Salut

L’oci nocturn obrirà abans del que es preveia amb una app per al passaport Covid

El govern vol avançar la reobertura de les discoteques per frenar els botellots

La Covid va provocar fins a un 50% d’infradiagnòstic en altres malalties

El govern està accelerant la reobertura completa de l’oci nocturn i preveu autoritzar-la ben aviat, possiblement la setmana vinent, gràcies a la utilització del passaport Covid mitjançant una aplicació per a mòbil que s’està acabant de dissenyar. De moment, aquesta setmana, el Procicat ha renovat les restriccions donant una mica més de marge a la restauració, que a partir de demà pot tenir taules de deu comensals en interior, i als grans estadis esportius, on l’aforament passa del 40 al 60%.

Pocs dies després dels aldarulls pels botellots en les festes de la Mercè, la Generalitat ha anunciat que mirarà d’obrir els interiors de les discoteques abans del previst inicialment, per bé que la portaveu del govern nega que hi hagi un efecte directe entre tots dos fets i evita posar-hi una data concreta. Els experts recomanaven no permetre el consum i el ball en interiors fins, com a mínim, mitjans d’octubre. Al marge dels indicadors de la pandèmia, la data de la reobertura estarà condicionada per dos factors. D’una banda, els serveis jurídics de la Generalitat han de configurar el paraigua legal per poder desplegar el passaport Covid sense que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya hi posi cap trava. De l’altra hi ha el desenvolupament contra rellotge d’una aplicació per certificar, amb un codi QR i garantint la privacitat de la resta de dades personals, que qui vulgui accedir als locals tingui la pauta completa de la vacuna, hagi passat la Covid o tingui un test negatiu.

El president del Col·legi de Metges de Barcelona, Jaume Padrós, es mostra partidari no només d’implantar l’obligació de demanar la vacunació completa per poder entrar a les discoteques, sinó també d’ampliar-ho a cinemes, teatres, estadis de futbol i altres espais per evitar que la situació empitjori.

Justament, alguns dels marcadors de la pandèmia van experimentar ahir una primera reculada després de molt de temps de baixada o estabilitat. És el cas de la velocitat de propagació del virus (Rt), que puja sis centèsimes i és de 0,90 al conjunt del país. El risc de rebrot també puja lleugerament, mentre que s’ha estancat la mortalitat (amb una mitjana de cinc decessos diaris) i augmenta lleugerament el nombre de pacients a l’UCI.

A banda de les gairebé 24.000 morts registrades al país, el coronavirus també ha provocat una clara infradiagnosticació de moltes altres malalties. Ho corrobora un estudi elaborat pel centre de recerca Idibaps de l’hospital Clínic de Barcelona publicat la revista Annals of Family Medicine, la més important de la seva especialitat. Segons aquest treball, quan l’atenció primària de Catalunya es va abocar a combatre la Covid va deixar de diagnosticar fins a un 50% de les malalties més freqüents entre la població.

El preu de la Covid

Comparant els casos detectats el 2020 amb la mitjana dels tres anys anteriors en tres CAP de Barcelona que atenen una població de prop de 85.000 persones, els investigadors han vist una reducció dràstica de la detecció de patologies o factors de risc com la hipertensió (-40%), la diabetis (-39%), la hipercolesterolèmia (-36%), la hipertròfia benigna de pròstata (-38%), l’osteoporosi (-40%) i la malaltia pulmonar obstructiva crònica (-50%).

Altres descensos de diagnòstic detectats són: melanomes (-45%), cardiopaties isquèmiques (-48%), tumors benignes de còlon (-42%), malaltia renal crònica (-43%) i hipotiroïdisme (-46%). Per contra, els casos d’ansietat diagnosticats en pandèmia van créixer un 16%.

El comitè científic assessor de Covid, constituït

Un any i mig després de l’inici de la pandèmia, el Departament de Salut ha constituït formalment el comitè científic assessor de la Covid-19. Es tracta d’un òrgan independent que orientarà la Generalitat a l’hora de controlar el coronavirus i que està configurat per una trentena de professionals de primer nivell experts en sanitat, medicina, ciències de la salut i ciències jurídiques, socials i econòmiques. L’organisme s’haurà de reunir com a mínim un cop al trimestre i sempre que ho requereixi el conseller Argimon o la secretària de Salut Pública. La majoria dels seus integrants ja havien assessorat el govern de manera més o menys informal des de l’inici de la crisi sanitària. El grup el presideix la cap d’epidemiologia de Vall d’Hebron, Magda Campins, i també en formen part Antoni Trilla (Clínic), Daniel Prieto-Alhambra (Universitat d’Oxford), Clara Prats (Biocomsc), Julià Blanco (IrsiCaixa), Tomàs Pumarola (Vall d’Hebron), Oriol Mitjà (Germans Trias), Juan Pablo Horcajada i Robert Güerri (hospital del Mar), entre altres. Especialistes en salut mental van lamentar que no hi hagi cap representant de l’especialitat, atesa la gran repercussió de la pandèmia en aquest camp.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Espanya supera els 5 milions de contagis de Covid-19

Barcelona

L’EMA avala la tercera dosi de la vacuna de Moderna

Brussel·les
El Temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Dia assolellat

Barcelona

El govern es compromet a “enfortir” els cossos d’emergència i de prevenció en un context de canvi climàtic

Barcelona

Dotze passatgers pateixen contusions per la topada d’un tren amb un arbre caigut a les vies entre Sils i Caldes

Barcelona

Entitats pel dret a l’habitatge demanen al govern espanyol que retardi l’aprovació de la llei perquè és “insuficient”

Madrid

Salut inicia la campanya de vacunació de la grip

Barcelona
El temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Núvols al nord-est

Barcelona

El Manga Barcelona posarà a la venda més entrades després que s’esgotessin en menys d’un dia

BARCELONA