Salut
Sequera de sanitaris
Entre el 2023 i el 2027 es jubilaran 5.839 metges, aproximadament els mateixos que es col·legiaran en acabar els graus
Salut activa un pla, que també inclou les infermeres, per vincular-los al sector públic i evitar que marxin
Es creen llocs de treball compartits per diversos centres i s’amplien les places de formació
“Les mesures trenquen els esquemes i creen nous eixos assistencials”, diu el conseller Manel Balcells
La situació de la sanitat catalana ha arribat a tal punt d’estrès que té punts concomitants amb la sequera. Si cada gota compta, cada professional també. D’aquí que, davant la imperiosa necessitat d’ampliar les plantilles de metges i infermeres del sistema de sanitat públic, el Departament de Salut hagi començat a treballar en un pla per aturar la fuita de professionals i per optimitzar la capacitat de servei dels que hi ha disponibles. El conseller de Salut, Manel Balcells, el va presentar ahir assegurant que era un programa “ampli i ambiciós” que permetrà “començar a veure la llum” en la millora dels paràmetres d’accessibilitat i cobertura del sistema “amb els professionals que tenim, que no són pocs, però segurament sí insuficients”.
Quants professionals té la sanitat pública? Aquesta és una pregunta que, sorprenentment, el Departament de Salut encara no està en disposició de respondre i que potser explica l’ambigüitat quantitativa del conseller. En tot cas, el Departament de Salut ha fet números a partir dels metges col·legiats a Catalunya. I ha vist que entre el 2023 i el 2027 n’hi ha 5.839 que tenen prevista la jubilació. Això, en números rodons, representa uns 1.200 metges menys cada any, que són els mateixos que surten cada any de les facultats. Ara l’edat mitjana en el moment de la jubilació és de 66 anys, mentre que cinc anys enrere era de 68. La professió ja no enganxa tant els seus professionals.
Amb la desaparició prevista i merescuda del 16% dels col·legiats i del 26% dels especialistes en els pròxims cinc anys, encara que no tots serveixin al sistema públic, i també de 3.907 infermeres que compliran els 65 anys (l’edat mitjana de jubilació al sector), Salut ha enllestit un pla de mesures per “atraure i fidelitzar” els professionals. “La fase de diagnòstic ja està feta i ara entrem a la fase operativa”, confirma el conseller. El projecte integra un seguit de mesures ja conegudes i que es basen en les peticions dels professionals en les diferents taules de negociació i diagnòstic i d’altres de nova generació. Té un pressupost de 40 milions d’euros, que no inclouen les injeccions econòmiques que rebran els professionals amb els dos nous convenis del sistema públic: el de la xarxa concertada (Siscat), que es va aprovar fa uns mesos, i el de l’Institut Català de la Salut, que es podria enllestir ben aviat perquè s’han reactivat les negociacions.
Incentius per a places difícils
Preveient que les condicions laborals seran més atractives, satisfent una llarga reclamació dels sindicats i altres organitzacions professionals, ara la intenció és potenciar encara més que s’ocupin les places que costa més de cobrir. Salut posarà en marxa un programa d’incentius, plusos econòmics i altres ajudes, com la possibilitat de facilitar habitatge, escolarització per als fills o mitjà de transport, per a les posicions en entorns tradicionalment amb baixa demanda, com en zones turístiques de muntanya. Aquest programa anirà dirigit a professionals sanitaris, sobretot metges i infermeres, i es posarà en marxa d’aquí a sis mesos, ja que el Departament està en contacte amb l’Incasòl i amb l’Associació de Micropobles de Catalunya per mirar de posar fil a l’agulla. En paral·lel, també es mantenen els incentius econòmics (de fins a 9.000 euros) per als residents de medicina familiar i d’infermeria de salut mental a les zones més allunyades de l’àrea metropolitana, que ja estan actius però no han evitat que quedessin places vacants a l’atenció primària.
L’especialització de les infermeres, que aniria vinculada a millors condicions laborals i contractuals, és un altre dels punts ja coneguts, mentre que un dels més nous és la deriva cap a un sistema sanitari “més permeable fomentant acords entre els diferents proveïdors per donar resposta a les necessitats d’atenció del territori”. Això es tradueix en oferir llocs de treball compartits (a pediatres o cardiòlegs, per exemple) que repartirien la jornada entre l’atenció primària i l’hospitalària, un model fins ara inexistent. Els gestors del sistema sanitari creuen que aquesta mesura, o el fet de treballar uns dies en un hospital comarcal i la resta en el de referència al territori, amb més mitjans tècnics per fer carrera i recerca, afavorirà la cobertura de llocs que ara mateix estan buits.
A més, el govern ampliarà el nombre de places universitàries als graus sanitaris, amb 640 més d’infermeria (moltes de les quals ja estan en marxa aquest curs) i 145 de medicina, que suposa un increment del 12,7%. A més, també augmenta en 160 places l’oferta de formació sanitària especialitzada. Més de la meitat (86) ho són en medicina, però també n’hi haurà en infermeria (58), psicologia clínica (5), farmàcia (4) i biologia (7).
L’Estat també hi juga
El conseller Balcells ha demanat ja una reunió amb el nou ministre de Sanitat per “exigir-li” que “faci els deures o traspassi les competències” en certs aspectes de regulació i ordenació de professionals que afecta la prestació de serveis. Per exemple, vol que apliqui als professionals de la concertada la possibilitat de prestació de serveis més enllà de l’edat de jubilació. Salut ja ho va activar per als metges de família i pediatres de l’ICS i ara vol que es faci a tot el sistema i també en les especialitats amb més dèficit de professionals. L’agilitat per homologar els títols dels professionals extracomunitaris i la gestió de les formacions especialitzades són altres punts damunt la taula.