Innovació contra la Covid
Cinc projectes de lluita contra l’impacte de la pandèmia amb participació catalana reben finançament de la Unió Europea
El centre de control virtual desenvolupat per l’hospital Clínic ajuda el personal mèdic a detectar quins pacients de coronavirus estan més greus
FutureMob vol fomentar els mitjans de transport més segurs, com ara la bicicleta
El formatge ecològic #SOMLALLET ha aconseguit salvar fins al moment més de 10.000 litres de llet
Al mes d’abril, el ramader Valentí Roger, de la granja Can Roger de Cardedeu, penjava un vídeo que ràpidament es va fer viral. Milers de persones van veure com llençava 2.588 litres de llet que no va poder vendre –ni tan sols regalar– per culpa de la pandèmia que tot just s’iniciava. Roger produeix llet crua ecològica per a petits artesans de formatge i iogurt, i va fer llavors una crida als consumidors, demanant-los que seguissin “comprant al petit comerç”. A banda de remoure consciències, aquest vídeo va servir per llançar la iniciativa #SOMLALLET, que ja ha aconseguit salvar més de 10.000 litres de llet per fer-ne formatge. La idea va sorgir de Lluís Font, fundador de Robingood, empresa amb seu a Barcelona que distribueix productes alimentaris amb consciència social, és a dir, de proximitat, ecològics i fets per persones en risc d’exclusió social. Segons explica Font, ell coneixia el ramader de Cardedeu i el va trucar dient-li que “havien de fer alguna cosa”. El resultat va ser una campanya de micromecenatge que ha estat un èxit. Al juny, els mecenes van començar a rebre els primers formatges ecològics i a l’octubre, Veritas els va incloure al seu catàleg.
#SOMLALLET és una de les iniciatives distingides –i ajudades a finançar– per la Unió Europea. El mes passat, l’Institut Europeu d’Innovació i Tecnologia (EIT) va repartir 60 milions d’euros entre 207 projectes i dins dels que volen donar resposta a la pandèmia, n’hi ha cinc amb participació d’empreses o institucions catalanes. La comissària europea de Recerca, Mariya Gabriel, destacava llavors que la innovació tindrà un paper clau en la lluita contra el coronavirus i precisament posava com a exemple un projecte liderat des d’aquí: “El centre de control digital de la Covid d’EIT Health ha documentat una reducció del 50% de la taxa de mortalitat dels pacients amb Covid-19 gràcies a l’ús de la intel·ligència artificial.” Com explica l’especialista del servei de malalties infeccioses de l’hospital Clínic Carolina Garcia-Vidal, aquest centre de control ajuda el personal mèdic a detectar quins pacients de coronavirus estan més greus i necessiten atenció especialitzada i també fer un seguiment de l’eficàcia dels tractaments.
La base del centre de control és un programa desenvolupat per l’hospital Clínic, el SILD, que transforma en dades analitzables qualsevol informació que el metge introdueix a l’ordinador. Fa dos anys que el Clínic hi està treballant, així que quan va arribar la crisi de la Covid-19 el centre estava preparat per fer servir les noves tecnologies per millorar el diagnòstic i l’atenció als malalts. “A l’hospital tenim 800 llits –reflexiona la doctora Garcia-Vidal– i al servei de malalties infeccioses som 10 metges que de sobte passem a ser responsables del que passa amb 2.000 pacients que tenen una malaltia nova i molt greu; tenir control sobre tot això quan vius una situació caòtica és impossible”. És per això que de seguida es va posar a treballar el sistema SILD perquè els ordinadors anessin buscant els patrons relacionats amb els pacients més greus i més endavant, quan van haver analitzat més de 3 milions de dades, pronostiquessin quan s’estava a punt de complicar un cas. “Demanar a un metge estar alerta 24 hores al dia set dies a la setmana és impensable, però l’ordinador ho pot fer i, per exemple, enviar senyals que indiquen que a l’habitació 3 la situació d’un malalt està a punt d’agreujar-se”, resumeix la doctora del Clínic, que destaca que aquest pioner sistema ja està sent replicat en altres hospitals.
Màscares i pantalles en 3D
Brussel·les també ha decidit ajudar un altre projecte impulsat per un centre mèdic català, en aquest cas l’hospital Sant Joan de Déu en col·laboració amb l’empresa BCN3D, CIMUPC i la UB. Es tracta de CAR3D, una iniciativa per dissenyar, desenvolupar i validar màscares i pantalles protectores fetes en 3D i altres sistemes de fabricació. Com explica Arnau Valls, enginyer del departament d’innovació de l’hospital Sant Joan de Déu, durant l’inici de la pandèmia van repartir més de 5.000 EPI a centres sanitaris i ara volen “utilitzar el coneixement adquirit per generar un equip de protecció més resistent i validat per s ús clínic”. També estan articulant una plataforma per unir oferta i demanda i dotar “Europa d’una alternativa de producció local, coordinada i validada per quan les cadenes de subministrament es tornin a tallar o abans si es troben solucions disponibles i properes”. La plataforma, doncs, no només ajudarà a mitigar la crisi sanitària sinó també el seu impacte econòmic i social, ja que pretén dinamitzar l’economia local.
Més innovació amb segell català: FutureMob és una aplicació mòbil que proposa reptes de mobilitat per fomentar alternatives sostenibles que neutralitzin la Covid-19. Les start-ups Lobelia Earth i Ciclogreen, l’AMB i la UPC en són alguns dels socis. Laia Pagès és responsable executiva i científica del hub en recerca i innovació Cooperative Automotive Research Network, fundat per la UPC i Seat, i explica que aquest projecte intenta potenciar l’ús de la bicicleta perquè “és un dels mitjans que més protegeixen del risc d’infecció i pels beneficis que té a nivell mediambiental i social”. L’app també premia l’hàbit d’anar a peu o en patinet, aconsella les rutes més saludables i dona recompenses en forma de punts que poden ser bescanviats per descomptes en botigues de proximitat.