Metges de Catalunya reclama més professionals a l’atenció primària i reforçar la seguretat en la desescalada
El sindicat fa un decàleg de mesures perquè l’atenció primària assoleixi un rol central amb garanties
Metges de Catalunya (MC) ha reclamat al Departament de Salut més personal i que es garanteixi i reforci la seva seguretat i la dels pacients en l’atenció primària. Aquestes són dues de les mesures del decàleg que ha elaborat el sindicat per assolir una desescalada de l’atenció primària “amb seguretat i protecció”. Ha apuntat que superada la fase aguda de la crisi, la xarxa d’atenció primària serà l’“eix central del control epidemiològic de la pandèmia i de l’atenció transitòria a les residències geriàtriques”. Per això, reclamen un augment de la plantilla -segons els seus càlculs falten més de 1.000 facultatius-, i evitar sobrecàrregues de treball. També demanen gestionar la programació de visites per garantir la distància de seguretat.
El decàleg parteix de la petició que s’asseguri la provisió “suficient i regular” de roba sanitària i equips de protecció individual, que es facin test fiables i periòdics als professionals i s’adaptin els llocs de treball prioritzant la salut laboral. En segon lloc, reclama més recursos humans “per donar una resposta eficaç a les necessitats assistencials de cada moment” i evitar sobrecàrregues.
En tercer lloc, aposta per promoure la visita concertada, la telemàtica i el teletreball i això requereix incloure a les agendes el temps per resoldre les visites no presencials. “El nou model de l’atenció primària ha d’evolucionar de la quantitat a la qualitat”, ha apuntat MC. En el cas de les visites espontànies, es demana que es valorin per un professional de l’EAP i que prevalgui el criteri clínic a l’hora de decidir el moment de la visita.
En cinquè lloc, el sindicat reclama la dotació de dispositius i recursos tecnològics que permeti impulsar l’atenció telemàtica. D’altra banda, demana la “desburocratització real” de l’atenció primària, establir un nou pla d’atenció a la cronicitat i una nova dinàmica proactiva i participativa per detectar i dissenyar, des dels mateixos equips, les necessitats assistencials de la població.
El decàleg finalitza demanant recursos humans i materials suficients “perquè no es torni a reproduir la situació de col·lapse” a les residències però sense que això suposi una minva en els equips d’atenció primària. Per últim, MC afirma que el futur del sistema públic de salut passa per establir una “sinèrgia real” entre els diferents nivells assistencials i que assumeixi que l’atenció primària “no és una subordinada de cap altre nivell assistencial”.
