Salut

MARTÍ PARDO

PORTAVEU DE FRIDAYS FOR FUTURE A GIRONA

“La crisi climàtica serà molt i molt pitjor que la crisi de la Covid-19”

Cal un milió de signatures perquè la iniciativa arribi al Parlament Europeu
Molta gent no sap que ens queden deu anys per evitar que el canvi climàtic sigui irreversible

El 18 de gener de l’any passat, cinc estudiants de la Universitat de Girona van decidir fer una concentració espontània davant la seu de la Generalitat a Girona amb una pancarta que deia “Vaga pel clima”. Va ser la primera acció del moviment Fridays For Future a Catalunya i a l’Estat espanyol. El fet que va desencadenar aquesta mobilització va ser veure un vídeo a YouTube de l’activista Greta Thunberg . A aquella primera acció la van seguir moltes altres, reunint cada vegada més joves cada divendres a Girona i en altres ciutats. Estenent-se per les xarxes socials, es van anar creant altres grups de Fridays For Future arreu de l’Estat. Entre els joves que van unir-se en aquelles primeres trobades hi ha Martí Pardo, llavors estudiant de batxillerat a l’institut de Celrà. Amb el pas del temps, els universitaris van acabar les seves carreres, van tornar als seus respectius pobles –per exemple, Lucas Barrero, el principal promotor, ara és a Huelva– i al capdavant de Friday For Future hi ha altres veus. En el cas de Girona, hi ha Pardo.

Com va conèixer el moviment i com s’hi va implicar? Per què?
Recordo que vaig conèixer el moviment veient el discurs que va fer la Greta Thunberg a la COP24, el mateix vídeo que van veure en Lucas Barrero, en Roger Pallàs i l’Ander Congil, els tres nois que van començar el moviment a Girona. De fet podríem dir que la Greta va ser la veu que ens va unir a totes les altres veus que d’alguna manera ens sentíem soles i només vèiem una imminent catàstrofe i que ningú feia res per evitar-la. Aleshores, arran de veure la Greta prenent la iniciativa, amb un company de classe vam decidir iniciar un Fridays al nostre institut a principis de maig de l’any passat, i de seguida ens vam adonar per Instagram que existia un grup de joves a Girona que s’estaven manifestant des del gener. Així que hi vam contactar per xarxes socials i directament vam assistir a la següent assemblea que feia el moviment. Des de llavors jo vaig anar assistint a cada assemblea periòdicament i m’hi vaig anar implicant més i més.
Ha estat gairebé un any i mig de diverses accions tant locals com globals. Destaquen sobretot les manifestacions que a finals del setembre del 2019 van omplir els carrers, en una vaga pel clima arreu de diferents ciutats.
Sí, hi ha hagut moltíssimes accions: hi ha hagut accions directes no-violentes o, per exemple, des d’una bicicletada popular a anar a netejar el riu Onyar a Girona, penjar pancartes a certs llocs, diverses encartellades... Al mateix temps s’han fet diverses xerrades amb la intervenció d’experts, s’han fet xocolatades, jornades de sensibilització, s’ha fet pressió política, ens hem reunit amb l’Ajuntament… i, per descomptat, s’han convocat moltes manifestacions i s’han secundat totes les global strikes que hi ha hagut. Sí, la més gran va ser la del 27 de setembre de l’any passat, amb 5.000 persones a Girona i 7 milions a tot el món.
El moviment havia arribat a un moment àlgid, però després va esclatar la pandèmia i, amb ella, el confinament. Com ha afectat això la lluita contra el canvi climàtic de Fridays For Future? Ha baixat la intensitat de la mobilització?
La intensitat va anar en augment des que va començar, i la mani del 27 de setembre, en què vam ser 7 milions arreu del món, podríem dir que va ser el punt àlgid. De d’aleshores, sí, definitivament ha baixat la intensitat, i amb la pandèmia i el confinament que va començar al març ens vam veure obligats a parar la nostra activitat al carrer. Tot i així, el concepte és senzill: ens queden deu anys per evitar que el canvi climàtic sigui irreversible, i com menys temps quedi, més desesperant serà la situació; com més desesperant sigui la situació, més activisme hi haurà. Així que estic segur, estem segurs, que encara que la pandèmia ha sigut un cop baix a tots els moviments i les lluites socials, en els propers deu anys veurem un nombre cada vegada més i més creixent de gent alarmada per la situació que esperem que ompli els carrers.
Han hagut de parar l’activitat al carrer però, de fet, continua a les xarxes.
Sí, vam continuar actius per les xarxes socials. L’altre gran tema és que el coronavirus ha centrat el focus d’atenció mediàtica, i és normal, és la crisi que estem vivint ara mateix. Però la crisi climàtica serà molt i molt pitjor que la crisi de la Covid-19, això ho tenim clar.
Què poden fer les persones que volen contribuir a lluitar contra el canvi climàtic en aquest context de pandèmia?
Ara mateix el millor que pot fer és connectar amb nosaltres per les xarxes socials i ja ens comunicarem, perquè hi ha moltes formes que no són només concentracions. Concentracions que, per cert, ara mateix, les fem mantenint la distància de seguretat i amb mascareta.
En altres països també hi ha hagut aquesta aturada a causa de la pandèmia?
La dinàmica és més o menys la mateixa, però sí que és cert que hi ha llocs, com Suècia i Alemanya, on actualment hi ha més activitat.
Aquest és un moviment global. Quin contacte teniu amb els altres grups de Fridays For Future?
Jo, com a membre de Fridays, he participat en diverses reunions i trobades juntament amb altres membres de Fridays d’arreu de Catalunya i també de la resta d’Espanya. Molts membres de Fridays vam assistir a la COP25, la Conferència de les Nacions Unides contra el canvi climàtic, que es va fer el desembre passat a Madrid; allà vam poder ser observadors internacionals i vam conèixer membres de Fridays i d’altres organitzacions ecologistes d’arreu del món. A Catalunya van anar sorgint cada vegada més grups locals de Fridays arreu del territori, i podríem dir que s’ha creat una xarxa operativa entre els diferents Fridays de pobles i ciutats de Catalunya. També s’ha creat xarxa amb altres organitzacions ecologistes. Per exemple, a Barcelona van crear la Xarxa Climàtica, que és un teixit d’organitzacions i entitats ecosocials diverses, i aquí vam crear Girona pel Clima juntament amb Greenpeace, Extinction Rebellion, Aigua és Vida, Naturalistes de Girona...
Cada grup local és diferent?
Sí, per exemple, a Barcelona, Fridays té molta més potència que altres grups.  
Qui el forma? Tots són joves? Hi ha molt de relleu?
Fridays està format principalment per joves, sí. Hi ha bastant relleu, sí. Tenim membres des de l’ESO fins a la uni, i sí que és cert que en certes assemblees ens ha passat que han vingut adults interessats i ens han ajudat amb el seu punt de vista i el que han pogut.
En certa manera es pot dir que hi ha hagut com un canvi generacional, passant dels moviments ecologistes més històrics a l’actual Fridays For Future. Ho veieu així? Podeu aportar coses diferents que fins ara no s’havien tingut en compte?
Principalment, i tot i que els de Fridays siguem ecologistes, es pot dir que el moviment ecologista fins ara havia estat marginal i els de Fridays volem que sigui un moviment mediàtic, que requereixi el focus d’atenció que necessita.
Aquests són alguns dels objectius, doncs?
Els principals objectius de Fridays són conscienciar la població i fer pressió política per tal de generar un canvi. Ara mateix els objectius més a curt termini són anar recuperant atenció mediàtica, fer que cada vegada més i més jovent se sumi al moviment. També voldria recalcar que Fridays ha impulsat una iniciativa ciutadana europea on hi ha recollits aquests objectius, que són una reducció del 80% de les emissions per al 2030, garantir la justícia climàtica i l’equitat, crear material educatiu sobre la crisi climàtica i no comerciar amb països que no compleixin els acords de París. Per tal que aquesta iniciativa arribi al Parlament Europeu calen un milió de firmes, així que un dels objectius a curt termini és aconseguir aquestes firmes.
És a dir, que qualsevol persona interessada hi pot signar ara?
Sí, només ha d’entrar a la nostra pàgina web, www.fridaysforfuture.org.
Com es finança un moviment així?
Realment no tenim gaires despeses, a vegades per comprar un megàfon o pancartes... Més que autofinançament, el que es fa són xerrades i hi ha una caixa de resistència on la gent pot fer donacions. També es fan xocolatades, etcètera.
Ara mateix, quins són els reptes principals que teniu al davant?
Fridays For Future i la totalitat de tots els preocupats per l’imminent col·lapse ecològic, ens trobem amb molts reptes que escapen de la nostra possibilitat de fer un canvi real. Tenim per una banda el fet que poca gent sabia el que era el canvi climàtic, tot i que aquest repte s’ha mig superat des que la Greta el va posar a l’agenda política global, però ara ens trobem que la gent sap que hi ha una cosa que es diu canvi climàtic però desconeix la realitat de les seves conseqüències. Molta gent no sap la diferència abismal que hi ha entre superar o no superar els 1,5° de temperatura establerts a l’acord de París. Molta gent no sap que existeixen certs punts de no retorn i bucles de retroalimentació que té la mateixa natura que farien el canvi climàtic irreversible. Molta gent no sap la data, que ens queden només deu anys. Molta gent no sap que el 2050 hi haurà 300 milions de refugiats climàtics... I així moltíssimes dades realment importants. Aquest és el principal repte, combatre la desinformació del tema, que moltes vegades ve impulsada per certs lobbys de multinacionals.
Quina és la resposta que trobeu?
Per part de les administracions, per exemple, ens hem trobat que moltes vegades hem demanat que es declarés l’emergència climàtica, i s’ha declarat, però ha quedat en paraules buides, ja que d’accions reals no se n’han fet. Sí que es preocupen pel tema, i per exemple a Girona ens hem reunit amb l’Ajuntament, però no totes les accions que es fan des de les administracions catalanes són suficientment ambicioses com ho haurien de ser. Trobem respostes de tot tipus, des de molts joves que s’uneixen al canvi a d’altres que es mostren completament indiferents; trobem moltes paraules buides per part de les institucions, i per part dels adults ens trobem missatges com “Ho esteu fent molt bé, ànims” o “Vinga, que canviareu el món”, com si fos un joc de nens petits i com si no fos un problema que requerís l’atenció i implicació de tothom, la seva inclosa.
Quin és el proper pas que teniu marcat?
No hi ha un pla de ruta marcat quant a projectes futur. Es tracta d’anar recuperant força, seguir fent-ho visible, conscienciant la població, fent xarxa amb altres moviments, fent pressió política a nivell internacional, estatal i als ajuntaments per aconseguir que s’adoptin mesures i s’emprenguin accions locals, i no parar, no parar, perquè la crisi climàtica no s’atura, tant si plou com si hi ha confinament o passi el que passi. Així que nosaltres tampoc tenim la intenció d’aturar-nos.
Què seria el desitjable, doncs?
En vista que queden deu anys per evitar que el canvi climàtic sigui irreversible, hi ha d’haver una onada de gent més gran i més gran que, primer, s’informi perquè tingui clar quines són les conseqüències reals de la crisi climàtica i, segon, que faci el que pugui per fer pressió política, sigui amb el seu vot, sigui amb la seva veu, per tal que tots junts puguem evitar que aquesta catàstrofe que sembla inevitable sigui evitable.

Seguint Greta

Martí Pardo és un jove de Bordils (Gironès) que aquesta setmana fa 18 anys i està estudiant primer de física. Ell, junt amb nombrosos joves d’arreu de Catalunya, de l’Estat i del món, formen part de l’anomenat moviment Fridays For Future, que es va gestar seguint les passes de la jove sueca Greta Thunberg. Amb només 15 anys, Thunberg va començar el moviment l’agost del 2018 fent una seguda cada dia davant del parlament d’Estocolm, a Suècia, per demanar que es complissin els acords de París sobre canvi climàtic. Des de llavors, l’activitat de Thunberg no ha parat i el seu nom ja és un referent per a moltes generacions, no només de joves, sinó també de nens i nenes.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
BONAVENTURA CLOTET
DIRECTOR D’IRSICAIXA I CAP DE SERVEI DE MALALTIES INFECCIOSES DE L’HOSPITAL GERMANS TRIAS I PUJOL

“S’han discriminat científics valuosos pel seu pensament polític”

Barcelona

Figueres afronta sis dies de cribratges intensius

FIGUERES

Marta Latorre, activista social, feminista històrica i llibretera, mor a 70 anys

Girona

Els menors de 14 podrien no comptar en els dinars de Nadal

barcelona

Un carnet de descomptes per als joves banyolins

BANYOLES

Girona ha aturat aquest any 103 desnonaments

girona

Moderna confia a poder vacunar aviat als EUA

WASHINGTON

438 agències de viatges, contra Ryanair

Barcelona

Almenys deu positius al geriàtric de Tossa