Un nou pas en la lluita contra l’hepatitis C
S’han començat a tractar exconsumidors de drogues injectades i persones amb trastorn mental
Mai abans no s’havien tractat la malaltia
Avui se’n celebra el dia mundial amb el lema ‘Find the missing millions’
La unitat d’hepatitis de l’hospital Josep Trueta de Girona, l’Institut d’Assistència Sanitària (IAS) i l’Agència de Salut Pública de Catalunya han començat a desenvolupar el programa Girona 0 per eradicar l’hepatitis C entre els pacients amb infecció crònica d’aquesta malaltia que són usuaris de la Xarxa de Salut Mental i les Addiccions de la regió sanitària. Amb aquesta iniciativa es pretén erradicar en dos anys l’hepatitis C en exconsumidors de drogues per via parenteral i en persones amb malaltia mental. I és que des del centre d’atenció i seguiment de les drogodependències (CAS) Teresa Ferrer de Girona, gestionat per l’IAS, s’ha comprovat que un 33% de les persones infectades amb el virus de l’hepatitis C que actualment estan en tractament amb substitutius opiacis com ara la metadona no han fet mai tractament per l’hepatitis C. Aquest percentatge disminueix fins a un 10% en els pacients que estan en tractament amb bupernorfina/naxolona. Des del mes de març, moment en què es va posar en marxa aquest pla, s’han començat a tractar 17 usuaris dels 90 del CAS Teresa Ferrer que se’n beneficiaran. En el marc d’aquest programa, s’ha posat en marxa el diagnòstic a un sol pas, en el qual el pacient es vincula directament a la unitat d’hepatitis de l’hospital Josep Trueta de Girona per tal d’iniciar tractament al més aviat possible. Es vol trencar així amb les barreres d’accés al tractament que sovint tenen les persones que consumeixen drogues o tenen un trastorn mental greu. El mateix tractament es fa a l’hospital Santa Caterina de Salt.
Tot i que el programa s’ha iniciat al CAS Teresa Ferrer de Girona, els promotors de la iniciativa la volen estendre a la resta de CAS que gestiona l’IAS a la regió sanitària i també a la unitat d’atenció a les drogues de Calella que gestiona la Comunitat Terapèutica del Maresme. Una vintena de professionals de la xarxa de salut mental i addiccions van rebre formació, al maig, per millorar la detecció, el cribratge i el seguiment dels casos.
Amb l’aparició a finals del 2014 dels nous antivirals d’acció directa que s’administren per via oral, l’hepatitis C disposa d’un tractament eficaç en un 95% del casos, de curta durada –entre 8-12 setmanes– i amb pocs efectes secundaris. A més, diferents estudis han demostrat la seva eficàcia en els pacients que estan en tractament en la xarxa de salut mental. A Catalunya, un 90% de les infeccions per hepatitis B i C és a causa de l’ús de drogues injectades.
Avui es commemora el Dia Mundial de les Hepatitis amb el lema Find the missing millions, que fa referència a la necessitat de trobar els milions de persones que no saben que estan infectades.
LES XIFRES
En un any i mig, 817 pacients han iniciat el tractament
L’any 2017, un total de 513 persones infectades amb el virus de l’hepatitis C van començar a tractar-se a la regió sanitària de Girona amb els fàrmacs d’última generació. I aquest any, fins al 26 de juliol, l’havien iniciat 304 persones més.
L’hepatitis C és una malaltia infecciosa que afecta exclusivament el fetge i que és produïda pel virus de l’hepatitis C, o VHC. El virus de l’hepatitis C es transmet a través de la sang. L’hepatitis C crònica pot cursar de manera totalment asimptomàtica o acompanyar-se de símptomes inespecífics i, tot i que pot avançar de manera molt lenta, el virus pot afectar progressivament el fetge. Entre un 50% i un 70% de les persones infectades evolucionen cap a una hepatitis crònica. En alguns casos que progressen vers la cronicitat es pot desenvolupar una cirrosi i, més rarament, un càncer de fetge. La mortalitat per aquesta malaltia és quatre vegades superior a la mortalitat del conjunt de la població catalana (40 versus 9,2 per 1.000 habitants). S’ha calculat que les hepatitis tenen al món major càrrega de malaltia que la mateixa infecció pel VIH o la malària. La mortalitat per aquesta malaltia és quatre vegades superior a la mortalitat del conjunt de la població catalana. Catalunya està compromesa amb l’eliminació de l’hepatitis C per a l’any 2030 –repte marcat per l’OMS–, però l’infradiagnòstic continua sent el principal obstacle per aconseguir aquest objectiu.
L’estudi pioner sobre l’envelliment, en marxa
N.A
L’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona (IDIBGI) va fer, dijous al matí, l’acte de presentació del projecte de l’Imagenoma de l’Envelliment, un estudi pioner a tot el món que té com a objectiu la investigació del procés de l’envelliment i dels seus determinants mitjançant biomarcadors d’imatge corporal integral basats en ressonància magnètica. El projecte, que es va posar en marxa fa uns mesos, el lidera el doctor Josep Puig Alcántara, investigador del grup d’imatge mèdica de l’Idibgi, i es du a terme en col·laboració de l’Institut de Recerca Biomèdica de Lleida Doctor Pifarré. L’acte va reunir representants de les principals institucions i empreses que col·laboren en l’estudi, entre els quals destaca Albert Barberà, director general de Recerca i Innovació en Salut de la Generalitat; Joaquim Casanovas, gerent territorial de l’ICS i de l’IAS; Joan Profitós, president del consell d’administració de l’IAS; Miquel Carreras, gerent del Catsalut a Girona; Miquel Gómez, gerent de l’Institut de Diagnòstic per la Imatge, i Joan San, degà de la Facultat de Medicina de la UdG.
Aquest estudi és un projecte complex que requereix la participació de més de 1.000 voluntaris de les comarques gironines majors de 50 anys i amb un bon estat de salut en general. A tots els participants se’ls fa un estudi complet amb tot un seguit de dades i de proves com ara un electrocardiograma, una ecografia de l’artèria caròtide i una ressonància magnètica de cos sencer. L’impacte d’aquest projecte en l’entorn és ja significatiu. Arran de les revisions, s’han detectat incidències que es poden derivar a l’especialista corresponent. El més important, però, serà l’explotació posterior de les dades, perquè permetrà establir pautes per aconseguir un envelliment saludable.
