Salut

PERE BONET

DIRECTOR EXECUTIU DE LA CÀTEDRA DE SALUT MENTAL DE LA UVIC-UCC I ALTHAIA

“La comunitat ha de fer seva la responsabilitat en salut mental”

Amb una dilatada experiència en el camp de la psiquiatria, dirigeix una càtedra en salut mental que planteja un treball transversal per millorar l’atenció i, alhora, generar coneixement

L
a Fundació Althaia i l’UVic-UCC han impulsat la primera càtedra transversal de salut mental de l’Estat, dirigida per Pere Bonet.
Per quines causes neix la càtedra?
Diria que per unes necessitats de funcionament òbvies en el sentit que si volem atendre de manera integral les persones amb problemes de salut mental ho hem de fer des d’un model integral. Ens omplim la boca sovint d’equips multidisciplinaris però costa molt que les àrees treballin juntes. Les àrees estan molt compartimentades. Fem recerca en psiquiatria, en treball social, en inserció laboral o infermeria però no des d’una visió holística. Amb la càtedra volem intentar créixer en aquesta àrea de coneixement, fer recerca en aquests àmbits, determinar quines actuacions donen sentit a l’atenció a les persones i veure quina aplicació poden tenir.
És a dir: globalitzar tots els actors que intervenen en el tractament de les persones amb problemes de salut mental?
Exacte. I no tan sols en el sistema de salut sinó pensant, per exemple, en casos d’etapes infantils o adolescents, involucrar-hi el sistema educatiu. Estem parlant d’educació, treball, residències, justícia...
Per tant, a qui va dirigida?
Va dirigida a la influència en el camp universitari però també a tots els professionals implicats. Hem de buscar que la comunitat es faci seva la responsabilitat que té en salut mental. Per exemple, ja hem iniciat un projecte de recerca que es diu Entre companys, que consisteix a formar persones diagnosticades en algun problema de salut mental i posteriorment poden fer acompanyament a altres malalts. Ho fem conjuntament amb La Caixa, Osonament i Althaia.
De fet suposo que amb aquest programa el que es busca és la proximitat, l’empatia?
Evidentment. Hi ha tota una línia de la Federació de Salut Mental de Catalunya que, a través del Pla Integral de Salut Mental, busca detectar les oportunitats i les dificultats en què es poden trobar aquestes persones.
A banda d’assistir, també hi ha una feina d’atenció i prevenció?
La càtedra no necessàriament ha d’aplicar-se en assistència. És veritat que s’ha d’intentar que sigui millor i sempre és millorable, però també hem de fer recerca per crear noves maneres de treballar. Si, en general, volem incorporar l’opinió dels usuaris en els seus plans terapèutics, també ho hem de fer en el camp de la salut mental.
Vol dir apoderar-los?
Dir-los: vostè què opina? A la càtedra hi ha dos codirectors, Salvador Simó i Gemma Prat, l’un és terapeuta ocupacional i l’altra és psicòloga. Això ja és una declaració que no només ens centrem en la psiquiatria.
S’ha presentat la càtedra com la primera de l’Estat espanyol en salut mental. No n’hi ha més?
No. N’hi ha de psiquiatria o dirigides a infermeria. Però aquesta està oberta al sistema educatiu, al sistema judicial o al món laboral. En aquest sentit estem innovant.
Les dades diuen que el 25% de la població té o tindrà algun trastorn mental a llarg de la vida i que es preveu que la incidència vagi a més. A què es deu?
Sí, però cal dir que no parlem d’una bipolaritat o d’una esquizofrènia. Pot ser un trastorn adaptatiu, disfuncions derivades d’una situació conflictiva laboral o familiar... Quan parlem d’esquizofrènia, parlem de menys d’un 1% de la població. A vegades identifiquem la psiquiatria amb aquests trastorns més greus, més deteriorants, però justament per això estem pensant com entrar la salut mental en el camp laboral, per exemple. La incidència és molt alta. No es té en compte el clima laboral, les situacions d’incertesa... I per això parlem d’aspectes preventius i d’altres de promoció de la salut. Amb molt d’afecte, sempre dic que la població mundial es divideix en dos grups: les persones amb un diagnòstic i les pendents d’un diagnòstic.
La intenció és que també acabi sortint un màster de tot això.
Sí, és un dels projectes que tenim. Estem fent un postgrau relacionat amb alteracions de la conducta, no amb el diagnòstic. Una alteració de la conducta viscuda com un epifenomen. Com es maneja això, sobretot amb persones amb discapacitat intel·lectual o en les etapes adolescents, ho hem hagut d’aprendre amb l’assaig-error. Aquest és un projecte, però n’hi ha més.
Per exemple?
Pensar en un campus de salut mental, de benestar. Que inclogui la salut laboral però també tots els aspectes de la salut mental, també les neurociències. Els camps de recerca en el desenvolupament dels infants són un element indispensable per resoldre dificultats com ara la dislèxia, més enllà del TDH.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Escorcolls a Banyoles, Girona, Cornellà del Terri i Roses en un dispositiu antidroga dels Mossos

girona

Desallotgen un bloc de Gràcia ocupat per un trentena persones, cinc d’elles menors

barcelona

Una nena de 12 anys de Sils denuncia que tres homes l’han intentat segrestar

sils

Desbloquejat el registre de nadons a Kíev

barcelona

Reconeixement al pes del programa Icrea

Barcelona

Barcelona puja al tren de les autopistes ferroviàries

barcelona

La Roca organitza un partit de futbol entre presos i jutges

barcelona

Girona ratifica que hi ha amiant en 1,3 km del carrer Barcelona

girona

Símbols independentistes fets malbé, a la Garrotxa

SANT JAUME DE LLIERCA