Més educació per revertir els mals hàbits alimentaris

L’increment constant de la població, a escala mundial, és un dels factors que més preocupa els experts en alimentació. El 2015, un 15% de la població tenia subnutrició i un 13% tenia sobrepès, unes xifres que van a l’alça. Per mirar d’aplicar mesures que permetin revertir aquesta situació, el govern va encarregar un informe que, sota el títol Mengem futur, situa l’educació i la conscienciació de la població com els eixos principals per millorar els hàbits alimentaris a partir d’un model més ecològic i saludable. El Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible firma aquest document, que proposa un conjunt de consells que volen garantir la seguretat alimentària a Catalunya, i això implica que tots els habitants tinguin accés a una alimentació suficient, nutritiva i saludable. A banda de l’increment de la població mundial, hi ha altres factors que ho dificulten: la pujada de la renda per càpita –que provoca una major demanda d’aliments–, el canvi climàtic i el malbaratament de menjar. Les últimes dades registrades exposen que una tercera part dels aliments que es produeixen es malbarata. Concretament, a Catalunya es llencen cada any 34,9 kg de menjar per persona.

Mantenir la capacitat productiva catalana és un dels reptes per assolir un millor model gastronòmic. Del 1993 al 2009 es van perdre 170.000 hectàrees de conreu a Catalunya i el sòl ha anat perdent nutrients. En aquest sentit, els autors de l’informe demanen que es protegeixin els terrenys agraris i la població que viu en zones rurals i es dedica al sector primari, la qual s’està envellint. Tot i això, Montserrat Viladrich, catedràtica i ponent de l’estudi, és optimista i indica que “ja hi ha” una millora de la situació. “Les mesures més difícils de complir són les que afecten els consumidors”, indica la coautora. La modificació de les pautes de consum “és un repte difícil d’aconseguir”, i els resultats d’una educació que promogui uns hàbits saludables “arriben a llarg termini”.

L’any 1960 els aliments més habituals eren els cereals, els llegums, l’oli, els ous i les hortalisses, però amb els anys aquesta dieta mediterrània ha deixat pas a un consum molt elevat, que s’enfila fins al 48%, d’aliments d’origen animal, oli i sucre. La conseqüència més directa és una taxa elevada de sobrepès que, al seu torn, fa incrementar el risc de malalties cardiovasculars i respiratòries. “Cal reduir el consum de sucre, greixos i sal, i potenciar la ingesta de productes propis de la dieta mediterrània”, assenyala la ponent de l’informe, que també adverteix que “el sobrepès afecta les rendes més baixes perquè els productes saludables són més cars”. En aquest sentit, considera que mesures com ara l’impost a les begudes ensucrades “són necessàries”. D’altra banda, aquest treball també suggereix un etiquetatge que segueixi l’estructura d’un semàfor per identificar la qualitat dels aliments i els seus efectes en la salut.

El canvi climàtic és un factor que cal tenir en compte amb vista a la producció d’aliments. L’augment global de la temperatura desestabilitzarà el cicle d’alguns animals i plantes –ara mateix, només es conrea una quarta part de totes les tipologies de plantes comestibles–. Sobre això, consideren necessari fer més previsions i dissenyar noves estratègies per reduir els danys. L’escassetat d’aigua també perjudicarà els conreus, segons l’informe Mengem futur, i és que un 61% dels camps catalans es reguen per inundació.

L’objectiu és aconseguir un bon sistema alimentari garantint la disponibilitat de menjar, el fàcil accés de la població, l’ús adequat per a una dieta equilibrada i l’estabilitat temporal.