Salut

L’hospital de Figueres del futur mirarà cap al nord

La Fundació Salut Empordà ha encarregat un pla director que ja dibuixa el creixement que li cal al centre assistencial amb la vista posada en la segona meitat de segle XXI

Es preveu que creixi 14.749 m2 i que costi 23,3 milions d’euros

La Fundació Salut Empordà, gestora de l’hospital de Figueres i del centre sociosanitari Bernat Jaume, està planificant el seu futur i ja ha començat dissenyar la seva ampliació pensant a trenta anys vista. L’hospital, aixecat fa ja més de setanta anys, ha experimentat en aquest temps múltiples ampliacions que s’han anat consolidant en el temps amb combinacions diferents d’usos, d’accessos i de circulacions, i ara es considera que ja és el moment per preveure les noves necessitats que permetin arribar preparat a la segona meitat de segle XXI.

La visió de futur del que ha de ser l’edifici principal de l’hospital i del sociosanitari Bernat Jaume ha quedat plasmada en el pla director que ha dissenyat inicialment, per encàrrec, l’empresa Vitaller Arquitectes i que suposa el punt de partida a l’adaptació a les necessitats futures de la infraestructura sanitària de referència al nord-est de la demarcació. Després d’aquesta proposta tècnica, s’exposarà als centres i els professionals hi podran fer aportacions que el grup redactor recollirà i podrà incloure més endavant.

Aquest pla director preveu que, d’ara i fins a l’any 2040, el centre creixi 14.749 metres quadrats, cosa que el faria passar dels 29.031 actuals als 43.780 l’any 2040. L’ampliació prevista contempla les reformes per fer tant a l’edifici de l’hospital com al sociosanitari annex i el creixement es calcula que s’ha d’executar en tres fases. La primera, que s’afrontarà aviat, té un cost de 3.186.000 euros; la segona, prevista entre els anys 2024 i 2030, ascendiria a 9.516.000 euros, i la tercera, que s’allargaria fins a l’any 2040, es faria amb un cost calculat de 10.687.000 euros.

El canvi d’orientació de l’hospital de Figueres és el punt de partida. L’entrada principal actualment és a la ronda del Rector Arolas, a tocar del parc Bosc, al sud de l’edifici. Amb l’obertura de l’aparcament de pagament al carrer Glòria Compte, va caldre canviar l’orientació i definir com a entrada prioritària la de l’edifici Est, molt més accessible. Aquest replantejament obliga, a curt i a llarg termini, a reordenar la resta de serveis de l’hospital i, en aquest context, s’emmarca ja la recent construcció del passadís cobert exterior. L’hospital reformat i ampliat previst per a l’any 2040 mirarà, doncs, cap al nord.

L’arquitecta Laia Isern, del despatx Vitaller Arquitectes, ha dirigit el projecte. Considera que, en les successives ampliacions fetes sobretot des de la construcció del pàrquing de Glòria Compte, s’ha anat tendint cap al nord. Amb la reforma, s’accelera la tendència i es reforçarà la cara nord. “El que farem –assegura Isern– serà donar una nova façana per Glòria Compte i, des d’aquí, articular tots els accessos de l’hospital, tant l’ambulatori com el de les hospitalitzacions. La façana que dona al nord s’ha de transformar en una rambla, que serà la de l’accés a l’hospital.”

Els primers treballs, que no tardaran massa a iniciar-se, afectaran la planta baixa de l’hospital i consistiran en la construcció d’una cuina, una nova cafeteria més àmplia i una zona d’atenció a l’usuari que aglutini diferents serveis.

Previsions ambicioses

El projecte a llarg termini preveu ampliar el servei d’urgències i reconvertir l’actual unitat de monitoratge (UMO), la unitat de semicrítics, en una unitat de crítics (UCI), mantenint la mateixa capacitat de vuit llits.

Hi haurà un creixement en superfície que permetrà crear 40 habitacions noves a les plantes d’hospitalització, facilitant que el nombre de llits augmenti. Una de les tendències és la d’augmentar el nombre d’habitacions individuals, doblant les actuals, que són un 20%, al 40%. El nombre de llits actual és de 154.

També s’actuarà a l’àrea quirúrgica, augmentant-ne la superfície per tal que disposi de dues sales d’operacions més, és a dir, que passarà de les sis actuals a vuit. Les consultes externes es concentraran totes a l’edifici Est, alliberant la planta baixa del centre sociosanitari Bernat Jaume per si li cal créixer en superfície. Amb el trasllat de les consultes externes, aglutinant en un sol sector de l’hospital els serveis ambulatoris i els de dia, es millorarà l’accessibilitat dels usuaris i s’evitaran desplaçaments innecessaris d’un edifici a un altre.

Així mateix, s’augmentarà la superfície destinada al servei de radiologia, hi haurà un heliport al teulat i es proposa una reserva de terrenys per construir-hi l’Institut de Recerca, Centre d’Innovació i Espai de Divulgació de la Dieta Mediterrània.

LES XIFRES

3,1
milions d’euros
costarà la primera fase: cuina, una cafeteria nova i una zona d’atenció a l’usuari.
9,5
milions d’euros
costarà la segona fase, que està prevista que s’afronti entre els anys 2024 i el 2030.
40
per cent
d’habitacions seran individuals el 2040, el doble que ara.
LAIA ISERN ARQUITECTA DEL DESPATX VITALLER

“Aquest no és un projecte tancat, però marca línies”

Quan vau rebre l’encàrrec de la Fundació salut Empordà?
L’encàrrec ens va arribar fa quasi dos anys, abans de la pandèmia, per necessitats que tenien de creixement i de reordenació de l’hospital i per tenir-ho tot ordenat i planificat abans d’executar noves obres.
El pla director és el principi d’un projecte que s’ha d’anar construint al llarg del temps?
Sí. Aquest pla d’espais és una proposta per tenir les directius de cara al creixement de l’hospital, tant de la seva ampliació com de la reforma. Això es va fer amb diferents grups de treball, que van analitzar cada un dels serveis que hi ha a l’hospital, per veure com vèiem l’hospital d’avui a 20 anys. Es contemplen les instal·lacions no per la necessitat que se’n té ara, sinó per la que se’n tingui en un futur. Que es pensi com ha de ser l’hospital del futur. D’aquesta manera, cada cop que es faci una intervenció es mantindran unes línies. No hi ha un projecte tancat i en el pla d’espais es recullen les idees generals cap on ha d’anar l’hospital. En aquest període de pandèmia, ja s’hi han fet alguns retocs fruit de les experiències que s’han tingut.
Aquest és un document viu. Pot variar molt al llarg dels anys?
No hauria de variar gaire, tot i que sabem que la tecnologia mèdica avança molt ràpidament i poden sortir noves necessitats que ara no estan contemplades i que ens farien revisar el pla. La idea, la volumetria i les mides de creixement no haurien de canviar massa. És un document viu, això sí.
Hi han participat diversos grups de treball.
Sí. Hi ha participat un grup de treball d’assistencials, també del Bernat Jaume, un grup de serveis generals –que serien els de manteniment, de cuina, de vestuari..., és a dir els que no són assistencials directament–, un d’hospitalitzacions i un altre que seria més de la part ambulatòria, hospital de dia d’urgències. etc. Aquesta és una primera proposta tècnica.
El passadís exterior....
El projecte de cobertura del passadís intern que s’ha executat recentment ens ha ajudat a començar a aplicar la idea del pla director de separar els circuits interns dels circuits públics.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Correos reforça les seves solucions incorporant serveis financers

barcelona

El diccionari incorpora ‘feminicidi’ i ‘per collons’

BARCELONA

Injecció de 10 milions contra la pobresa en 38 barris de l’àrea metropolitana

BARCELONA
SOCIETAT

Nou programa per ajudar els joves a estudiar o a trobar feina

Els anticossos de la covid es mantenen disset mesos

BADALONA

Nova vaga mèdica a la vista

Barcelona

Investiguen dos càrrecs dels Mossos de la Bisbal

LA BISBAL D’EMPORDÀ
opinió

Regenerar l’aigua

Creix un 8,9% el pressupost de Figueres per a l’any 2023

FIGUERES