Salut

ALÍCIA REY

PRESIDENTA DEL COL·LEGI D’INFERMERES DE GIRONA

“Aquesta segona onada sembla que serà pitjor”

La falta d’infermers, el cansament dels professionals i l’elevada taxa de contagi condicionen i compliquen l’atenció en aquesta segona onada de Covid-19

Rey creu que amb una atenció primària més forta no s’hauria arribat mai a la situació actual

Es posen en relleu els salaris baixos dels professionals sanitaris

Pel que fa al nombre de pacients, estem com en el pic més alt de la primera onada
Estem molt cansats perquè no veus el final, has de conviure amb això i és intens

Els infermers i infermeres i el conjunt del col·lectiu sanitari de les comarques gironines van rebre fa pocs dies el reconeixement del Col·legi de Periodistes, que els va atorgar el premi Mosca de Sant Narcís “per haver estat a primera línia en la lluita contra el coronavirus”. La presidenta del Col·legi d’Infermeria, Alícia Rey, va recollir el guardó en nom de tot el col·lectiu, així com el president del Col·legi de Metges, Josep Vilaplana, en nom de tots els metges.

Què representa aquest premi per al col·lectiu d’infermers?
Rebre premis sempre és una cosa bona i benvinguda, i nosaltres ho agraïm moltíssim i no deixa de ser un reconeixement. Penso que hem treballat molt, sobretot en la primera onada, però aquesta segona onada sembla que serà pitjor, perquè com que ja no tenim l’obligació de tancar-nos a casa, doncs ja hi som... Avui a l’hospital ha estat un dia horrorós.
Com afronten aquesta segona onada? Van tenir moltes baixes durant la primera?
En la primera onada teníem una mancança important de mitjans i, a més, un desconeixement importantíssim de la pandèmia. No coneixíem el virus, com es desenvolupava... Llavors per a nosaltres era la mateixa por que tenia tota la població, però com que hi treballàvem cada dia, encara més. Aquesta situació va ser complicada i per això va emmalaltir molta gent. Sí que hi va haver moltes baixes, jo crec que perquè no teníem els recursos de protecció i també pel desconeixement. Ara, en aquesta segona onada, jo crec que tenim gairebé tants ingressats com en el pitjor moment de la primera, però sí que és veritat que ara tenim recursos, tenim protecció, no ens en falta perquè durant tot aquest període tots els hospitals s’han anat proveint, i després també tenim més coneixement, ens és més fàcil vestir-nos i desvestir-nos, perquè ho hem fet moltes vegades, i jo espero que tot això serveixi perquè hi hagi menys gent que emmalalteixi.
L’altre dia, el gerent del Catsalut a Girona deia que un dels problemes que hi podria haver ara és la falta de professionals i, sobretot, d’infermers.
Sí, sí, això és molt preocupant. Amb Miquel Carreras, ja hi hem parlat, i abans de la pandèmia de la Covid ja estàvem dient que calien infermeres. És un tema que es reclama des de fa molt temps, i aquí s’ajunten moltes coses: algunes infermeres han marxat del país perquè aquí els contractes no són atractius, perquè et contracten pels tres mesos d’estiu i, després, a l’octubre o novembre, vas al carrer perquè no hi ha plaça... Això és difícil, jo ho comprenc, és clar; en qualsevol lloc que treballis, hospital o àrea bàsica, busquen infermeres per a la cobertura que els falta, no busquen infermeres per fer nous projectes, o per millorar o buscar alternatives. És clar, si tu ofereixes tres mesos, a la gent no li interessa. I ara estem veient des de l’estiu passat que moltes empreses el que han fet ha estat contractar per molt més temps: en lloc de tres mesos, set o vuit. Ens està passant, per exemple, que moltes infermeres hospitalàries se’n van a la primària.
Sembla que es vol enfortir la primària.
La consellera ja ho va dir. Se n’està parlant des de fa molt temps i és totalment necessari, perquè el que necessitem és enfortir la prevenció i la cura dels pacients crònics, per descomptat. Doncs tot això, si ho haguéssim tingut enfortit, probablement no seríem on som ara, en un país on pràcticament tota la primària no estava ben consolidada i on fa anys que s’està dient però mai s’ha arribat a fer la revolució de la primària. S’invertien molts diners en les especialitzades, som molt bons en especialitzada, a la Vall d’Hebron es fan unes intervencions de nassos, però la primària és la base del sistema. Si haguéssim tingut una primària més forta, segurament no estaríem en aquesta situació.
Què vol dir “més forta”?
Enfortir vol dir metges, però també moltes infermeres. Si ens emmirallem en els països d’Europa, veiem que aquí, per cada 100.000 habitants, n’hi ha quatre o cinc, mentre que a Europa en tenen entre nou i deu. Ens fan falta moltes infermeres.
Quin seria l’ideal perquè la regió estigués ben coberta?
Doncs gairebé el doble. Si ara en som 3.500, posa-n’hi 6.000 o 5.000 i escaig, seguint les línies del que marca Europa.
Aquests dies l’activitat als CAP és molt forta.
Sí, perquè estan fent el seguiment dels casos. Estan desbordats en aquest sentit, perquè ara a la primària està passant una mica el que va passar en la primera onada a la hospitalària. Intenten fer moltes coses per telèfon per evitar el col·lapse total, perquè s’està dedicant tant a la Covid...
La qüestió salarial també seria important.
Sí, és clar. Els professionals sanitaris en general, des dels metges fins als portalliteres, estem molt mal pagats. Es parla dels metges i ja se sap, però les infermeres igual. Sí, els salaris són baixos. A més, ens va colpejar la crisi, ens van abaixar el 5% del sou i no ens hem recuperat mai; tenim una pèrdua adquisitiva molt alta, però mai hem estat ben pagats.
Molts professionals han marxat a l’estranger. Si tornessin seria un pas important?
El problema de falta de professionals sanitaris i, en el nostre cas, d’infermeres, s’ha d’abordar de manera immediata. Jo no crec que en tinguem prou si tornen els professionals que són fora. També s’ha d’abordar el tema laboral, com resolem que no es puguin fer contractes ni de dies ni d’hores com es feia abans de la pandèmia. Això és denigrant i, a més, dona molt mala qualitat assistencial, i els pacients no s’ho mereixen tampoc. S’ha de posar fil a l’agulla. Tothom en parla, però no veig cap solució, no sento que a la universitat els hagin dit que surtin més infermeres, que tampoc sé si és la manera... També tenim encallat tot el que fa referència a l’especialitat de les infermeres, mentre que en altres comunitats autònomes això ja està reconegut. En fi... En aquest context, tothom va com boig buscant infermeres.
Amb la perspectiva d’aquests mesos, des de l’inici de la pandèmia, com a professional què ha après o descobert?
Bé, el que ja sabia, que els professionals de la sanitat ho donen tot, que són gent que s’ha bolcat totalment en la pandèmia. Després també voldria dir que ens hem cansat molt. Estem molt cansats, perquè no veus el final, has de conviure amb això i és molt intens. Cada dia és una bogeria, encara que només facis les set o les vuit hores, és tan intens que és esgotador i sempre estàs en tensió: a veure què passarà avui, si algun pacient més serà positiu, quanta gent entrarà per urgències, si hi haurà habitacions... Però en general jo diria que la gent s’hi ha bolcat molt, ha canviat els horaris… Ha fet de tot.
Ara en quin moment estan? Es troben en una situació crítica o encara no?
La situació no és exactament igual que en la primera onada, però per quantitat, pel nombre de pacients, estem gairebé en el pic de la primera onada. El que passa és que són pacients més joves, en general, de 40 o 50 anys, i no tenim les UCI tan col·lapsades, tot i que les comencem a tenir plenes. Però, pel que fa al nombre de pacients, estem igual que en el pic més alt! Vull dir que en tenim molts i, a més, hi ha molt i molt i molt de contagi. Funcionen les escoles, hi ha gent aïllada... És més angoixant tot. Quan en la primera onada ho vam aturar tot, era el que teníem i lluitàvem contra això i res més. Ara estàs lluitant contra més coses... Els nens són a l’escola i van a veure els avis, i si algun està contagiat ja està, o si tens un avi ingressat i té contacte amb algú... És molt més complex que el primer cop, hi ha més coses a tenir en compte, però nosaltres funcionem igual. Per això és difícil fer el seguiment dels casos.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Amnistia Internacional critica vulneració de drets a les residències de Catalunya i Madrid

Barcelona

Cap país, ric o pobre, és immune a l’impacte del canvi global en la salut 

Madrid

La PAH demana que el decret per aturar desnonaments vagi més enllà de l’estat d’alarma

Barcelona

Palamós ja suma un total de 62 sanitaris positius

palamós /Calonge i st

Jutgen una fotoperiodista detinguda en un desnonament

Terrassa

Deu persones per Nadal, amb nens inclosos

Barcelona

“Avançar sense complir els criteris seria un error greu”

Barcelona

França farà controls a les fronteres per evitar que es vagi a esquiar a l’estranger

París

Promouen un Banc dels Aliments per als animals de companyia

GIRONA