Salut

Guardó del Col·legi de Metges a la xarxa de salut mental

El grup de recerca cardiovascular i el neuròleg David Genís van rebre també els premis Bonastruc ça Porta

La Xarxa de Salut Mental i Addiccions de la regió sanitària de Girona, liderada pel doctor Claudi Camps; el Grup d’Investigació en Salut Vascular de Girona, liderat pel doctor Rafael Ramos, i el neuròleg David Genís van ser guardonats ahir amb els tercers premis Bonastruc ça Porta a la trajectòria professional que lliura el Col·legi Oficial de Metges de Girona (COMG). “Aquest acte té com a objectiu reivindicar els valors de la professió mèdica i donar suport als professionals”, va manifestar el president del col·legi, Josep Vilaplana. El primer guardó va ser per a la Xarxa de Salut Mental i Addicions, “per ser la més eficient d’Europa i la primera que ha tancat un hospital psiquiàtric a Catalunya”. Aquesta xarxa, gestionada per l’Institut d’Assistència Sanitària (IAS) i liderada pel psiquiatra Claudi Camps, està formada per més de 500 professionals i és l’única de les regions sanitàries catalanes que ha eliminat la llarga estada en favor d’una hospitalització orientada a la inserció comunitària. El segon premi va ser per al Grup d’Investigació en Salut Vascular de Girona, per la seva extensa producció científica entre la qual destaca la publicació, l’any 2011, del disseny d’una equació de risc que contribueix a millorar el control de la malaltia arterial perifèrica. El grup està format per dotze professionals.

El tercer premi Bonastruc ça Porta va ser per al neuròleg David Genís i Batlle (el Pertús, 1951), per ser un dels fundadors de la neurologia a Girona. El doctor Genís, que es va jubilar el setembre del 2016, va desenvolupar la major part de la seva trajectòria professional a l’hospital Josep Trueta.

Durant l’acte, que es va celebrar a l’EspaiCaixa de Girona, es va presentar el Primer diccionari de medicina il·lustrat, de la lingüista Rosa Estopà, i es va lliurar la primera beca E-health COMG a Domènec Serrano i Xavier Castells pel desenvolupament d’un prototip d’eina per formular recomanacions terapèutiques en el tractament de pacients amb trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat (TDAH).

Vilaplana presidirà el COMG quatre anys més

El doctor Josep Vilaplana presidirà el COMG quatre anys més després que no s’hagi presentat cap altra candidatura en el procés d’eleccions. Ahir a les vuit del vespre, mentre se celebrava l’acte de lliurament dels premis, es va tancar el termini de presentació de candidatures en aquests comicis. D’acord amb el calendari d’aquest procés, en no haver-hi cap altra llista, la del doctor Vilaplana serà escollida avui guanyadora i ja no hi haurà votacions. A més de Vilaplana, formen part de la nova junta de govern Pepi Miró, Carme Busquets, Rafael Fuentes, Teresa Mir, Albert Molins, Carolina Roig, Anna Presas, Josep Gil i Ramon Masvidal. En el discurs que va fer en l’acte d’ahir, Vilaplana va destacar la tasca desenvolupada en aquests quatre anys de mandat, amb més de 25 posicionaments relacionats amb temes d’actualitat sanitària.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Dimiteix el cap de la Policia Nacional a Navarra que utilitzava Twitter per insultar polítics com Colau i Rufián

Estrasburg avala que les penes de presó dels etarres a França no es descomptin de la condemna a Espanya

Brusel·les

Detingut un home per apunyalar un altre en una baralla al Raval de Barcelona

Barcelona

Bilingües i multilingües tenen major protecció davant la neurodegeneració

L’Ajuntament de Barcelona denunciarà el comportament racista d’un passatger i la resposta “inadmissible” de Ryanair

Health & Bio, el trampolí de les ‘start-ups’ de l’àmbit biomèdic

barcelona

Catalunya necessita, com a mínim, 19.000 infermeres més

Barcelona
Societat

Guinness de pintura sota l’aigua a la Fosca

PALAMÓS

El tercer sector genera ocupació tot i tenir menys recursos

barcelona