“Es vol minimitzar l’impacte de l’hospitalització en els nens”

És un projecte que pretén humanitzar l’entorn per aconseguir atendre millor el pacient. Això repercuteix no només en els pacients sinó també en la manera de treballar de les infermeres de forma positiva. Si tens més eines que humanitzen l’entorn, augmenta la qualitat d’atenció als pacients. Per exemple, si volem fer una sala de cures que estigui més adaptada és perquè els nens no tinguin tanta ansietat a l’hora de punxar-los. És un projecte que engloba més coses; no és només una reforma d’espais, sinó que és un canvi de filosofia i manera d’actuar pel que fa a l’atenció del pacient pediàtric. Però no només en hospitalització sinó en tot el que és l’atenció a l’hospital, que inclou la consulta externa, l’hospital de dia o la resta d’espais on s’atenen els nens. Es començarà amb l’hospitalització.

Des de l’hospital sempre s’ha vigilat molt i, per exemple, conec els nens que ingressen habitualment pels noms i cognoms. Aquest tracte més personalitzat és un plus. Però l’hospitalització està carregada d’un munt de coses negatives: ansietat, desconèixer l’entorn...Tot això és millorable i es vol minimitzar l’impacte de l’hospitalització en els nens i les famílies. Facilitar algunes coses que són molt senzilles; per exemple, alguns adolescents ens demanaven un lloc per poder fer una mica d’esport, una bici estàtica. Hi ha un canvi de mentalitat en tota l’atenció al pacient pediàtric, que no és d’ara, és una cosa que hem fet a poc a poc, però necessitem més per millorar-ho tot. Penso que s’intenten fer entorns molt més saludables amb menys impacte emocional.

Va ser la decisió de tots els membres de l’equip; dubtàvem entre terra i aigua i vam decidir que el fons del mar es podia visualitzar bé. El passadís serà com un mar, cada habitació tindrà un animal en concret. Es jugarà amb els tons per treballar el tema de la tranquil·litat i l’impacte visual. Hi ha moltes coses que ja les fem. Quan anem a punxar els nens els posem dibuixos, cançons. O si estan compartint habitació els traiem a una sala del costat perquè el nen no vegi com a l’altra els punxem. Però hi ha una sèrie de coses a les habitacions que han de ser diferents. El joc per als nens és una eina de comunicació, així que es vol oferir un espai que amb el joc ens ajudi a treballar les emocions. No és el mateix posar el nom del nen en una pissarra Vileda transparent que en un lloc específic de l’habitació.

Ens arribaven moltes iniciatives, molta gent que intentava fer diferents accions per fer donacions per temes diversos i vam pensar que tot això es podia agrupar dins d’un projecte i pensar-ho bé. Una part la posarà l’hospital, però és un projecte una mica ambiciós i pensem que es pot aconseguir. Fer l’entorn hospitalari adaptat a la població és molt important.

Sí. Recordo un pare que tenia un nen de dos anys i que encara no podia anar a l’aula hospitalària. No tenia cap espai per jugar amb el seu fill, així que s’havia de passar hores a l’hospital, a l’habitació, trobava a faltar l’espai on poder estar. Una de les coses que vam proposar des de l’Onada és fer entrevistes amb alguns pacients que havien estat ingressats, els que ens havien cridat l’atenció per com havien transformat l’habitació. Vam fer petites entrevistes per conèixer quines necessitats tenien i què havien detectat per poder aplicar-ho al projecte. Van sorgir coses que no ens imaginàvem. Es valorava molt el tracte personal. Quan entres a l’habitació d’un pacient que fa molts dies que és a l’hospital, veus que sempre té coses penjades, però per què no posar-hi un lloc per poder-les posar o per poder escriure un missatge. No només cura la medicina sinó també tot això.

Sí, més o menys. Estem molt satisfets perquè hi ha una col·laboració ciutadana important, s’hi implica gent que atén el Taulí, però és curiós perquè de vegades no sabia que podia ajudar aquí. I la veritat és que emociona, ho vivim amb molt entusiasme. I com que és un projecte que es realitzarà, la gent podrà veure on s’ha invertit la donació. Pot col·laborar-hi tothom que vulgui.

Sí, es destinarà al projecte. Toni Valverde i Maite Fruitós estan al darrere. Aquest any esperem tenir molt èxit. S’hi està implicant molta gent.

Intentarem començar aquest estiu amb dues habitacions que necessitem amb urgència. La resta del projecte suposem que es farà durant el 2019.