“Si no respon al coronavirus, la Xina pot quedar en dubte”

D’entrada, la novetat sempre és un factor d’alarma. Les etapes inicials d’aquestes crisis sempre són complexes: hi ha molts interrogants, es prenen mesures i després, s’han d’anar ajustant. Les dades sobre la malaltia són provisionals i canvien dia a dia o setmana a setmana. En relació als altres dos coronavirus, que són una bona referència, sembla que aquest seria més fàcilment transmissible, però, afortunadament, també menys greu.

Compleix raonablement els criteris i això permet a l’OMS, fonamentalment, mobilitzar recursos materials, humans i econòmics per anar a ajudar els països que podrien estar en més risc de patir una extensió de l’epidèmia perquè tenen uns sistemes sanitaris més febles. Es fa pensant en l’Àfrica subsahariana. L’OMS té capacitat d’ajudar a muntar estratègies de prevenció i control que ja tenim implementades als països amb sistemes sanitaris potents.

Aquí la clau és que, si els casos importats es detecten a temps i es prenen les mesures d’aïllament corresponents, estarà controlat. El problema vindrà si el virus entra, ningú no ho nota i es comença a percebre quan ja tens centenars o milers de casos. Llavors, s’haurien d’aplicar mesures dràstiques que són molt difícils d’implementar. No m’imagino mesures com les de la Xina, deixant a casa 40 milions de persones, en altres indrets del món.

Han utilitzat les úniques mesures clàssiques i clares que permeten reduir el contagi d’una malaltia com aquesta: aïllament, quarantena i restricció de moviments. Però ho han fet a una escala absolutament sense precedents en la història. La Xina és una potència mundial i, per tant, vol i ha de demostrar que té capacitat de controlar l’epidèmia sense ajuda o sense massa interferència. La credibilitat del sistema xinès pot quedar relativament en dubte si no responen de manera contundent i efectiva.

Des d’un punt de vista estricte pel que està passant a Catalunya, en fem un gra massa. No hem de tenir por de contagiar-nos d’un virus que aquí no tenim. Si la gent vol comprar mascaretes i posar-se-les pensant que els protegeix de tot i per sempre més, no fa mal. Però que sàpiguen que l’únic que fan és protegir-se una mica de la grip, que no està malament.

És possible que, en aquesta primera fase, els casos menys greus passin desapercebuts. Això és dolent, perquè l’epidèmia s’estén, però també vol dir que estem mirant l’afectació sobre els casos més greus i que, per tant, els infectats són molt més que els identificats i, lògicament, la taxa de mortalitat podria ser encara més baixa.

És un cas que està estudiat i publicat, però no sabem si és una anècdota o una dada consistent. No és impossible que un virus es transmeti abans de tenir símptomes: passa amb la grip, el xarampió i altres malalties víriques. Amb els coronavirus, encara no havia passat, i això ens genera una situació de discrepàncies. Si fos així, efectivament, complicaria una mica les mesures de control, perquè amb les persones asimptomàtiques, lògicament, no hi pots fer res. En tot cas, jo ho deixaria com una possibilitat fins que se’n vegi la freqüència. Ara mateix, la majoria de la gent que està infectada a la Xina segur que s’ha contagiat de gent que tenia símptomes.

Aquí hi ha dues versions: l’OMS diu que no hi ha cap necessitat de fer restriccions de viatges, però, després, hi ha la decisió sobirana dels països o empreses que miren de protegir els seus ciutadans o empleats, i hi tenen tot el dret del món. És clar que, ara mateix, no és la millor situació per viatjar cap allà, però fins que no caigui la pols a terra i veiem la situació general, no sabrem si s’ha exagerat o no.

En general, la reserva de virus està repartida arreu del món i a la natura, molt sovint en animals. Per diferents raons, de tant en tant, poden adaptar-se i fer un salt a l’espècie humana. Això vol dir que, en llocs on coincideixen moltes persones, com ara la Xina, i molts animals, com ara els mercats, hi ha més possibilitats que s’afavoreixi el salt del virus cap als homes. Especialment si hi ha aus aquàtiques i domèstiques i porcs, a més d’animals salvatges diversos. Fa temps que se’ls diu que la situació sanitària dels mercats no és gaire bona. Els costums locals són els que són i potser no li han donat la importància que calia.