Els pneumòlegs, immersos ja en la vigilància post-Covid-19

Tal com es preveia, els efectes de la Covid-19 no s’acaben amb l’alta del pacient. Centres hospitalaris, com ara el Vall d’Hebron, el Clínic i l’Hospital del Mar ja han iniciat els primers contactes amb malalts que han tingut Covid-19 per tal d’avaluar els danys residuals causats pel coronavirus. Les afectacions pulmonars, en tractar-se d’un virus que afecta les vies respiratòries, ocupen la primera línia en aquesta nova fase de l’epidèmia, en què passen a ser rellevants els serveis de vigilància i el control dels pacients.

Els pneumòlegs consultats es mostren prudents a l’hora de parlar ja de seqüeles, perquè es desconeix encara fins a quin punt les lesions poden esdevenir cròniques amb el temps. Amb tot, la gravetat de la Covid-19 ha quedat palesa en les afectacions respiratòries greus que encara pateixen alguns pacients a causa no tant de la infecció sinó principalment de la reacció inflamatòria, i a vegades agressiva, del sistema immunitari, que cicatritza el pulmó amb l’evident risc de fibrosi i també obstrueix venes i artèries fins a provocar alteracions vasculars greus com ara embòlies pulmonars.

Per fer front als danys residuals de la malaltia, fer un seguiment actiu dels malalts i intentar estudiar i pal·liar-ne els efectes, els hospitals han creat i s’han organitzat en àrees de treball específic per a la post-Covid-19. A l’Hospital del Mar, per exemple, la vigilància es porta a terme des d’una unitat multidisciplinària liderada per les àrees de pneumologia i de malalties infeccioses i en què també participen altres especialitats mèdiques, ja que s’ha observat també que els danys residuals poden afectar ronyons, fetge, músculs, vasos sanguinis, sistema nerviós i cervell. El cap de Servei de Pneumologia de l’Hospital del Mar, Joaquim Gea, explica que ja s’han iniciat els primers contactes telefònics i la realització d’enquestes i de proves als malalts que després de la malaltia encara arrosseguen sensació d’ofec. Cal tenir en compte que al volum de malalts ingressats als hospitals també s’afegeix ara un grup considerable de persones que van passar la malaltia als seus domicilis, de què alguns poden haver patit alguna pneumònia de caràcter lleu sense ser-ne massa conscients, i que, a hores d’ara, encara continuen patint algun tipus de problema respiratori.

Per afrontar aquesta variabilitat de casos, l’hospital Clínic ha optat per treballar en xarxa amb els centres d’atenció primària (CAP) i altres centres hospitalaris com ara el Sagrat Cor i la clínica Plató, que es troben en la seva àrea d’influencia territorial, la part esquerra de l’Eixample fins a la frontera amb el Llobregat. Amb tots aquests centres s’ha establert un protocol d’actuació per fer el seguiment de les persones que han patit la Covid-19 als seus domicilis. Aquests malalts lleus reben un seguiment telefònic al cap d’un mes i una visita presencial als tres mesos per part del metge de capçalera. En cas que es detectin problemes greus, aquests malalts són derivats a l’especialista i, en últim cas, a l’hospital. El Clínic manté una “vigilància armada” i “proactiva”, explica el cap de servei de pneumologia, Joan Albert Barberà, pel que fa als casos més greus que van requerir d’ingrés hospitalari i els que van patir complicacions respiratòries greus durant l’ingrés, com ara embòlia pulmonar i pneumònia organitzativa. De moment, però, la recuperació, segons coincideixen els experts consultats, és lenta.

Proves d’imatge (radiografia o TAC de tòrax) i de funció pulmonar són algunes de les proves que es porten a terme als pacients post-Covid-19 i que ara han fet incrementar l’activitat en els servei de diagnòstic un cop ha baixat el nombre d’ingressos i ha augmentat el nombre d’altes, explica Xavier Muñoz, pneumòleg al Vall d’Hebron. Aquest hospital disposa d’una consulta específica per als casos postCovid-19 en què, precisament, col·laboren de forma molt estreta els serveis de radiologia de l’hospital. Aquesta consulta ja té un potencial de prop de 2.000 pacients, la xifra de malalts ingressats al centre. Per ara, s’han començat a fer les primeres proves als malalts que van patir una afectació més greu, uns 250, i de moment els danys residuals persisteixen. Encara caldrà esperar, però, un parell més de mesos per acabar d’avaluar l’existència de seqüeles, i tot fa preveure que el seguiment s’allargarà com a mínim entre sis mesos i un any, assegura Muñoz.