi, en l’estigma hi ha una part que és de la persona. Ho anomenem autoestigma. I l’altra part és social. En aquest cas és difícil incidir en el que pensen els altres. Quan tu treus les etiquetes del problema de salut mental i li poses un nom l’estigma desapareix. Ja no és aquella persona que té esquizofrènia o que té un trastorn bipolar, sinó que és el Joan o el Pere.
Autoestigma?
És el que jo penso que em limita. Quan jo em sento aïllada o rebutjada de la societat perquè tinc un problema de salut mental i penso que soc diferent i que tinc unes dificultats que no tenen la resta de persones.
Com contribueix aquesta exposició en aquesta lluita contra l’estigma? Hi ha molta feina a fer encara?
Posant-ho en evidència. Encara hi ha feina, sí.
Per què en salut mental no tenim l’empatia que sí que podem tenir amb les malalties físiques?
Els humans tendim a rebutjar el que és diferent. El motiu és que no es coneix tant la malaltia mental. La por d’allò desconegut. És una qüestió sociològica. Hi ha altres col·lectius estigmatitzats no només les persones amb malaltia mental.
Parlava d’altres dificultats d’aquestes persones. La més comú és la laboral?
És una de les més evidents. És un col·lectiu que té una taxa d’atur molt més elevada que la resta de la societat. Però n’hi ha d’altres com ara l’habitatge o simplement fer-me el dinar o anar a comprar. Hi ha problemes de salut mental més greus en què la persona queda afectada en alguns aspectes de comportament comunitari. N’hi ha d’altres que no porten cap problema en aquest sentit.
Què és el projecte Mosaic?
Mosaic és un projecte d’iniciativa social promogut per cinc entitats del territori (Althaia, Obra Hospitalària Sant Joan de Déu, les Germanes Dominiques del Convent de Santa Clara, la Fundació Germà Tomàs Canet i l’Ajuntament de Manresa). El projecte pretén augmentar la qualitat de vida de les persones que tenen un problema de salut mental. Té dos àmbits. Un és la inserció laboral i l’altra, la inserció social.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia