Salut

Arrenquen les obres per construir 5 ‘hospitals satèl·lit’ per fer front a la Covid-19

Els nous centres entraran en funcionament en unes 20 setmanes, tindran un sistema de pressió negativa i els seus llits es podran reconvertir a unitats d’UCI en només 24 hores

Al Broggi ja s’ha enderrocat un edifici annex i a Lleida s’està preparant el terreny

La Generalitat iniciarà aquesta setmana es obres per construir cinc ‘hospitals satèl·lit’ annexos  a cinc grans centres sanitaris, quatre a l’àrea de Barcelona i un a Lleida, que estaran en funcionament d’aquí a 20 setmanes, a principis d’any. Aquests nous espais tindran un centenar de llits cadascun i un disseny pensat per atendre pacients de Covid-19 o altres epidèmies. Quan aquests espais deixin de ser necessaris per fer front a la crisi del coronavirus es podran destinar a altres usos.

Amb un pressupost global de més de 50 milions d’euros, els cinc hospitals satèl·lit s’edificaran al costat dels hospitals Parc Sanitari Pere Virgili (Barcelona), Arnau de Vilanova (Lleida), Hospital de Bellvitge (l’Hospitalet de Llobregat), Hospital Trias i Pujol (Badalona) i Hospital Moisès Broggi (Sant Joan Despí).

Dimarts comença la contrarellotge per tenir a punt a entre 18 i 20 setmanes aquests cinc edificis de nova construcció. Tot i això, en alguns centres ja són visibles els primers treballs preparatoris.  Fonts de Salut han informat que a l'Hospital Moisès Broggi de Sant Joan Despí s'ha enderrocat un edifici annex, i a Lleida s'estan preparant el terreny per l'ampliació de l'Arnau de Vilanova. Les obres al Pere Virgili també començaran aquesta setmana vinent.

Els treballs, que ja estaven previstos abans de la pandèmia, s'han accelerat per tal de donar resposta a les necessitats del sistema de salut derivades de la pandèmia.

Aquests centres es basen en un concepte innovador que ha estat batejat com a I-COMPACT COVID. Es tracta d’espais d’uns 4.000 metres quadrats i quatre plantes. Aquests nous hospitals tenen una capacitat màxima de 108 llits d’UCI, ja que cada planta, de 972 metres quadrats com màxim, pot albergar entre 24 i 36 llits.

A més de fer possible construir-los en un termini de temps curt, d’entre 18 i 20 setmanes, el seu disseny permet convertir els seus llits d’unitat de cures intensives (UCI) convencional a UCI d’emergència en tan sols 24 hores, o a l’inrevés, segons les necessitats. També es pot modelar el seu ús per a altres epidèmies o reconvertir-los per altres usos sanitaris quan no siguin necessaris per cap pandèmia.  Si la pressió de la COVID-19 minva o s’aconsegueix neutralitzar el virus, es podran dedicar, per exemple, a laboratoris, hospitals de dia o centres de recerca perquè estan pensats i dissenyats per ser reversibles.

Però d’entrada els ‘hospitals satèl·lit’ estaran preparats per batallar contra la COVID-19, i per això cada llit de UCI tindrà el seu punt d’oxigen i comptarà amb un sistema de pressió ambiental negativa.


Procediment d’urgència
L’I-COMPACT COVID és un model arquitectònic desenvolupat pel Servei Català de la Salut i PMMT Arquitectura, despatx d’arquitectes que dirigirà a més els projectes que s’edificaran al costat de Parc Sanitari Pere Virgili i l’Arnau de Vilanova.

La Generalitat ha adjudicat la construcció dels cinc hospitals pel procediment d’urgència, sense concurs, amb un preu de 13,8 milions d’euros –IVA inclòs– en el cas del Pere Virgili i de 12,5 milions en el de l’hospital de Lleida.

El soci fundador de PMMT i director de projectes i innovació, Patricio Martínez, ha explicat a EFE que la construcció podrà fer-se en uns quatre mesos perquè gran part de la fabricació s’efectuarà en tallers, de manera que es pot produir de forma ininterrompuda durant 24 hores i després traslladar els elements ja preparats a ‘l’hospital satèl·lit’.

Amb aquest objectiu, el despatx PMMT doblarà els equips que en altres circumstàncies es dedicarien a projectes com aquest i destinarà 16 treballadors a cadascun dels dos projectes que ha d’elaborar. "El que se sol fer en quatre anys ho farem en quatre mesos", ha destacat Martínez.

El projecte l’han elaborat de forma conjunta el despatx d’arquitectes, l’administració i constructores, de manera que, a priori, s’evita que durant el procés de construcció apareguin les habituals traves.

Aquest model de centre annex als grans hospitals permet també no haver de incorporar aparells de raigs X, quiròfans o laboratoris per analitzar sang o fer test PCR, ja que tot això es pot fer en el centre hospitalari de referència.

És un dels motius, segons el parer de Martínez, pel qual el model I-COVID COMPACT és més eficient que construir un gran hospital contra el virus, com s’està fent a Madrid.

Hi ha altres avantatges com que el personal sanitari de l’hospital pot moure ràpidament fins l’annex, fent fàcil garantir que “el circuit” pel qual ha de passar sigui segur, el que també comportarà que s’estalviï en material fungible (principalment EPI).



Francesc fa una crida a la fi de la violència sectària a l’Iraq

Beirut

Prenen mesures a la Cellera per restringir el consum d’alcohol a la via pública

La cellera de ter
JOAN ÀNGEL LLIBERIA
Propietari del celler Edetària

“La venda de vi ‘online’ pot ser una fal·làcia”

GANDESA

El dol, encara congelat

barcelona

Revolta veïnal a Barcelona contra les cuines fàbrica

barcelona

Els metges insten Salut a tirar pel dret amb AstraZeneca

Barcelona

Balanç positiu en rehabilitació cognitiva per a infants

girona

Europa manté restriccions per l’alça del nombre de contagis

ROMA

La UdG prioritza sobretot el retorn a les aules a primer

GIRONA