En estat de xoc
Durant els tres mesos que ha durat l’estat d’alarma, la confrontació entre Sánchez i Torra ha estat una constant
El president Torra ha estat especialment crític amb la forma d’exercir el confinament i la desescalada posterior
La tensió es va rebaixar al maig durant la negociació de les fases entre Illa i Vergés i ara es revifa per la manca reiterada de finançament
El president Quim Torra ha posat la directa aquesta setmana i ha deixat enrere l’estat d’alarma causat per la pitjor crisi sanitària en dècades, la pandèmia de la Covid-19. Un període que es va iniciar el 14 de març amb la declaració de l’estat d’alarma i l’aprovació de mesures inèdites per frenar els contagis. Catalunya, conjuntament amb Madrid, ha estat des dels inicis una de les comunitats més afectades pel coronavirus i des del primer dia el president de la Generalitat, Quim Torra, va reclamar al cap de l’executiu espanyol, Pedro Sánchez, que decretés mesures més dures de confinament o que tanqués Catalunya.
Aquesta va ser la primera topada de les moltes que es van anar succeint durant els tres mesos següents. Torra va declinar signar la primera i única declaració conjunta de tots els presidents autonòmics a causa principalment de la retirada de competències, amb les quals Torra hauria optat per confinar tot el territori català. Durant tot el mes de març es van produir crítiques al govern espanyol per la confiscació de material sanitari, les proclames patriòtiques a la unitat d’Espanya, el desembarcament de l’exèrcit a Catalunya per a actuacions de desinfecció i el llenguatge bèl·lic emprat en les rodes de premsa a La Moncloa.
A finals de març es disparaven totes les alarmes quan sortia a la llum un elevat nombre de defuncions a les residències de la gent gran. Paral·lelament, s’iniciava el període més cruel de l’epidèmia. La xifra de morts i malalts creixia de forma exponencial, el desenvolupament de la malaltia es descontrolava i la Covid-19 arrasava sales, despatxos i plantes dels hospitals per instal·lar-hi llits d’unitats de cures intensives. La falta de material de protecció per als sanitaris afegia més tensió als dos executius.
Aprofitant l’arribada de les vacances de Setmana Santa, Sánchez va decidir aplicar mesures més dures de confinament i evitar danys severs a l’economia espanyola. Durant aquest període, les crítiques entre els dos executius van quedar esmorteïdes per les complicacions de l’epidèmia i perquè, en certa manera, tots els governants estaven aguantant la respiració davant un possible col·lapse del sistema sanitari.
Decisions “temeràries”
No va ser fins després de Setmana Santa que van començar a arribar els primers 14 milions de mascaretes i Sánchez s’atrevia ja a parlar del desconfinament, una decisió que va tornar a aixecar el crit d’alarma del govern català, que reclamava un confinament més dur i veia amb preocupació la possibilitat de rebrots. De “temerari” qualificava Torra el retorn a la feina i es produïa un altre xoc institucional amb dures crítiques procedents també del conseller d’Interior, Miquel Buch, que acusava Sánchez de “subordinar” les comunitats autònomes.
El 18 d’abril s’anuncia finalment que Catalunya “ha passat el pic” i comença a baixar la pressió assistencial. L’executiu espanyol avança mesures de la desescalada, i el desconfinament dels infants passa a primera línia. Aquest cop les franges d’edat i els horaris són motiu de desacord entre les dues administracions, alhora que el president de la Generalitat exigeix poder gestionar aquest període. El següent xoc el produeix el desconfinament per territoris, ja que mentre que Sánchez aposta per fer-ho per províncies, la conselleria de Salut ho descarta del tot i anuncia una divisió per regions sanitàries, que finalment és acceptada. De fet, serà durant l’aplicació de les diferents fases de la desescalada que les relacions entre els dos governs entren en una fase de negociació, consens i acord amb l’acceptació per part del ministeri de totes les propostes catalanes.
En la darrera fase de l’estat alarma la tensió es trasllada a l’interior del govern català quan ERC decideix donar suport a l’enèsima pròrroga de l’estat d’alarma mentre les competències continuen en mans de La Moncloa. Sánchez obre la porta a la cogovernança i finalment decideix retornar les competències a les comunitats quan s’entri en fase 3. I és aquesta carta que ara ha estat aprofitada per Torra per agafar les regnes de l’autogovern.
