Salut

El mosquit tigre, establert en un 80% dels municipis

L’insecte és present en 177 de les 221 poblacions gironines, segons dades del 2018 de Dipsalut

Vuit de cada deu punts de cria es troben en espais privats

El mosquit tigre actua de transmissor de malalties

El mosquit tigre està establert en 177 municipis de les comarques gironines, la qual cosa representa un 80% de les poblacions de la demarcació (que en té un total de 221). Així consta en la memòria de Dipsalut 2015-2018, on es recullen les accions que s’han dut a terme en aquests darrers anys per lluitar contra aquesta plaga que afecta totes les comarques, però amb una especial incidència la Selva, el Gironès i el Baix Empordà. La perillositat del mosquit tigre rau en la capacitat d’actuar com a transmissor de nombroses malalties, com ara el dengue, el Zika o el chikungunya. L’any passat es van detectar els primers casos autòctons de dengue a Catalunya.

Els tractaments antilarvaris en els espais públics que tendeixen a acumular aigua, com per exemple els embornals, i la sensibilització a la població per evitar que aquest insecte criï en espais privats han estat les principals accions de Dipsalut a l’hora de lluitar contra el mosquit tigre. Cal tenir en compte que vuit de cada deu punts de cria de l’insecte són en propietats particulars, com ara horts o terrasses i jardins de domicilis. D’aquí ve la insistència de les administracions que cal evitar les acumulacions d’aigua en testos, cendrers, galledes o altres recipients.

En els darrers quatre anys Dipsalut ha fet 152 cartografies dels punts de cria del mosquit tigre. Aquests mapes identifiquen punts concrets dels espais públics on l’insecte pot dipositar els ous i les larves i desenvolupar-s’hi. Així, els ajuntaments saben on han d’aplicar el producte antilarvari o fer canvis estructurals per evitar estancaments d’aigua. En aquest període, s’han atès 400 incidències a causa del mosquit tigre i prop de 26.000 alumnes han participat en el projecte educatiu que pretén sensibilitzar la població sobre el risc que suposa per a la salut.

Expansió de l’insecte

La proliferació d’aquest insecte està relacionada amb el trànsit de persones i el canvi climàtic. El mosquit tigre es va detectar per primer cop a Catalunya l’any 2004. A la demarcació de Girona, els primers exemplars es van trobar l’any 2008, concretament en cinc poblacions de la Selva. El 2009 es van estendre a vuit poblacions més: tres de la Selva, dues del Baix Empordà, dues del Gironès i una de l’Alt Empordà. El 2010 s’hi van sumar nou poblacions més, sobretot de la Selva, el Baix Empordà i el Gironès, però també va arribar per primer cop a una de la Garrotxa. El 2011 ja hi va haver el primer salt quantitatiu, amb 15 poblacions més, però va ser a partir del 2012 quan es va accelerar l’expansió. Aquell any es va detectar la presència del mosquit tigre en 30 poblacions gironines més. L’any següent, el 2013, es va estendre a 20 més i el 2014, a 24 més. El 2015 es va implantar en 23 municipis més i en aquell moment, i segons consta en la memòria de Dipsalut, ja s’havia arribat a la xifra de 134 poblacions gironines. I en els darrers quatre anys, el salt quantitatiu important es va produir del 2017 al 2018: la presència de l’insecte va passar dels 148 municipis als 177.

D’altra banda, entre el 2015 i el 2018, ha aparegut la vespa asiàtica com a espècie invasora. Això va propiciar que Dipsalut destinés una partida de fins a 700.000 euros per lluitar i controlar les plagues urbanes. Les accions dels municipis s’han centrat a combatre, en primer lloc, les d’insectes, seguides de les de rosegadors i, en tercer lloc, les d’ocells. Dipsalut ha donat suport econòmic i tècnic a 165 ajuntaments en aquesta tasca.

LES XIFRES

152
cartografies
dels punts de cria del mosquit tigre ha dut a terme Dipsalut en els darrers quatre anys.
98
per cent
de les mostres d’aigua de l’aixeta tenen els paràmetres correctes. Només hi ha un 2% d’incompliments.
55
persones
es van recuperar inicialment d’un infart de miocardi gràcies a l’ús de desfibril·ladors automàtics.
Sorreres

Analitzats 254 espais infantils de 100 pobles

Tècnics de Dipsalut fan controls per actuar en cas de contaminació microbiològica i parasitològica en sorreres. L’any 2018, 109 municipis van demanar aquest servei per a un total de 254 sorreres, unes xifres semblants a les del 2017. Aquest servei manté una demanda sostinguda.

Abastament

Més de 7.000 proves de l’aigua per al consum

Un 45% dels municipis de menys de 1.500 habitants compten amb el programa de Dipsalut de suport a la gestió municipal directa dels abastaments. Les analítiques de control efectuades entre els anys 2015 i 2018 (un total de 2.704, amb més de 600 anàlisis per any) posen en relleu que més del 96% de les mostres d’aigua eren aptes per al consum humà. El 4% restant tenien deficiències com ara presència de nitrats, arsènic, trihalometans, terbolesa o contaminació per enterococs. També es controla la qualitat de l’aigua quan arriba a l’aixeta del consumidor. Es prenen mostres a escoles, llars d’avis, centres esportius, comunitats de veïns, bars i restaurants. En aquests quatre anys s’han fet 4.486 anàlisis. Els incompliments no arriben a un 2% de les mostres. La deficiència més habitual és la presència de metall. Aquest any es començarà a controlar la radioactivitat.

Territori cardioprotegit

Augment d’un 48% de l’ús dels desfibril·ladors

Des que es va posar en marxa el programa Girona, territori cardioprotegit, impulsat pel doctor Ramon Brugada, un total de 55 persones van sobreviure a un infart gràcies a l’ús d’un desfibril·lador automàtic, 32 de les quals en el període 2015-2018. Cada municipi gironí disposa almenys d’un d’aquests aparells. No obstant això, el balanç dels darrers quatre anys revela que els desfibril·ladors més utilitzats són els que porten els cossos d’emergències (policies locals, mossos i Protecció Civil). Concretament, en 20 casos es va actuar amb aparells que portaven els cossos d’emergència; en 10, amb els que estan situats en espais públics de la població, i en dos amb els que Dipsalut cedeix de manera puntual per a esdeveniments diversos. Durant el període 2015-2018 s’ha incrementat un 48% l’ús d’aquests aparells respecte al període 2011-2014. En els primers quatre anys, es va usar en 190 ocasions i en els últims quatre, en 282. L’organisme continua fent campanya per promoure’n l’ús. Cada any, el programa disposa d’un pressupost de prop de 300.000 euros.

Seguretat

Controls en 400 equipaments de 21 platges

Dipsalut té diversos programes per reduir els riscos a les platges i les piscines. Pel que fa a les platges, es fan desinfeccions i controls a les dutxes i rentapeus per mantenir-los lliures de legionel·la. Aquestes actuacions s’han fet, cada any, en prop de 400 equipaments d’un centenar de platges dels 21 municipis del litoral gironí. També s’avaluen les sorres per veure si són prou netes. La major part de problemes s’han trobat a la sorra de les zones més humides, prop de la plataforma de les dutxes. Quan es detecten concentracions destacables de microorganismes (el més habitual són restes fecals), es recomanen canvis en les pautes de neteja. Quant a les piscines d’ús públic, els problemes més habituals han estat relacionats amb la dosificació de productes químics, els registres de la qualitat de l’aigua i la seguretat del magatzem de productes químics. En la memòria consta l’augment dels recursos destinats al suport econòmic als ajuntaments per a la vigilància i socorrisme de les platges, que va arribar als 600.000 euros el 2018. El 2019 es va crear una nova línia de subvencions per cofinançar els dispositius de socorrisme a les piscines municipals.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Voluntaris repinten els bancs irisat i Trans

palafrugell

El Fòrum Gastronòmic exportarà el seu model a d’altres països del món

girona
Societat

Normalitat a les presons en un matí sense bloquejos dels funcionaris

Barcelona

Escullen l’utiller Josep Font com a bisbalenc de l’any 2023

LA BISBAL D’EMPORDÀ
gastronomia

L’Alimentària posa la pizza en el podi

L’Hospitalet de Llobregat
llengua

El català torna a l’agenda europea

barcelona

Compromís per treure tot l’amiant dels edificis a finals del 2025

BADIA DEL VALLÈS

El Manhattan mataroní

mataró
castelló d’empúries

Un robot avaluarà i posarà al dia el nombre d’amarradors d’Empuriabrava

castelló d’empúries