Salut

JESÚS ESTEVE

DIRECTOR D’INFERMERIA A L’HOSPITAL JOAN XXIII

“Coses que s’han fet per la Covid-19 s’haurien de quedar”

Reivindica el paper del personal d’infermeria i defensa que cal aprofitar la via oberta amb l’atenció a distància

El conjunt dels professionals sanitaris han fet una exhibició de dedicació i professionalitat durant aquesta crisi. Jesús Esteve, cap d’infermeria de l’hospital Joan XXIII de Tarragona, destaca que el col·lectiu del personal d’infermeria ha estat sotmès a una exigència especialment estressant: “No vull desmerèixer ningú, però sí reivindicar el paper dels infermers i les infermeres; hem estat en la primera línia durant les 24 hores del dia.”

A les comarques de Tarragona el virus no ha tingut tanta penetració com en d’altres regions; això ha donat un cert alleujament als professionals sanitaris?
És cert que no hem arribat al nivell d’altres regions sanitàries, però igualment hem tingut un volum alt de pacients, i de pacients crítics. La particularitat és que aquí la corba no ha estat tan ascendent, sinó més allargada en el temps. La densitat de població és un factor de contagi clau en la transmissió del virus, i aquí la densitat no és tan elevada com a Barcelona o l’àrea metropolitana.
I ara, quina situació s’espera a curt i mitjà termini?
Fa una setmana que a Tarragona i les Terres de l’Ebre estem en fase 1, i la tendència de contagis és estable. L’evolució dependrà molt del comportament de la població. És important que es mantinguin les mesures de prevenció per evitar contagis, que es faci ús de la mascareta i que es respectin les distàncies de seguretat.
N’haurem après alguna cosa, d’aquesta crisi?
Des del punt de vista del personal sanitari, la capacitat d’adaptació que hem demostrat en situacions crítiques ha estat notable. Hem après a fer front a una exigència d’atenció urgent i greu de manera exprés, sense marge de reacció. Algunes de les coses que s’han fet per la Covid-19 s’haurien de quedar.
Quines coses?
Tot el que respecta a les consultes virtuals i l’atenció telefònica als pacients que no requereixen un desplaçament a l’hospital. S’ha demostrat que són formes vàlides d’atendre, i les hauríem de conservar perquè ajudaria a destensionar el sistema sanitari i serviria per evitar duplicitats. La nostra raó de ser com a sanitaris és estar organitzats per atendre els pacients; a vegades ens organitzem internament i el pacient queda en un segon pla.
El pacient no prefereix ser atès presencialment?
Hi ha pacients que no necessiten una exploració ni una atenció directa, atenent-los telefònicament es pot augmentar el temps de dedicació i s’acaba aconseguint una atenció més personalitzada. Evidentment no pot fer-se en totes les patologies, però la tecnologia l’hem de saber aprofitar.
Amb quines sensacions han viscut aquesta crisi els professionals sanitaris?
No som herois, els herois surten als dibuixos animats. La nostra professió consisteix a mantenir la salut de la població, i esperem que la Covid-19 ens acabi deixant el reconeixement que mereixem els professionals sanitaris. Aquests dies se’ns han dedicat mols aplaudiments, i està bé. Però l’aplaudiment hauria de concretar-se en un reconeixement social i laboral.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El cap de malalties infeccioses de la Vall d’Hebron veu “altament improbable” un rebrot a la tardor

barcelona

El Gremi de Restauració de Barcelona diu que 2 de cada 3 locals amb terrassa no obriran fins a la propera fase

Barcelona

Els centres d’interpretació de la Batalla de l’Ebre, el Museu de l’Exili i el Memorial Democràtic reobren les portes

Barcelona

Vergés assegura que treballen per unificar les regions de Barcelona i les àrees metropolitanes

barcelona

Brussel·les mira a l’Àfrica i als Balcans per produir medicaments més a prop i garantir el subministrament

brussel·les
opinió
David Fernàndez

General, en què carai s’han gastat 550.000 milions?

Periodista i condemnat per insubmissió
Segona tongada de PCR a Les Vetes de Salt

Segona tongada de PCR a Les Vetes de Salt

SALT
LAURA PARRAMON
ESTUDIANT D’EDUCACIÓ SOCIAL I VOLUNTÀRIA DEL PROGRAMA PER A GENT GRAN DE CÀRITAS

“No crec que la crisi ens faci prendre consciència del valor dels avis”

girona

L’Amazònia, en perill

Buenos Aires