L’Elias va néixer fa vuit mesos i una setmana en un part prematur, i d’aleshores ençà no ha conegut cap més casa que l’hospital Josep Trueta. La seva mare, la Nàdia Addahri, va patir preeclàmpsia durant l’embaràs i va donar a llum en la setmana 27. L’Elias va néixer amb un pes de només 730 grams i moltes complicacions de salut que posaven en perill la seva vida. “Ens van dir que ens féssim a la idea que potser no viuria. Ja no podien fer res més del que ja feien”, explica la Nàdia. Els metges van haver d’operar l’Elias del ductus. Tampoc li funcionaven els ronyons i va necessitar diàlisi: “El nen no tirava endavant.” Fins fa dos mesos també estava connectat a un respirador i va haver de passar setmanes a la incubadora. “No el vaig poder conèixer fins al cap d’una setmana perquè vaig estar ingressada a l’UCI i no el vaig poder agafar per primer cop fins als tres mesos, perquè estava tan ple de cables que no era fàcil”, assegura la mare.

Van ser setmanes molt dures per a l’Elias i la seva família, però aquest dimarts es produirà un moment d’inflexió molt important en les seves vides. Per fi podran sortir de l’hospital i començar una nova vida a casa, a Caldes de Malavella. “Per als metges ha estat com un miracle, han hagut de fer de tot per salvar-li la vida”, explica la Nàdia. L’Elias encara no podrà dur una vida normal. Li queden mesos, si no anys, abans de poder deixar enrere els problemes de salut que arrossega pel fet de ser un prematur extrem. De moment haurà de conviure amb una traqueostomia que el connecta les 24 hores del dia a una bombona d’oxigen i amb un sonda gàstrica per poder alimentar-se. Un cop a casa, un equip de suport a la cronicitat farà un seguiment setmanal a l’Elias.

La seva mare destaca que l’Elias és un “nen normal” però que encara no té el comportament que li correspon: “Va millorant, però es comporta com si fos més petit. No ha pogut evolucionar ni veure què passava al seu costat perquè fins fa dos mesos portava una màscara d’oxigen. Però quan li van fer la traqueostomia ens va veure la cara i ens va començar a identificar. Ara treu la llengua, es posa les mans a la boca... Coses que encara no havia pogut fer perquè fins ara només lluitava per viure.”

El comportament de l’Elias també ha començat a canviar després d’haver sortit a passejar dos cops fora de l’hospital: “No reia, però el primer dia que vam sortir no va parar de riure i mirava a tot arreu. Que li toqui el sol i l’aire és molt important.” A casa haurà de viure amb una habitació adaptada a les seves circumstàncies. Fins i tot el cotxet és com una “petita UCI” per poder atendre l’Elias com cal. “Hem de tenir un equip d’emergències per si necessita res, com ara que li canviem una cànula. Per això a l’hospital ens han preparat molt bé amb moltes hores de formació.”

Per la seva condició de prematur extrem, l’Elias no podrà anar a l’escola fins als 3 anys. La seva mare, que treballa a Càrniques Juià, tindrà una reducció de la jornada laboral del 100% prevista per la llei per poder cuidar-se’n, i espera anar-se reincorporant a la feina a mesura que millori la salut del seu fill.

Després d’aquest periple, la Nàdia només té paraules d’agraïment per al personal del Trueta que ha atès el seu fill: “L’atenció dels pediatres ha estat impressionant. Les infermeres me l’han cuidat molt bé. S’hi han abocat. Per a ell, totes són les seves tietes. De fet, diem que l’Elias té el rècord Guinness de tietes.”