Salut

MARTÍN QUINTANA

PORTAVEU DELS MIR A GIRONA

“Pel bé del pacient, diem prou”

Els metges interns residents a Girona s’han plantat durant tres dies per reclamar millores laborals, retributives i formatives

Fins a 400 metges interns residents a Girona han estat cridats a la vaga durant tres dies per protestar per la situació que pateixen com a col·lectiu i reclamar al Departament de Salut una sèrie de millores laborals, retributives i formatives. Són metges que, com la resta de personal sanitari, han estat al peu del canó durant la crisi sanitària.

Un dels aspectes que critiquen, per exemple, és que tenen poca supervisió. Què vol dir això?
Nosaltres necessitem la supervisió per l’essència del contracte i de la posició que tenim com a metges en formació. Necessitem algú que ens guiï en el procés formatiu que tenim, que no vol dir necessàriament que ens portin agafats de la mà perquè tot ha de ser progressiu i també hem d’assumir responsabilitats. Però, per una raó o altra, ens trobem amb situacions molt complexes o prou complexes per no poder afrontar-les amb l’expertesa o els coneixements que tenim, i al mateix temps trobem que aquest seguiment o supervisió no és del tot accessible o no està del tot garantit. S’assumeix que vas fent, vas resolent càrrega assistencial i després ja resoldràs els dubtes, però aquest seguiment manca en molts hospitals i sobretot no està gaire regulat. Falta com una garantia, un bon conveni per assegurar que el metge MIR té una bona supervisió i seguiment de la formació.
Demanen que el 15% de la jornada es destini a la formació.
Sí, és un percentatge que creiem que és just. I que cadascú, en el seu hospital o CAP de servei, pugui dir: mira, jo faig vuit hores al dia, o el que hauria de ser una jornada laboral normal, que això ja és un altre debat, però un 15% m’has de garantir que estic formant-me i no fent càrrega assistencial. Perquè ens trobem que com més coneixement tens, més càrrega assistencial fas i tens menys oportunitat per formar-te, i la formació l’has de fer quan arribes a casa, o els cursos te’ls has de buscar tu o pagar tu. I aquest és un altre punt, que aquesta formació complementària també se’ns garanteixi, però que no depengui de la voluntat del teu cap de servei perquè hi ha alguns serveis que sí que poden pagar els cursos i tenen molt bona voluntat, però hi ha altres hospitals que no, i és tot autogestionat i això no pot ser. -
Ha comentat també el tema de la jornada laboral, fan torns de més de 24 hores en algun cas?
Bé, la nostra jornada laboral és una jornada ordinària de dilluns a divendres, diguem, i després tenim uns torns de guàrdia que són de 24 hores, una jornada complementària o atenció continuada; com a mínim, per contracte n’hem de fer quatre, i això també és una part formativa del nostre procés perquè també has d’aprendre a fer guàrdies. El que passa també és que per arribar a cobrir llocs o falta d’assistència en el servei, si falten metges facultatius estructurals, per exemple, el que fan molts serveis és obligar o pressionar perquè facin més guàrdies i que les guàrdies es cobreixin amb residents, i hi ha gent que acaba fent set o vuit guàrdies al mes per poder cobrir això.
Tot plegat és perquè falten metges? Quin és el problema?
És clar, el problema de fons és un bon debat. Falten metges en molts serveis, però falten bones condicions per a metges també, perquè de metges n’hi ha... Els adjunts i la resta de metges dels hospitals reclamen i reclamaran segur també després de les mobilitzacions perquè, al final, hi ha un buit en assistència, a l’hora de visitar pacients, i la responsabilitat l’acaba agafant el resident, i això és especialment greu. Tot i que som molt independents i ho fem amb tot el bon cor del món, arriba un moment que dius: no estic preparat per fer això i, a més, estic traient temps per formar-me, que és el que necessito en aquests anys.
Això s’ha agreujat en aquest període de pandèmia.
És clar, en el període de pandèmia, els residents de tot Catalunya han tingut molt clar que, com a metges, han d’atendre i es posen a disposició del que s’hagi de fer. En un cas d’emergència sanitària no ho posarem en dubte. Entenem que s’ha ajustat el pla formatiu, entenem que has d’estar al servei del ciutadà i del que necessiti. Però després no hi ha hagut un reconeixement del resident a dins del servei i se l’ha fet servir en molts hospitals com a personal per cobrir forats, en molts hospitals se li han fet fer torns de 12 hores sense fer guàrdies, i això vol dir tenir un sou base molt precari. No s’ha valorat prou l’esforç d’aquest personal, i també posa en relleu tota la falta d’inversió i de metges que hi ha als hospitals.
Des del punt de vista retributiu, també es consideren del personal més maltractat.
Pel que fa al sou net, és així. El sou base a Catalunya d’un resident de primer any comença amb uns 1.100 euros bruts, i després hi ha un complement de responsabilitat i cada any cobres uns 100 euros. Després tenim un complement que depèn de les guàrdies, en què no es té en compte ni la nocturnitat. O que es paguessin per un percentatge més alt... Si guanyem 800 euros extres més o menys, per exemple, haurà suposat haver fet moltes hores de jornada ordinària i moltes hores de guàrdia per arribar a un sou normal. I si comptes totes les hores que fem, som el personal sanitari més mal pagat de tot l’hospital. I entenem també que el que cobrem és en una condició de formació, però també se’ns ha de remunerar la part assistencial, tenint en compte la responsabilitat i les situacions exigides. Creiem que això s’ha de valorar una mica millor, sense dir que un sou de 1.100 euros no sigui digne, perquè hi ha molta gent en aquest país que cobra això.
Ara com estan amb els rebrots?
Som molt conscients que a Catalunya en molts llocs hi ha rebrots o més incidència de casos. El que també els residents hem après és que inclús en una situació de crisi sanitària com la d’ara també tenim el dret de reclamar que ens hem de seguir formant. Jo, per exemple, ara estic a pneumologia, doncs amb un augment de casos Covid a l’hospital jo em podria continuar formant; això no ha d’anar en contra nostra. Però ja et dic que crec que tothom té claríssim que si en un algun moment tornem a veure que la gent queda desatesa, que els hospitals estan col·lapsats, hi tornaríem a ser, perquè això és la nostra feina, el nostre deure ètic.
Avui s’acaben els tres dies de vaga, què faran?
Es va decidir tres dies per veure quina era la resposta de la conselleria i de l’ICS. Continuen amb unes voluntats molt abstractes. Hi ha moltes coses que reclamem que ja són llei. Primer ens menyspreen una mica com a treballadors sanitaris, de reconeixement dels nostres drets, i continuen sent temeraris amb l’atenció que volen donar als hospitals, i, al final, qui no vol fer una reflexió sobre quina és l’atenció que reben els ciutadans és la conselleria. Nosaltres, pel bé del pacient, pel nostre i també per la dignitat d’un sistema sanitari públic ben format i de qualitat, diem prou, perquè no pot ser. I hem convocat per a la setmana que ve més vaga.
Pel que fa a la resta del cos mèdic, han rebut suport?
En general sí, perquè són coses que reclama tothom. A la meva tutora, que ha d’encarregar-se de la meva formació, li agradaria moltíssim que la seva tasca docent es reconegués o que s’adaptés al seu horari assistencial per poder oferir una docència de qualitat. Els adjunts i la resta del personal mèdic són o haurien de ser els primers interessats que es notés el buit que estan emplenant els residents.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Una família de Manlleu porta set mesos confinada per evitar que el seu fill amb una malaltia rara es contagiï de covid

Manlleu

Els floricultors confien en Tots Sants i Nadal per equilibrar els comptes després de “l’estomacada” de primavera

Vilassar de Mar

L’especial de Sant Narcís, sobre la cultura esportiva

girona

Restauració i comerç no veuen “el final del túnel”

Barcelona

Encara no som a l’abril

barcelona

El risc de rebrot supera els 1.000 punts a la regió

girona

Un invident es queixa a un conductor que aparqui a la vorera i aquest l’atropella

girona
Cinc tendències pel pitjor any pel retail
opinió

Cinc tendències pel pitjor any pel retail

professor de la Universitat de Barcelona i de l’Escola Superior de Comerç i Distribució
Societat

Satanàs torna al cau

barcelona