Més demanda dels serveis d’acompanyament a la mort
S’ha fet més present en unitats de malalts crònics d’edat avançada
Reivindiquen no defugir parlar de la mort per valorar més la vida
En el treball amb el pacient es parla de dol anticipat o es fa un repàs vital
La medicina viu com un fracàs la mort, explica Mireia Bosch, la directora de l’equip d’atenció psicosocial (EAPS) a Girona. “L’objectiu no és que no mori, sinó que mori bé; l’èxit és que les persones morin bé. El fracàs és que les persones morin amb dolor, amb sensació d’ofec, amb temes pendents de l’àmbit vital...”, recorda la coordinadora de l’equip i psicòloga, Clara Fraguell. L’equip a Girona del programa per a l’atenció integral a persones amb malalties avançades de l’Obra Social ‘la Caixa’ es va posar en marxa el 2015, i a banda de Mireia Bosch i Clara Fraguell, el formen tres psicòlogues: Marta Juanola, Laura Mató i Roser Grau.
Les professionals han detectat un increment de la demanda, també entre els professionals sanitaris, dels serveis que realitzen d’acompanyament als pacients i els seus familiars en el final de vida. I el seu treball es fa amb una mirada global, incloent no només l’atenció psicològica, sinó l’espiritualitat i el dol. Treballen no només amb malalts en processos oncològics, sinó també malalties i patologies cròniques avançades. El primer any es van atendre poc més de 300 pacients i el 2017 ja es van atendre més de 500 pacients. Quant al nombre de familiars atesos també ha augmentat: 600 el 2015 i a finals del 2017, més de 700. En aquesta anàlisi dels tres anys d’implantació del servei, el 34% dels pacients atesos són homes d’una edat mitjana de 71 anys. D’aquests pacients, un 54% tenien patologia oncològica i un 58% presentava complexitat emocional. Les professionals recalquen que si bé la figura del psicòleg fa més temps que hi és en les cures pal·liatives, han notat una demanda creixent en pacients crònics d’edat avançada. Així, en la unitat de subaguts de l’hospital Santa Caterina, s’hi treballen qüestions com ara el dol anticipat o “decidir què és important per a la persona a mesura que la malaltia es vagi complicant; el poder decidir ara què és el que vol i què no vol que passi”, explica Marta Juanola. Pel que fa al treball focalitzat en els familiars, Roser Grau destaca que “estan en un moment molt vulnerable” i la importància de les psicòlogues per “estar allà i sostenir-los”. “Hi parlem obertament del que a vegades amb el pacient no poden abordar: posem sobre la taula dubtes, pors, el que serà després...”
Clara Fraguell insisteix que la seva tasca no és “fer petar la xerrada”. “Hi ha una intenció terapèutica molt clara quan entrem en una habitació: fer repàs vital, afavorir l’expressió emocional...” Destaquen que el fet de treballar amb el final de vida, i per tant es treballa amb el patiment, és també una oportunitat, a títol personal, “de confrontar-te amb la teva pròpia vida i pròpia mort, plantejar-te si estàs on has d’estar a nivell vital”. Reivindiquen trencar el tabú de la societat occidental de defugir parlar de la mort, perquè ajuda a valorar més la vida.
LES XIFRES
Treballar amb els vius
Formades amb una doble expertesa, en psicooncologia i cures pal·liatives, expliquen que treballen “amb persones que estan vives, el que passa és que es troben en un procés de final de vida”. Laura Mató explica un dels casos que va tractar a l’hospital Trueta, on no hi ha unitat de pal·liatius. Es tracta del cas d’un home d’uns setanta anys que va ingressar per un ictus i va tenir diverses complicacions. “Podia parlar i era conscient, però no podia moure la meitat del cos.” Intuïa que tenia un mal pronòstic, assenyala la professional, però no volia ser informat del tot, un aspecte que cal respectar, explica. El treball que va fer Laura Mató en el mes i mig que va estar ingressat a l’hospital es va centrar en les filles i la dona. “Al ser una persona completament autònoma fins aquell moment, els va costar acceptar que per una infecció una persona es pogués morir.” Explica que al final es van poder acomiadar durant el procés de sedació. “Hi havia ansietat, tristesa... No és l’objectiu que no hi siguin, sinó que siguin suportables per poder fer el dol posterior”, recorda. Quant a l’atenció a domicili es fa sense bata, la intimitat fa una mediació. Un dels casos que van treballar era el d’un home acabat de jubilar amb una filla de trenta anys amb discapacitat intel·lectual. “No li feia por la mort, li feia por i tristesa deixar l’esposa a càrrec de la filla”, explica. La seva feina va consistir a realitzar un document de revisió vital, un llegat emocional “que dona molta pau a qui se’n va i a qui es queda”, i també la fase de comunicar la notícia tan difícil a la filla.
Tallers sobre la mort que connecten amb la vida
G. Busquets
Viure un bon morir és el títol del taller vivencial que les psicooncòlogues Carme Ventura i Núria Agudo, professionals de la Fundació Oncolliga Girona, realitzaran el 29 de setembre i que forma part de la quarta edició de les jornades Girona Nova Cultura de Salut , organitzades per Oncolliga. Enguany, s’ha volgut reflexionar sobre els preparatius per a la mort i la meditació. Destaca també el taller Atenem la mort, ens obrim a la vida, a càrrec de la directora de Gestalt Girona i pedagoga, Natatxa Molina, i de la psicòloga sanitària i terapeuta Gestalt, Marta Juanola. La teràpia Gestalt proposa la consciència com a via de salut.
En les jornades hi participaran també els monjos zen Sílvia Palau i Josep Carles Valdés, que realitzaran un taller de meditació. Tallers en què s’ensenyaran eines d’acompanyament espiritual a persones amb patiment, a càrrec de Sara Pons, o la pràctica intensiva del silenci, en una sessió a l’església monestir de Sant Daniel, són algunes de les activitats programades amb la voluntat d’ajudar a gestionar millor els nostres problemes vitals.
Oncolliga Girona ofereix suport psicològic a malalts del càncer, inclosos els que es troben en el final de la seva vida. I també es fan visites a domicili, en coordinació amb els Pades (programa d’atenció domiciliària i equips de suport) o per petició directa del malalt o de la seva família. Segons dades del 2017, del total de 686 usuaris atesos, 123 van ser en el final de vida. D’aquests, 103 eren pacients de càncer i 20 familiars. La delegació gironina de l’Associació Espanyola Contra el Càncer també presta atenció psicològica en diferents hospitals i també a la seu. Segons dades del 2017, es van atendre 136 pacients en cures pal·liatives, 162 familiars de pacients en cures pal·liatives i 76 familiars en procés de dol.
