“Dir com desescalar sense dades és fer volar coloms”

Així és. Si per gestionar el que tenim ara al davant hem de treballar amb les mateixes dades que hem tingut fins ara, tindrem un problema molt gran per aconseguir un desconfinament raonable i correcte. Les úniques dades que tenim són hospitalàries i de professionals sanitaris, així que no sabem com ha sigut la circulació del virus a nivell comunitari. L’OMS recomana fer el màxim nombre de tests diagnòstics possible. No ho hem fet en la primera fase, però els hauríem de tenir en la segona.

Absolutament. Si ens hem d’estar refiant de l’indicador d’ingressos hospitalaris, estem veient només la punta de l’iceberg. Com que els pacients ingressen quan ja acumulen de vuit a deu dies de clínica, ens estem perdent una setmana de circulació de virus i de casos lleus que no estarem detectant. Per tant, si hem de tornar enrere i posar-nos més estrictes amb el confinament, arribarem tard.

Perquè la majoria dels que rebem no són vàlids. De tests ràpids serològics n’hi ha de molts laboratoris diferents i s’han de validar a nivell local, un cop els rebem, perquè depenent de com s’hagin fet tindran més o menys sensibilitat. Si s’han fet amb pacients ingressats i amb una càrrega viral molt alta, la sensibilitat és molt bona, però de vegades donen falsos negatius en persones asimptomàtiques. S’ha d’anar molt amb compte amb quin test es fa servir perquè els resultats variaran molt.

El que importa és que ens complementem tots amb l’expertesa que cadascú té en el seu àmbit de treball. El que no podem fer es cadascú la guerra per la seva banda, perquè llavors ens equivocarem. Fer prediccions o dir com s’ha de desescalar sense dades objectives o sense saber si es tenen les eines necessàries és fer volar coloms. S’ha de ser realista, seure tots en una taula i treballar conjuntament.

No és tant que fallés l’assessorament al Departament de Salut com que en aquell moment el mateix departament va tenir una política molt centralitzadora de les dades. Amb la idea de disposar de totes les dades dels casos que s’estaven produint, va muntar un sistema que només feia PCR en un únic laboratori de referència. Tots els casos sospitosos, tant des de primària com des dels altres hospitals, havien de trucar al centre de vigilància epidemiològica i ells eren els que havien d’autoritzar aquesta prova. Això es va col·lapsar de seguida i no es va donar una atenció ràpida, tot i que nosaltres, per exemple, podíem fer les proves al nostre laboratori. Hi va haver un retard en el diagnòstic, s’acumulaven els casos... Tot aquest col·lapse inicial s’hauria evitat amb dispositius més àgils des del principi. Aquesta és la principal crítica que jo faig a l’Agència de Salut Pública. A urgències vèiem pneumònies en pacients que no havien viatjat, cosa que demostrava que hi havia transmissió comunitària, però els protocols encara limitaven les proves als que havien viatjat a la Xina o Itàlia. És una lliçó que hem d’aprendre per a futures pandèmies. Vam fallar tots per un excés de confiança.

Per predir què farem o no a l’estiu és clau el que passi aquest proper mes. Caldrà saber si tenim un rebrot o no de resultes del desconfinament progressiu i també si el virus té una estacionalitat. Si es veu afectat per la calor i baixa la incidència, podrem anar recuperant activitats, però sempre amb una sèrie de mesures de precaució. Hi haurem de conviure durant mesos, i potser més d’un any. El distanciament social l’haurem de fer durant molt de temps.

Si hi hagués un volum molt important de nens que haguessin passat la Covid-19, seria una garantia que podrien tornar a l’escola sense que representés un problema per a la comunitat. Si no és així, potser s’haurà de tornar a les classes en grups més petits o en diferents horaris. D’aquí al setembre encara queda marge per veure com estem.

Si les famílies són conscients de com s’ha de fer la sortida i compleixen les recomanacions, el risc que representa és molt petit. Sortir una estona amb bici o patinet i mantenir el distanciament social no representa un gran perill si es fa de manera responsable. La mascareta és un complement útil per als nens més grans, però no és estrictament necessària per ser en un lloc públic i mantenint les distàncies. A més, entenc que als més menuts pot ser un element que els resulti molest.

Trobar reservori animal és important en les fases inicials, perquè si el pots eliminar fas una contenció més eficaç de la disseminació. Amb el coronavirus del 2003, el fet d’eliminar les granges de civetes va ajudar a fer desaparèixer el virus. Actualment, amb la transmissió comunitària que hi ha, és improbable que trobar i eliminar el reservori animal serveixi de gaire. A més, es parla de casos en què gats i gossos s’han pogut contagiar dels humans. Si això és així i hi ha transmissibilitat entre homes i animals domèstics, es crearà un cercle difícil de controlar i tindrem el coronavirus circulant per sempre més.