Els diagnòstics de càncer cauen un 12% en global el 2020 a Catalunya per la pandèmia, un 38% en la primera onada

Els diagnòstics de càncer van caure durant la primera onada de la pandèmia. Des d’aleshores, els centres sanitaris i Salut han fet esforços per preservar l’activitat tot i la Covid-19 i per recuperar la que no van poder fer, tot i que el nombre de diagnòstics ha estat un 10,5% inferior i, en el global de l’any, un 12%.

En una entrevista a l’ACN pel Dia Mundial del Càncer, el doctor Tabernero, cap del Servei d’Oncologia Mèdica de Vall d’Hebron i director del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO), adverteix que la reducció en els diagnòstics respecte a altres anys es podria allargar el 2021 depenent de la situació de la Covid-19 i el seu impacte en el sistema sanitari: “Els casos que no es van detectar el 2020 sortiran aquest any. Potser una mica més avançats i si podem treballar. Si no podem treballar, perquè el sistema es torna a col·lapsar, ens tornarem a trobar en la mateixa situació”.

El cap del Servei d’Oncologia de Vall d’Hebron assenyala que el mateix que ha passat amb el càncer, ha passat amb altres malalties, com les psiquiàtriques, i així ho alertaven professionals sanitaris en una carta conjunta davant de la tercera onada. “No és que les malalties hagin desaparegut, sinó que no s’estan diagnosticant”, alerta Tabernero, que afegeix que aquest infradiagnòstic d’altres malalties també es produeix en altres països.

El prestigiós oncòleg explica que darrere la disminució dels diagnòstics hi ha la limitació de recursos del sistema sanitari: “Per molt que anem obrint nous dispositius, els recursos sanitaris són finits i els professionals, també, no n’hi ha més”. “No es tracta només de més llits. També calen més TAC, més endoscòpies, més de tot. Si fas un TAC per diagnosticar complicacions de la Covid-19, no en pots fer per diagnosticar càncers de pulmó. Has d’hipertrofiar recursos, mentre que la composició d’un hospital es basa en la proporció. Si magnifiques una àrea, la resta queden disminuïdes”, exposa.

El doctor Tabernero assenyala que la població també ha tingut por d’anar als centres sanitaris, sobretot a l’inici de la pandèmia, i recorda la importància de consultar davant d’una sospita: “S’ha de consultar l’atenció primària davant un símptoma nou, com un dolor, pèrdues de sang o una tos que no se’n va. Amb tot el que està passant, la població ha pogut minimitzar una mica aquests símptomes”.

L’oncòleg assenyala que aquesta situació fa que estiguin diagnosticant alguns casos de càncer més avançats.

Salut i els centres sanitaris estan fent esforços per recuperar els retards acumulats en aquests cribratges. Tot i que alguns estudis apunten que en els cribratges hi ha una mica de marge per evitar pitjors pronòstics, Tabernero indica que el que volen és “diagnosticar com abans millor”.

Malgrat tot això, els hospitals han pogut mantenir en general les visites, les proves de seguiment i els tractaments als pacients amb càncer, excepte en les dues o tres primeres setmanes de la pandèmia, quan algunes teràpies es van demorar. “Els pacients diagnosticats els tenim en agenda i ja ens hem espavilat per canviar circuits o planificar més activitat nocturna”, explica.