Salut

MAR CASAS

FIGUERENCA. PSICÒLOGA DE L’EDUCACIÓ I PERIODISTA

“La felicitat és positivisme i és també acceptació de la realitat”

Ajuda nens amb dificultats d’aprenentatge però admet que sovint qui tenen els problemes són els pares i creu que s’ha de tenir motiu per existir i que no n’hi ha prou amb voler ser feliç

Si admetem que els advocats són males persones i els periodistes també ho som i a més som uns manipuladors, què són els psicòlegs?
És com si fóssim bruixots i solucionadors de problemes a l’instant. És com si haguéssim de tenir un barret amb receptes màgiques a dins i tinguéssim solucions per a tot dins del barret.
A la feina som actors.
Segurament. Però en sortir de la feina passo a ser persona. Per supervivència. A la vida adquirim diferents papers i, a mi, sovint em diuen per què no trio entre fer de periodista o de psicòloga. Em fa gràcia. Són diferents papers de l’auca que m’agrada fer. No sé viure sense un ni sense l’altre i no veig cap problema a combinar-los.
Les considera dues disciplines de la mateixa realitat.
Així ho visc jo. A última hora tractes amb persones i comuniques, o fas que comuniquin. Treballo amb la comunicació i amb les persones. Potser demà m’hauré cansat de la rutina i voldré canviar, jo no em caso amb res ni amb ningú, però per ara no sé estar sense una cosa o l’altra i, per mi, l’essència és la mateixa.
Quina és la feina d’una psicòloga de l’educació?
Principalment em dedico a acompanyar nens i nenes i nois i noies, a aplanar-los el camí perquè puguin superar les dificultats que es van trobant, pel que fa a aprenentatge o a àmbit emocional, o de relacions amb família o amb companys.
Una mena de descobridora de motivacions internes.
Procuro ser-ho. Sense motivació, sense un motor que et faci aixecar cada dia, per mi és impossible viure o vius molt malament. Al marge del problema que tingui un o altre, just la motivació és un component clau. Acabem de fer un canvi de nom al centre de psicologia. Es deia Espai Vida i hem fet un canvi. No trobàvem el mot exacte per transmetre aquesta necessitat de tenir un motor, un motiu per viure cada dia. Hem trobat el concepte i ara li diem L’Ikigai.
Què vol dir?
És un mot japonès que significa motiu per viure. És la realització del que tu esperes o desitges. Encarna la idea de la felicitat de viure, la raó per la qual et lleves cada matí. Segons els japonesos, tothom ha de tenir un motiu per existir. La qüestió és si ja l’has trobat, si n’ets conscient o si encara l’estàs buscant. Hi ha gent que passa per aquesta vida i desafortunadament al final no l’ha trobat.
Motivació i felicitat. És perillós enfocar la gent cap a la recerca de la felicitat?
Penso que no ho és. És necessari. És clar que el que s’entén per ser feliç, per a tothom és diferent. A més, el concepte de felicitat és canviant. He sentit a dir que les teories de la felicitat són happy flowers.
És bo tocar de peus a terra.
El concepte de felicitat ha d’incloure la part dolorosa de la vida. Jo no identifico felicitat amb positivisme permanent. Tots patim i ens preocupem. El concepte de felicitat implica acceptar la realitat que et toca viure. La felicitat és positivisme i és també acceptació de la realitat. La realitat no són flors i violes. Les coses negatives s’han d’afrontar fent un esforç per capgirar-les.
Qui fa de psicòleg al psicòleg?
Altres psicòlegs. Crear distància i fer d’espectador és necessari. La meva feina és fàcil, la complicada és la del pacient. Qui s’asseu davant meu s’ho ha de treballar. Jo analitzo i intento que el pacient sàpiga descobrir com ha de reaccionar. Ni imposo ni aconsello.
Hi ha perill que es deixi arrossegar per problemes d’altres?
Jo he hagut de lluitar molt amb això perquè soc patidora de mena. Durant uns anys m’emportava els problemes dels altres a casa. Però n’acabes aprenent ni que sigui per supervivència. I això es fa sent conscient que tu pots fer fins a un cert punt. S’ha de fer una mena de reset cada dia quan surts per la porta. Per higiene mental.
Passa que porten el nen i qui ha d’anar al psicòleg són els pares?
Moltes vegades. Els pares som un mirall dels nostres fills. Teresa de Calcuta deia: “Digues-li tot el que vulguis al teu fill que tot el dia et vigilarà.” Hem de predicar amb l’exemple. Les preocupacions dels pares no tenen res a veure amb les que tenen els nens. Els pares pequem de paternalisme i confonem els fills amb les nostres propietats.
Aquí ens inventem un pla d’estudis cada dos per tres. Poc que podem pas anar bé...
De cap manera. Som un país amb docents motivats i implicats. Però el 25% dels nois i noies no tenen uns estudis postobligatoris. Espanya té la taxa més elevada d’abandonament escolar d’Europa. Ens hem de creure que l’educació és un pilar clau per al desenvolupament de les persones. Ens cal un sistema educatiu estable i consolidat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Reus inaugura un centre per  a l’Alzheimer

Reus inaugura un centre per a l’Alzheimer

reus

Càritas reclama que es faciliti i estengui l’accés a les prestacions d’emergència

GIRONA

Plàstic reciclat per a l’aglomerat asfàltic

BANYOLES

L’oposició al parc eòlic marí es planteja anar al Suprem

GIRONA
societat

Un dels tres condemnats pels atemptats del 17-A, en llibertat

Els volcans garrotxins són com el de La Palma, però el risc d’erupció és molt baix

Olot

Barcelona és on han baixat més els preus dels lloguers

barcelona

L’oci nocturn arrencarà a pas lent fins al passaport Covid

Barcelona

Pas endavant per a l’execució de la variant de Vilafant

girona