El sector sanitari exigeix més recursos i millors salaris

“Emergència i oportunitat.” En aquest context el president del Col·legi de Metges de Catalunya, Ramon Padrós, va presentar ahir un decàleg de propostes consensuat pels diferents col·lectius de professionals sanitaris, (metges, infermers i gestors) per reformar amb urgència el sistema de sanitat pública que, com ha quedat demostrat amb l’epidèmia de Covid-19, s’allunya “de la cantarella i el discurs benestant que ens deia que teníem el millor sistema sanitari del món”. Un sistema pensat per als anys 80 i que ara, arran del coronavirus, ha quedat al descobert amb algunes fortaleses però també amb “mancances greus” que continuen sense ser ateses després d’anys de reivindicació. Asseguren que estan “fatigats” que les propostes i les diagnosis hagin quedat guardades al calaix durant anys com a mers documents acadèmics i que ja és l’hora que es tinguin en compte i que esdevinguin “operatives”. “No busquem el conflicte, volem ser la solució”, però assegura que, “si aquesta vegada no som atesos, comportarà una desautorització del col·lectiu i hi pot haver una rebel·lió de bates blanques”, advertia.

Aquest decàleg serà presentat avui mateix en la comissió per a la Reconstrucció Social i Econòmica que es porta a terme al Congrés dels Diputats i ahir Padrós el lliurava al president de la Generalitat, Quim Torra, i a la consellera de Salut, Alba Vergés. Finalment, el traslladarà als partits polítics.

El decàleg es basa, a grans trets, en tres eixos: més recursos, l’empoderament dels professionals i un canvi en el model d’organització amb més flexibilitat i enquè l’atenció primària sigui el focus, i tot amb l’objectiu de posar en el centre de tot aquest procés “l’atenció al pacient”, assegura Padrós, que va estar acompanyat en la presentació per la presidenta del Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona (COIB), Paola Galbany, i pel president de la Societat Catalana de Gestió Sanitària (SCGS), Pere Vallribera.

“No podem estar pendents de qui governa per saber de quins recursos disposarem”, per la qual cosa reclama poder disposar d’un pacte nacional, on també s’escolti la ciutadania, i d’un pressupost plurianual durant un període de deu anys. A més a més, i perquè no sigui qualificat de partidista, les propostes s’han fet en funció dels estudis econòmics elaborats fa sis mesos pel catedràtic i assessor Guillem López Casasnovas, que ha calculat les necessitats per funcionar en uns 5.000 milions d’euros a Catalunya i 25.000 milions euros a tot l’Estat. I tot ”només per enfortir la musculatura”, ja que un 60% aniria destinat al salari dels professionals. “Uns salaris de tercera comparats amb el que es paga a Europa”, hi afegeix. Un altre àmbit a enfortir en la reforma del sistema sanitari és el que afecta les residències de la gent gran i els centres sociosanitaris, que han quedat molt afeblits i vulnerables arran de l’epidèmia.

Per la seva banda, els degans de les facultats de Medicina públiques i privades reivindiquen, en un comunicat, que els estudis siguin a distància, però també presencials. “La docència virtual i la presencial no han de ser competidores entre si, sinó que han de ser complementàries”, segons asseguren en el text.