Salut

RICARD RECASENS

CAP D’UROLOGIA I DE LA UNITAT DE LITIASI A VITHAS HOSPITAL MONTSERRAT DE LLEIDA

“Usem un làser que converteix les pedres del ronyó en sorra”

L’equip que dirigeix aquest uròleg lleidatà ha estat pioner a Ponent usant una nova tecnologia per tractar determinats càlculs renals sense ingrés hospitalari poc agressiva i precisa

Fa prop d’un any que duu a terme una innovació tecnològica que sembla que millora molt el tractament de pedres del ronyó?
Per tractar els càlculs renals o d’urèter hi ha diferents mètodes i cada vegada són més sofisticats i efectius. Pels casos en què el pacient presenta una pedra de mida gran, d’entre 1 i 2 centímetres, aleshores utilitzem aquest nou sistema de què hem estat pioners a Lleida a Vithas Hospital Montserrat.
En què consisteix?
Doncs fa un any que utilitzem un uretroscopi flexible, un aparell que permet ser molt fi i precís en la localització i destrucció de les pedres. S’introdueix per via natural una fibra amb càmera i làser que arriba fins a l’urèter o el ronyó i fragmenta les pedres, les fragmenta fins a porcions minúscules, convertint-les en sorra.
Vaja, que intervenen a distància introduint un làser que dispara contra aquests intrusos?
El sistema porta una càmera que ens permet anar veient l’interior de les cavitats renals i localitzar amb precisió els càlculs. Pel fet de ser també flexible no hi ha cap problema per moure el dispositiu per l’interior de l’organisme. És sofisticat, però molt efectiu.
A Lleida han estat els pioners a aplicar aquest sistema?
Fa un any, més o menys, que l’estem utilitzant a la clínica i sí, hem estat els primers a disposar d’aquesta tecnologia. No obstant, ara també han començat a usar-la a l’hospital Arnau de Vilanova. Un dels principals avantatges de disposar d’aquest aparell és que s’evita que el pacient s’hagi de desplaçar a Barcelona. Fins ara sempre hi havia el hàndicap que determinats tractaments només es podien fer a Barcelona i, a poc a poc, això va canviant.
Suposo que cal una formació específica per saber usar aquesta tècnica i aquesta tecnologia?
Lògicament hem fet una formació adequada. Cal un aprenentatge de la tècnica per manipular la càmera i el làser amb precisió. Vaja, per dominar l’aparell. En el nostre equip, el doctor Pep Auguet és el principal especialista, qui va introduir i qui millor domina aquesta tècnica.
Entenc que és una intervenció que no requereix ingrés hospitalari.
Exacte, i es pot fer absolutament vida normal l’endemà. Poc després de la intervenció, que es fa amb anestèsia general o sedació i que pot durar entre una hora o hora i mitja, el pacient ja pot anar cap a casa.
Però això d’usar un làser dins de l’organisme o dins del ronyó pot semblar perillós.
La tecnologia és fina i precisa com deia i no té complicacions en aquest sentit. A més, la tecnologia permet al làser distingir entre el teixit tou i el dur i per tant fragmenta i converteix en sorra només les pedres. És segur. Les complicacions, com passa en la majoria d’intervencions, són les infeccions, però ja es prenen les mesures adients.
Beneficia molta gent? Hi ha demanda per a aquest tractament?
En aproximadament un any hem fet una quinzena d’intervencions amb aquesta tècnica i sempre hi ha demanda, però fins ara els que es poden tractar d’aquesta manera ho feien d’una altra manera perquè no tothom és apte.
Per a quins pacient és adient?
Cal dir que no és la tècnica més habitual per als malalts de càlculs renals. Aquesta nova tecnologia és molt adequada per a pacients amb pedres de les mides esmentades, d’entre 1 i 2 centímetres, o per a aquells que les tenen situades a la part baixa de l’urèter.
I la resta?
La pedra del ronyó habitualment es tracta i s’expulsa de manera natural o espontània. L’altre sistema més freqüent és la litotrícia extracorpòria amb ones de xoc, que es coneix més popularment com la banyera i en què unes ones fragmenten o polvoritzen les pedres. Al centre fem més de tres-centes operacions anuals amb aquest sistema. També hi ha la nefrolitotomia percutània, que és una tècnica que fragmenta els càlculs urinaris grans situats al ronyó amb una incisió mínima per l’esquena. Però cada persona és un món i cal veure quina patologia presenta el pacient i quin és el millor tractament. Amb aquesta tecnologia es millora, però no substitueix els altres.
Per què es fan les pedres?
Doncs no ho sabem! És la gran pregunta. I la veritat és que no hi ha una causa sinó moltes i que la combinació d’aquestes barrejada amb determinades circumstàncies i les característiques de cadascú fan que es formin.
I què són?
Són fetes de diferents materials i de molts tipus, però els més freqüents són l’oxalat càlcic o cristalls d’àcid úric.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Milers de persones es manifesten a Barcelona contra l’ampliació de l’aeroport

Barcelona

Mobilització contra l’ampliació de l’aeroport

Barcelona

Els castells sembla que ara sí que tornen

barcelona

Un tractament pel càncer de mama frena el 75% dels casos

Barcelona
TÀNIA VERGE
CONSELLERA D’IGUALTAT I FEMINISMES

“Treballem en la transformació feminista del país”

Barcelona

“Cal actuar contra la solitud emocional de la gent gran”

Indemnització per negar-se a usar el català

Barcelona

TMB vol que el 65% dels viatges siguin en transport públic

barcelona

Castigaran l’excés de consum d’aigua a Girona, Salt i Sarrià

girona / salt / sarrià de t