Catalunya continua liderant el trasplantament d’òrgans
Augmenta lleugerament la taxa d’intervencions als hospitals per implantar ronyons, fetges, cors, pulmons i pàncrees
Baixa, però, el nombre de donants vius per la reticència familiar
Els hospitals catalans van fer 1.149 trasplantaments d’òrgans l’any 2018. El balanç anual de l’Organització Catalana de Trasplantaments (Ocatt) permet comprovar que el país continua sent líder mundial, entre els estats i països avançats, en percentatge de trasplantaments d’òrgans. La taxa d’intervencions per implantar pulmons, pàncrees, cors i ronyons és una de les més altes del món: 151 trasplantaments per cada milió d’habitants, un índex comparable a regions com l’estat de Filadèlfia, als Estats Units, amb 149 per milió. El sistema d’interconnexió entre centres hospitalaris de tot l’Estat facilita aquests percentatges, així com l’elevat grau de donació en vida, i la conscienciació dels familiars de les víctimes de mort sobtada. Així, s’ha aconseguit elevar en un 3,9% el nombre de trasplantaments.
La majoria dels trasplantaments són de pulmó, que ha batut el seu rècord enguany. Tots es van dur a terme a l’hospital de la Vall d’Hebron. També s’ha batut el rècord en els trasplantaments pediàtrics, un dels àmbits en què més s’ha incidit en la darrera dècada.
Gairebé totes les tipologies augmenten en percentatges. Els hepàtics, en un 13%; els cardíacs, en un 18%, i els pulmonars, en un 16%. Més endarrerits estaven els trasplantaments de pàncrees, que ara han registrat un augment del 23%. L’únic àmbit en què es va percebre una baixada ha estat el renal, amb un 1,2% menys. La reducció del nombre de donants –que, en general, ha arribat al 2%– explicaria el descens en el nombre de trasplantaments de ronyó.
El director de l’Ocatt, Jaume Tort, considera que “la taxa de trasplantaments és una de les més altes del món”. Tort assegura que encara es podrien afinar aspectes, com ara les llistes d’espera en òrgans vitals: “Estan baixant, però podrien baixar més.” La llista d’espera per a un trasplantament als hospitals catalans és d’entre 60 i 70 dies, excepte en el cas del trasplantament de ronyó, en què el temps d’espera s’eleva fins als 20 mesos. El 31 de desembre hi havia una llista d’espera de 1.221 persones.
L’oficina atribueix el descens del nombre de donants al canvi de protocol. Ara s’interpel·la els familiars d’un malalt greu poc abans que pugui perdre la vida i, “fruit del nerviosisme o el neguit, sovint es neguen a la donació”, explica Teresa Pont, coordinadora de trasplantaments de la Vall d’Hebron. Per això, s’anima les persones a decidir la donació en vida, amb plena salut i en plenes facultats. La negativa a donar òrgans entre les persones vives s’ha elevat fins al 18%.
LA FRASE
LES XIFRES
Especialitzacions per hospitals
Per centres, el que més trasplantaments ha fet el 2018 ha estat l’hospital de la Vall d’Hebron, amb 319 intervencions, la gran majoria de ronyó i pulmó, seguit de l’hospital de Bellvitge i l’hospital Clínic, amb 254 i 250, respectivament. Aquests dos centres han liderat les intervencions de ronyó i fetge. La resta també n’han fet més: la Fundació Puigvert, 107 (totes de ronyó); el Germans Trias i Pujol, 93 (també gairebé totes de ronyó); l’hospital del Mar, 19 (de cor), i Sant Joan de Déu, 11 (de ronyó). Cada hospital català s’especialitza en un tipus de trasplantament. A més del de pulmó, en el qual s’especialitza la Vall d’Hebron, Bellvitge lidera el de cor, per exemple. Els centres catalans formen part de la xarxa estatal d’hospitals que poden intervenir un pacient donant o un receptor, de manera que el nombre de trasplantaments també puja a la resta de l’Estat. Aquest fet permet a l’Estat continuar sent líder mundial en donació per 27è any consecutiu. Els Estats Units i França se situen immediatament per sota de l’Estat. En el 24% dels casos, els òrgans trasplantats a l’Estat provenen d’una comunitat autònoma diferent d’on es fa la intervenció.